La desigualtat de gènere a la feina és, encara ara, una realitat. Tot i que s’ha aconseguit una petita millora en el percentatge de dones que ocupen llocs de responsabilitat a Catalunya, els homes directius guanyen, de mitjana, un 18,1% més que les seves homòlogues femenines. Aquestes són les conclusions del 12è informe sobre diferencies salarials i quota de presència femenina elaborat per ICSA Grup i l’Escola de Negocis EADA, que han presentat aquest matí.

A més, les dones ocupen un de cada set càrrecs directius a Catalunya, el 13,8% del total.

El creixement econòmic no comporta una igualtat real

Tot i la recuperació econòmica, que arriba a un creixement del PIB de més del 3% en els últims tres anys, no ha suposat una major presència femenina en llocs de responsabilitat, com tampoc una reducció considerable de la bretxa salarial, segons han explicat Indry Canchila, socia responsable de l’àrea de consultoria d’ICSA grup i la doctora Aline Masuda, professora i investigadora d’EADA Business School. 

Si bé és cert que la crisi econòmica ha implicat una menor presència femenina directiva i una major desigualtat salarial, en la conjuntura actual aquestes dues variables no evolucionen positivament als mateixos nivells en què ho fa l'economia. Veiem doncs que si bé és cert que la quota femenina ha millorat en més de 3 punts respecte el 2016, passant de l'11,8% al 15,4%, no ha arribat als nivells previs a la crisi, en què el 2008 la dona tenia una quota de gairebé el 20%, a nivell estatal. 

 

Elaboració pròpia. Font: Informe "Diferencias salariales y cuota de presencia femenina" ICSA. 

De fet, pel que fa a la bretxa salarial a Catalunya, és d'un 18,1% en llocs de directiu i del 14% pels empleats. En xifres absolutes, la retribució mitjana actual d'un directiu és de 79.545 euros bruts anuals. En canvi, la de la seva homòloga femenina és de 68.072 euros l'any. Aquestes xifres s'han obtingut a partir d'una mostra que recull dades salarials de més de 80.000 empleats a Espanya a través d'enquestes i plataformes. 

Per què calen dones directives?

Canchila explica que des que som petits ens ensenyen a associar feines concretes amb un gènere, cosa que acaba portant a una limitació també personal de les pròpies dones. Per tant, la presència femenina en llocs directius és important perquè la imatge que dona als nens aporta un canvi cultural "necessari". A més, d'aquesta manera es creen referents. 

La necessitat d'"un canvi de fons"

Segons Canchila, "el sistema comporta a una discriminació implícita, i que no només afecta el curt termini, sinó a mitjà i llarg termini". "La desigualtat salarial també afecta les pensions on també veiem el resultat d'aquestes iniquitats. Cal un canvi de fons". Canchila ha volgut recordar les mobilitzacions d'aquest 1 de maig en què una de les reivindicacions clares va ser la igualtat: "ara més que mai hem d'aplicar canvis reals en les organitzacions empresarials".

Una de les necessitats més urgents és un canvi en el "disseny dels llocs de treball del segle XXI". Segons Aline Masuda, s'han de crear llocs de treball en què tothom, tant homes com dones, hi puguis i vulguin accedir. Masuda destaca el fet que sovint les dones no volen agafar certs llocs de feina perquè saben que difícilment podran conciliar la feina i la família. 

Canchila explica que en el moment en què una dona decideix ser mare, la seva carrera professional s'estanca "com a mínim durant 3 anys". Cal, doncs, que les empreses facin polítiques que ens ajudin a conciliar el fet de ser mares amb la feina, però també el fet de ser pares. "Cal també reivindicar el paper dels pares".