Els bancs no han trigat gens a reaccionar a la novetat de la sentència del Tribunal Suprem, que determina que és el banc i no pas el client qui ha de pagar els impostos quan signa una hipoteca, cosa que ha provocat la caiguda de la cotització dels bancs, que ha arrossegat l'Ibex per sota dels 9.000 punts. Les caigudes han arribat a fregar el 10% en algun cas.
Els bancs s'han enfonsat davant la notícia, i al migdia alguns registraven pèrdues superiors al 7%. En total, el sector bancari ha perdut més de 5.500 milions de capitalització borsàtil només en una jornada a borsa.
L'Ibex cotitzava a l'alça moderadament fins que s'ha fet pública la sentència del Tribunal Suprem. Al final del dia, l'índex espanyol ha tancat amb 8.889 punts, la xifra més baixa dels darrers dos anys.
Però per què cauen els bancs a la borsa? La sentència del Suprem suposa un revés a la jurisprudència anterior i pot suposar grans quantitats de diners per als bancs. Així, els inversors consideren que podria tenir un impacte negatiu en els comptes de les entitats o que es repeteixi el que ja va passar amb les clàusules sòl i que hagin de fer un gran pagament, cosa que genera incertesa en el sector i fa que els inversors prefereixin vendre's les accions.
L'impacte als bancs
Què comporta això als bancs i als clients? De les despeses hipotecàries que afronta el client quan signa una hipoteca, l'impost en qüestió, anomenat impost sobre actes jurídics documentats (AJD), suposa un 75% del total. Davant aquesta nova sentència, els clients podran reclamar a l'Agència Tributària de la seva comunitat autònoma el pagament del tribut.
Aquest impost, l'AJD, comportaria que els bancs hagin de tornar més de 2.000 milions d'euros, tenint en compte els 150.000 milions d'hipoteques signades des de l'any 2014. De fet, l'AJD és el cost més elevat de la formalització d'un préstec i varia segons la comunitat autònoma entre un 0,5% i un 1,5%.
Als costos totals de constitució d'una hipoteca, a més d'aquest import, se'ls ha d'afegir les despeses de notari (aproximadament 800 euros), les despeses de gestoria (aproximadament 500 euros), la taxació (entre 300 i 450) i el cost del registre (uns 375 euros).
La sentència
Els mercats han reaccionat ràpidament a la sentència del Suprem, que considera que és l'entitat prestadora, i no qui rep el préstec, qui té interès a inscriure l'operació i elevar a escriptura pública. Això significa que no és el client qui ha de pagar els impostos derivats del préstec hipotecari, sinó els bancs. D'aquesta manera, la sala tercera del Tribunal Suprem modifica la seva jurisprudència anterior i interpreta el text refet de la llei de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, i conclou que no és el prestatari el subjecte passiu d'aquest impost, sinó l'entitat que presta els diners.