Un dels principals problemes que té Alberto Núñez Feijóo és que, d'una banda, manca de carisma i per l'altre gairebé ningú no li reconeix el seu lideratge. El seu fracàs polític el passat 23 de juliol, que malgrat guanyar les eleccions amb 137 diputats davant els 121 de Pedro Sánchez, no està en condicions d'armar una majoria de 176 diputats, l'ha deixat clarament a la intempèrie política. El PNB se li resisteix amb dents i ungles i amb els dos ulls posats en les pròximes autonòmiques, a celebrar el 2024, i on necessitarà que el PSE els doni suport i no els faci el salt amb Bildu. I amb Junts i els set diputats amb qui compta, Feijóo no hi pot comptar, ja que fins ara no hi ha res que no sigui algun contacte des d'òptiques molt allunyades. Res que, ara com ara, pugui ni tan sols arribar a inquietar el PSOE.

Feijóo és conscient d'això i ara es troba havent d'apagar ell mateix algun dels focs que ells mateixos han encès. Però, és clar, si vol intentar la investidura que li ha encarregat el rei, almenys haurà de parlar amb Junts. Aquest diumenge, utilitzant la plataforma d'El Mundo, ha fet lliscar un tènue intent d'aproximació a Puigdemont assenyalant que està disposat a escoltar quines són les seves reivindicacions i les seves propostes. En aquest acostament, una versió 2.0 del català en la intimitat de José María Aznar de l'any 1996, Feijóo ha afirmat conciliador: "Jo no soc un rival polític i ideològic de Junts".

Però com que Feijóo no necessita rivals fora, sinó que el mateix PP ja és una olla de grills, ha estat ni més ni menys que el president del PP català, Alejandro Fernández, qui li ha esmenat la plana manifestant que Junts sí que era el seu rival i que no veu què cal parlar amb el partit de Carles Puigdemont. Tot un avís a Feijóo del màxim responsable de la seva organització a Catalunya. Com que no són tan llestos com per pensar que hi hagi un poli bo i un altre de dolent, cal creure que tot és molt més senzill i que a Feijóo alguns el donen ja per amortitzat.

Veurem en els propers dies en coses molt menors com l'ús del català al Congrés o en les institucions europees, o en la ratificació dels grups parlamentaris de Junts i Esquerra al Congrés, quina és la seva actitud. En el cas de Junts també es podrà mesurar el grup parlamentari que vol constituir al Senat amb els seus tres parlamentaris, Coalició Canària, BNG i quatre senadors prestats del PSOE. Com que tot coincidirà en el temps, una puntada de peu del PP a totes les reclamacions de Junts donaria una primera pista de com jugarà Feijóo la partida fins a la seva investidura. I el mateix al revés.

En una prova tan senzilla i preliminar com aquesta hi haurà els detalls, no en les declaracions, de com el PP encara les converses amb Junts. Val com un mer termòmetre de la voluntat de Feijóo, però val. O com diu una persona sempre ben informada, "si no estàs disposat a pagar l'aigua, difícilment em pagaràs el dinar".