El Tribunal Suprem continuarà estudiant demà com acaba l'embolic hipotecari, que ha de resoldre qui pagarà a partir d'ara l'impost de les hipoteques. Després de vuit hores de reunions aquest dilluns, l'alt tribunal ha decidit suspendre el ple poc abans de les vuit del vespre i reprendre'l demà a les 10 del matí.

Amb una pausa per al dinar, els 28 magistrats reunits -dels 31 que formen el ple un s'ha absentat per trobar-se de viatge, un altre per presidir la Junta Electoral Central i un tercer, després d'al·legar motius personals- reprendran demà a partir de les 10 l'anàlisi de la recent sentència que feia recaure en les entitats financeres el pagament de l'impost d'actes jurídics documentats (AJD) de les hipoteques, però no especificava el seu abast.

La sentència no precisava si la banca ha d'assumir l'esmentada taxa a partir d'ara o, al contrari, fer-ho també amb les hipoteques subscrites en els últims quatre anys -termini de prescripció de l'impost- o fins i tot amb aquelles firmades anteriorment a aquesta data.

Amenaces, pressions i incertesa

Recordem que tot aquest embolic va venir donat per una mala gestió de la decisió. La publicació de la sentència i la posterior congelació -el dia següent- per part del Tribunal Suprem és quelcom que no té precedent, i l'òrgan judicial ha estat fortament criticat per aquesta "mala gestió". Fins i tot Carlos Lesmes, el president del Tribunal Suprem, va admetre que "no s'havia portat bé el cas de les hipoteques". 

I no només això. El cas hipotecari toca tants fronts que ha encès clients, bancs i fins i tot la política. La sobtada congelació després que els bancs perdéssin amb força a borsa per la nova sentència va aixecar el debat sobre la independència de les decisions del Suprem i el poder, o fins a quin punt hi havia hagut pressions entre la banca i la justícia. Fins i tot Podemos es va querellar contra el jutge que havia aturat la sentència de les hipoteques, al·legant "un delicte de prevaricació judicial". Una querella, però, que el Suprem va arxivar al cap de poc. 

Encara avui Podemos s'ha tornat a fer sentir, cridant a mobilitzar-se en cas que "el Suprem cedeixi als interessos dels bancs", en paraules de Pablo Echenique. Amb tot, només queda esperar per veure què decideix el Suprem. 

Antecedents

El passat 18 d'octubre, tres sentències van canviar el criteri del Tribunal Suprem sobre l'impost d'actes jurídics documentats (AJD) i van fixar que l'havia de pagar el banc. En canvi, al febrer havien dictaminat que havia de fer-ho el client. La decisió va tenir fortes conseqüències a la banca i a la borsa, motiu pel qual, al·legant les conseqüències "econòmiques i socials" de la nova decisió, el dia 19 d'octubre el president de la Sala Contenciosa-Administrativa, Luís María Díez-Picazo, va optar per frenar la sentència i convocar aquest ple.

Com era d'esperar, just després de congelar la decisió, les pèrdues dels bancs a borsa van començar a frenar; de totes maneres, la notícia va fer perdre als bancs més de 5.600 milions d'euros, i en el total de la setmana després del 18 d'octubre -setmana acompanyada de la incertesa amb el tema hipotecari- la banca espanyola va patir caigudes en les seves cotitzacions d'entre el 9% i el 20%.