Amb una pressa enorme i sense enrojolar-se gens ni mica, els grans detractors de l'independentisme i tots aquells que han buidat l'estómac durant tots aquests anys contra el president Carles Puigdemont s'aferren aquestes hores a una idea equivocada: després de l'aprovació de la Mesa del Congrés dels Diputats, tot el que li queda a Pedro Sánchez és bufar i fer ampolles. Mai no l'encerten, i el periodisme s'ha convertit per a molts d'ells en una espècie de negociacions inventades, falòrnies elevades a la categoria de notícies o, simplement, un reguitzell de mentides que, encara que siguin en paper cuixé, continuen sent mentides.

S'ha tancat una etapa amb la constitució de la Mesa i ara s'obre la segona fase de negociació, que durarà fins que hi hagi —si n'hi ha— la sessió d'investidura de Pedro Sánchez. El primer interrogant a revelar és quin serà el comportament del president en funcions: el menysteniment que va mantenir des del 23-J fins dimecres al migdia, o la pressa i la fluïdesa per tancar acords emprada en les hores següents. Esquerra ja ha declarat solemnement que no investiran Sánchez sense una llei d'amnistia i vol jugar a fons els seus set diputats. Disputarà el protagonisme a Puigdemont, d'això no n'hi ha cap dubte, ja que li va en joc l'hegemonia al món independentista. Hi ha un precedent parlamentari de l'amnistia, la proposició de llei que van presentar al Congrés el març de 2021 tots els partits independentistes i que la Mesa ni va admetre a tràmit perquè la va considerar inconstitucional.

Junts no ha ensenyat les seves cartes i es troba còmode esperant el PSOE. Sembla que no té pressa, després que aquesta estratègia li hagi funcionat en els acords per a la Mesa del Congrés. Asseure's i esperar. O, com deia un ministre en funcions en acabar la sessió parlamentària de dijous, assistir resignat a un pacte difícil: "Aquests ens espremeran com una llimona". A hores d'ara, ningú no dubta que l'amnistia estarà a la negociació i que acabarà al Congrés més aviat que tard. Els mesos vinents? Sí. I en una tramitació que es dona per descomptat que serà aferrissada amb el PP i amb Vox.

Els socialistes, que ja estan treballant, pagaran aquest preu per tenir govern i el tenen assumit. Bé es va fer l'amnistia fiscal, a la qual, per cert, es va acollir el rei emèrit, i que també va ser una espècie de creu i ratlla. Milions defraudats i l'amnistia del PP de Mariano Rajoy va tirar endavant. El tema de discussió no acabarà sent aquest, tot i que és el que s'emportarà més portades, sinó altres que també seran a la llista i que, potser, no seran de compliment tan immediat, però s'hauran d'anar implementant durant la legislatura. Vaja, quatre anys amb l'espasa de Dàmocles al cap.

Mentre això es cuina fora dels focus, el rei rebrà a partir de dilluns els presidents dels diferents grups parlamentaris, amb l'absència d'ERC i Junts, els màxims responsables dels quals a Madrid, Gabriel Rufián i Míriam Nogueras, no aniran a la Zarzuela, la qual cosa rebaixarà el nivell de les audiències del cap de l'Estat. Si els que decideixen les majories no hi van, quin sentit tenen les audiències més enllà de les fotos? El discurs bel·ligerant i equivocat del 3 d'octubre del 2017 encara li passa factura a Felip VI.