La històrica visita de Donald Trump a la Xina només ha tingut una durada prevista de 48 hores però, més enllà de l’impacte geopolític i econòmic de la trobada dels líders de les principals potències del món —que han abordat temes que afecten l’estabilitat global com el comerç, els aranzels, la tecnologia, la intel·ligència artificial, Taiwan, la seguretat regional o el conflicte a l’Orient Mitjà—, la visita ha estat carregada de cerimonial, simbolisme i anècdotes que han impressionat el president nord-americà. A Trump li encanten la pompa i les escenografies grandiloqüents perquè transmeten poder i control a primera vista. El teatre polític calculat, els grans gestos, ajuden a centrar l’atenció mediàtica, simplifiquen el missatge i creen moments virals que el seu equip explota en xarxes i premsa. I la Xina ha demostrat que coneix molt bé Trump, la seva personalitat, i que és fàcilment impressionable, per això ha cuidat fins a l’extrem cada escenografia i ha inclòs tot un seguit de cerimònies molt vistoses, activitats culturals, visites a indrets secrets i missatges carregats d’intenció. 

Rebuda amb simbolisme

Des del primer moment en què va trepitjar sòl xinès, Trump es va trobar amb una rebuda de màxims honors encapçalada pel vicepresident Han Zheng, sense la presència del president Xi Jinping, però carregada de simbolisme: una banda militar, la guàrdia d’honor de l’Exèrcit d'Alliberació Popular presentant armes, uns 300 nens i nenes entusiasmats amb banderes dels dos països, una catifa vermella fins a una limusina Cadillac, i també es va fer viral el vídeo d’un soldat impertèrrit mentre l’Air Force One passava a pocs metres de distància. Trump no ha viatjat aquest cop acompanyat de la seva dona Melania, que sí que ho va fer en el primer viatge oficial de Trump a la Xina, celebrat el novembre del 2017, quan el president nord-americà ja va compartir amb la primera dama i amb Xi Jinping i la seva dona, la soprano Peng Liyuan, diversos actes, inclosa una visita a la Ciutat Prohibida. Aquest cop, el president ha estat acompanyat pel seu fill Eric Trump i la seva jove, Lara Trump. Trump i la comitiva han estat allotjats a l’hotel Four Seasons, proper a l’ambaixada dels Estats Units, envoltat amb un dispositiu de seguretat especial. L’arribada es va produir en una inusual calorosa jornada a la capital xinesa, on els termòmetres van arribar fins als 34 graus, una temperatura poc comuna per a mitjan maig.

El vídeo panoràmic d’Elon Musk

El mandatari nord-americà també ha estat acompanyat de diversos alts executius del sector tecnològic i de la gran indústria com Elon Musk, fundador de Tesla i SpaceX, que ha estat també una de les grans atraccions dels xinesos; Tim Cook, conseller delegat d’Apple; i Jensen Huang, màxim responsable de NVIDIA. També formaven part de la delegació Cristiano Amon, director executiu de Qualcomm; Sanjay Mehrotra, màxim responsable de Micron; i Dina Powell, representant vinculada a Meta, així com directius de Mastercard i Visa relacionats amb el sector dels pagaments i les finances digitals. La comitiva incloïa igualment figures destacades del món financer i de la inversió, com Larry Fink i David Solomon, a més de responsables de grans empreses aeroespacials i industrials com Boeing o GE Aerospace. L’objectiu del viatge era combinar la pressió comercial amb propostes d’inversió i cooperació tecnològica. Musk també va protagonitzar un moment viral a les xarxes quan, telèfon en mà, va gravar un vídeo panoràmic de l’edifici del Gran Saló del Poble, a la plaça Tiananmen de Pequín. Mentre la resta d’executius mantenia postures formals a les escales exteriors, abans de la cerimònia oficial de benvinguda entre Trump i Xi Jinping, Musk oferia 360 graus per gravar l'espectacularitat de l’edifici.

