La presentació de les bases o els fonaments del nou sistema de finançament singular sorgit de l'acord entre ERC i PSC per a la investidura de Salvador Illa és prou inconcret perquè, a la llarga, això pugui acabar sent una virtut o un defecte. Els governs català i espanyol han aparcat moltes de les coses que es van dir fa un any i que tots sabíem que eren fruit més de la necessitat dels republicans de convèncer les seves bases que no pas que els socialistes haguessin acceptat un sistema de finançament similar al concert basc. Dotze mesos després, el Govern ha provat d'encaixar aquell compromís d'assumpció progressiva per part de l'Agència Tributària de Catalunya de la gestió, recaptació, liquidació, inspecció i disponibilitat de tots els impostos suportats a Catalunya amb un altre d'assentat en la definició d'una cistella d'impostos —un percentatge per a la Generalitat i un per a l'Estat— per finançar les competències homogènies de totes les autonomies, una aportació a la solidaritat i un finançament per part de l'Estat per a les competències específiques de Catalunya.

No es van donar números, ni xifres, ni percentatges, la qual cosa, en parlar de diners, no és cosa menor. El finançament serà singular però adaptable a totes les comunitats autònomes en funció de la seva singularitat. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va estar deliberadament absent de la cita en benefici del ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, que, juntament amb conseller de Presidència, Albert Dalmau, s'han encarregat d'explicar l'acord després de la comissió bilateral, en la qual ha estat present la consellera d'Economia, Alícia Romero. Montero, líder del PSOE a Andalusia i candidata a desbancar el popular Juanma Moreno de la presidència de la Junta, està fent tants equilibris que el seu paper es dilueix aquí i allà. Esquerra li ha assenyalat com la responsable de frenar la materialització de l'acord, que s'hauria d'haver formalitzat abans de finalitzar el mes de juny, i de provar d'esquivar el tema de l'ordinalitat, és a dir, que Catalunya no perdi posicions en el rànquing de rendes de les diferents comunitats autònomes després de fer la seva aportació a la solidaritat. I a Andalusia, Montero serà assenyalada com la que trenca la solidaritat entre espanyols per beneficiar els independentistes. En ambdues situacions, la ministra té les de perdre posicions i credibilitat. És el que té jugar diverses cartes alhora.

Els de Puigdemont no pensen rebaixar les seves expectatives que s'assembli al concert econòmic

Respecte a Ayuso un altre punt. La presidenta de la Comunitat de Madrid ha tingut una resposta en to kamikaze, com faran avui diversos diaris de Madrid, assegurant que és una sentència de mort per a Espanya. Només des d'una posició d'una política indocumentada i frívola es pot fer aquesta mena de declaracions. D'un acord que només són fonaments a treballar difícilment es poden dir tantes barbaritats, així com assegurar que anirà a l'Audiència Nacional, al Tribunal Constitucional, a la unitat de totes les comunitats autònomes, "i on hàgim d'anar per dir que també des de la Comunitat de Madrid ens neguem a firmar aquesta sentència de mort contra Espanya". És cert que Isabel Díaz Ayuso o José María Aznar no fallen mai a l'hora d'encendre la llumeta de les essències pàtries i aparèixer com els salvadors. Ha de ser que donar pinso als electors d'extrema dreta té aquest peatge: fer passar bou per bèstia grossa.

Més enllà de l'acord firmat entre els dos governs i que ha estat acollit amb cautela —un dirigent important d'Esquerra ho va definir així: normal, bé, esperançador i per matar-los— els agents econòmics catalans el van avaluar positivament i Junts per Catalunya va marcar tantes distàncies que sembla difícil que al Congrés dels Diputats pugui arribar a avançar perquè els de Puigdemont no pensen rebaixar les seves expectatives que s'assembli al concert econòmic. Al mig d'aquest cicló de comunitats autònomes del PP, esmenant el que no és, també cal situar la crisi política i judicial del PSOE i de Pedro Sánchez. Descartat que es pugui complir l'acord inicial que l'Agència Tributària de Catalunya recapti la totalitat de l'IRPF de l'any vinent per falta de musculatura per dur-lo a terme, potser no se'n pot anar molt més enllà de les bases o els fonaments acordats. El Govern tothom sap que ara com ara està a l'UCI i per a la seva desconnexió no fa falta un gran consens. Tan sols que algun grup de la investidura apagui l'interruptor.