L'Ibex-35, el principal índex borsari espanyol, no passa per una bona temporada. La borsa espanyola porta acumulant unes pèrdues del 10,7% en el que portem d'any, passant dels 10.079,1 punts amb què va estrenar el 2018 i fins els 8.993 punts amb què va tancar la sessió aquest divendres passat. Unes pèrdues que vénen, principalment, per les caigudes de la banca.

Dels darrers dies, el més destacat ha estat la sentència del Tribunal Suprem sobre les hipoteques -que primer va sentenciar que eren els bancs qui s'havien de fer càrrec dels impostos derivats de contractar una hipoteca i després va frenar la decisió- i la incertesa que això ha comportat. Una incertesa que s'ha vist fortament reflectida a les cotitzacions de la banca, que han obtingut unes fortes pèrdues els darrers dies; amb caigudes de cotització de les seves accions molt més elevades que no pas les produïdes després del referèndum d'independència de l'1 d'octubre.

De fet, ja fa mesos que s'acumulen les pèrdues dels bancs a borsa. Des que va començar el 2018, els bancs arrosseguen davallades immenses, d'entre el 12% i el 35%, que en valor monetari sobrepassen els 45.000 milions d'euros. Tot i que amb les presentacions de resultats de la setmana passada les cotitzacions de la banca es van recuperar lleugerament, l'impacte de la sentència del Suprem sobre les hipoteques les va afectar fortament, i encara no se n'han recuperat del tot. 

La caiguda per les hipoteques ja triplica la del referèndum

El dia 18 d'octubre, jornada en què el Suprem va decidir que a partir d'ara eren els bancs i no els clients qui havien de pagar l'impost d'actes jurídics documentats (AJD), un impost derivat de contractar una hipoteca, les cotitzacions dels bancs van caure estrepitosament a la borsa. Només en la sessió d'aquell dijous, la banca va perdre en conjunt fins a 5.600 milions d'euros, alguns amb caigudes de més del 6%. 

Els més castigats van ser Bankinter, amb pèrdues del 6,27%, Banc Sabadell, del 6,69% i Bankia, que queia un 5,1%. Seguits d'aquests, les pèrdues van ser generalitzades al sector, ja que també van caure CaixaBank (-4,53%), BBVA (-2,69%) i Santander (-2,04%). En total, les caigudes de les cotitzacions de les accions de la banca espanyola el dia 18 d'octubre van ser de fins el 27,32% sumats tots els descensos. 

El dia 19 d'octubre, al·legant les "conseqüències socials i econòmiques" de la notícia de les hipoteques, el Suprem va decidir aturar la sentència del dia anterior, deixant en stand by la decisió i convocant el Ple de la Sala pel dilluns 5 de novembre. Aquest "fre" inesperat del Tribunal Suprem, del qual no se'n coneix precedent, va calmar la inestabilitat del dia anterior i la banca va aconseguir frenar les caigudes de la jornada prèvia; una recuperació, però, que no va curar el desastre del que venia. 

Aquesta ínfima recuperació, però, va durar poc. De fet, des del dia 18 d'octubre fins el dia 24, és a dir, durant una setmana en què el tema estrella eren les hipoteques, la banca va continuar caient. En xifres, durant aquesta setmana tràgica pels bancs espanyols, el Sabadell va arribar a perdre un 14,7% i CaixaBank un 9,4%. Unes caigudes que el dia 25 d'octubre, amb les seves respectives presentacions de resultats, van aconseguir aturar en part. 

Amb les xifres a la mà, aquestes caigudes superen fortament les caigudes de les cotitzacions patides després del referèndum d'independència de l'1 d'octubre, un fet que alguns discursos unionistes titllaven de "catàstrofe" per Catalunya, per les seves empreses, els bancs i els mercats. La borsa es va llevar l'endemà del referèndum amb xifres negatives, però les pèrdues bancàries, percentualment, eren més suaus que les del 18 d'octubre. El 2 d'octubre del 2017, els bancs catalans van perdre en cotització al voltant d'un 4,5%: CaixaBank (-4,44%) i el Sabadell (-4,53%). El dia 3 d'octubre, la variació ja tornava a ser positiva, amb un 0,06% el Sabadell i CaixaBank amb un 1,61%.

Per últim, tenint en compte tota la setmana després de l'1-O del 2017, des del dia 2 fins el dia 9, les caigudes de cotitzacions van ser molt menors a les de la setmana posterior a la sentència de les hipoteques. CaixaBank va perdre, en aquest període, un 2,03% de la cotització. El mateix període, el Sabadell va perdre un 4,99%. 

 

Cap on anem?

Amb tot, un cop passada la "setmana tràgica" i amb els sentits posats a la decisió final del Suprem de demà, la banca espanyola ha superat els tests d'estrès europeus. Segons aquestes proves, els quatre grans bancs de l'Ibex -Banco Santander, CaixaBank, el Banc Sabadell i el BBVA- gaudeixen d'un nivell suficient de capital com per afrontar escenaris adversos i superar diferents xocs de mercat fins al 2020, segons els resultats de les proves de resistència financera realitzades per l'Autoritat Bancària Europea.

La incertesa sobre què passarà amb les hipoteques es desenllaçarà demà dilluns al Ple de la Sala del Suprem; una reunió que ha de servir per definir les característiques d'aquesta nova sentència, ja que si bé sembla que el TS no es farà enrere sobre el fet que han de ser els bancs qui paguin l'impost AJD, sí que s'han d'aclarir termes importants com si hi ha retroactivitat o no, i de quants anys és -és a dir, si els clients que ja tenen hipoteques poden reclamar aquest import a tret passat-.