Un sopar d’estat  molt protocol·lari

A banda de les trobades bilaterals amb els alts executius que van viatjar amb la delegació i els seus homòlegs xinesos per abordar inversions i possibles contractes, el primer dia va acabar amb un sopar d’estat, un banquet oficial que va ser l’acte protocol·lari més destacat i simbòlic de la visita. Es va celebrar al Gran Saló del Poble —amb les seves característiques parets de panells daurats i columnes vermelles amb ornaments daurats, molt de l’estil Trump— i va seguir immediatament a la sessió de treball de dues hores, a la cerimònia de benvinguda a Tiananmen amb salva de 21 canonades i l’himne nacional dels Estats Units, interpretat per una banda militar, i una visita cultural al Temple del Cel. El sopar va estar carregat de simbolisme, va incloure guàrdia d’honor, himnes, discursos oficials i plats de la tradició Huaiyang —considerada una de les grans tradicions de l’alta cuina diplomàtica xinesa—, amb diverses entrades i plats regionals refinats en un menú pensat per combinar simbolisme cultural i hospitalitat institucional, però també amb alguns plats per adaptar-se més als gustos occidentals i, especialment, a les preferències de Trump: costelles de vedella cruixents, ànec rostit a l’estil de Pequín, fideus de blat amb salsa de soja fermentada, llamàntol amb sopa de tomàquet, salmó amb salsa de mostassa, panets de porc a la planxa i, de postres, tiramisú, fruita i gelat, una de les postres preferides i més conegudes de Trump. A les xarxes es va comentar que Trump, que no beu alcohol, va brindar i va beure d’una copa que suposadament contenia una beguda alcohòlica, com a gest de respecte a Xi Jinping. La cara després de beure paga...

La trampa de Tucídides

Entre les moltes coses que han dit Trump i Xi Jinping durant aquesta visita, n'hi ha una que va despertar la curiositat dels analistes. “La Xina i els Estats Units han de superar la trampa de Tucídides”, va evocar el president xinès en els discursos que van precedir la reunió que les delegacions van mantenir en privat al Palau del Poble, en el marc de la cimera bilateral marcada per les disputes comercials, la competència tecnològica i l’augment de la tensió al voltant de Taiwan. Un concepte històric que expressa els temors a un conflicte entre les dues principals potències del planeta. L’anomenada trampa de Tucídides és una teoria que intenta explicar per què sovint les grans potències acaben enfrontant-se quan una nova potència comença a créixer i amenaça el lideratge de la dominant. El concepte prové de l’historiador grec Tucídides, que va relatar la Guerra del Peloponès entre Atenes i Esparta fa uns 2.500 anys. Segons ell, la por d’Esparta davant l’ascens d’Atenes va fer inevitable la guerra. Avui, molts analistes comparen aquella situació amb la rivalitat entre la Xina i els Estats Units: la Xina seria la potència emergent i els EUA, la potència dominant. Xi Jinping va recuperar aquesta idea per llançar un missatge clar: tots dos països han d’evitar caure en aquest patró històric que tantes vegades ha acabat en conflicte. La història serveix com a advertiment, no com un destí inevitable. Per això, el fet que Xi mencionés la “trampa de Tucídides” davant de Trump s’interpreta com una crida a evitar que l’actual rivalitat entre la Xina i els Estats Units desemboqui en un conflicte militar, especialment en un moment marcat per fortes tensions comercials, tecnològiques i geopolítiques.

La visita al jardí secret

Un cop acabades les reunions sobre comerç, Taiwan i l’Iran, Xi Jinping va voler tancar la cimera amb Donald Trump amb una visita més simbòlica. El president xinès va acompanyar el mandatari nord-americà en un passeig pels jardins i els arbres centenaris de Zhongnanhai, el recinte fortificat del poder polític xinès situat al centre de Pequín. L’espai, que en el passat havia format part dels jardins imperials, és avui la seu del Partit Comunista Xinès i del Consell d’Estat, el principal òrgan executiu del país. El complex es troba molt a prop de la Ciutat Prohibida i de la plaça de Tiananmen, dos dels indrets més representatius de la capital xinesa. Un micròfon obert va captar part de la conversa entre els dos dirigents durant la visita, en què Donald Trump es mostrava sorprès per l’antiguitat d’alguns dels arbres del recinte. “Deixin-me dir-los que tots els arbres d’aquest costat tenen entre 200 i 300 anys”, explicava Xi Jinping a través d’un intèrpret mentre assenyalava diversos troncs monumentals. “Allà n’hi ha alguns que superen els 400 anys”. Trump, encuriosit, va reaccionar preguntant: “Viuen tant temps?”. Xi va continuar: “En altres zones també hi ha arbres amb més de mil anys d’història”. El president nord-americà també va voler saber si altres líders internacionals havien estat rebuts en aquell complex. "Molt poques vegades", va respondre Xi. “Al principi no hi celebràvem actes diplomàtics i, fins i tot després de començar-ne a organitzar alguns, continua sent molt excepcional. Per exemple, Putin hi ha estat”.