El documental “El negre té nom”, dirigit per Fèlix Colomer, reconstrueix la vida del qui durant anys s'ha tapat rere la simple i despectiva etiqueta “el negre de Banyoles”. Molawa VIII és el nom de la persona en qüestió, que va ser exhibida durant dècades al Museu Darder de Banyoles com a figura emblemàtica de la localitat. Ara, la producció catalana sobre el cap de la tribu sud-africana Dithakong —premiada recentment al FIC-CAT com a millor documental— apareix per aprofundir en la trajectòria d’aquest líder tribal en el llarg procés que va portar a la seva dignificació i enterrament.
Molawa VIII va ser cap de la tribu Dithakong situada al sud del continent africà. Contràriament al que s’havia afirmat durant anys, no era d’ètnia boiximana de Botswana, sinó originari de Sud-àfrica. Quan tenia vint-i-set anys, dos germans francesos van exhumar el seu cadàver sense permís familiar i el van traslladar al Museu de Sud-àfrica, on li van extreure els ossos i òrgans per dissecar-lo i exhibir-lo públicament. Posteriorment, el seu cos va ser exposat a París i a diverses ciutats europees durant vuit dècades. El 1916, Francesc Darder, veterinari i col·leccionista, el va comprar per a la nova col·lecció del Museu Darder de Banyoles, on va romandre exposat fins a l’any 2000, quan va ser enterrat arran d'un debat internacional que va reconèixer el tracte deshumanitzador que suposava l'ostentació del seu cos.
La lluita per la dignitat: el paper d’Alphonse Arcelin
El veritable protagonista del canvi va ser el doctor Alphonse Arcelin, metge de Cambrils d’origen haitià. Arcelin va denunciar l’exhibició del cos i va aconseguir mobilitzar institucions, mitjans i entitats internacionals. La seva lluita va culminar amb una resolució de la UNESCO l’any 2000 que condemnava l’exhibició com una pràctica indigna. Arcelin argumentava que la identitat dels africans era desfigurada als museus europeus per reforçar la superioritat blanca: a Molawa li van posar un tapall i una llança, tot i que realment duia pantalons i jersei; a més, li van enfosquir la pell amb betum perquè semblés “més negre”.
La campanya per retirar el cos de l’exhibició va topar amb una forta oposició d’una part de la població de Banyoles, que defensava la mostra com a patrimoni i negava qualsevol discriminació. El documental recull testimonis de veïns que, dècades després, continuen defensant l’exhibició. L’any 2000, només un banyolí va denunciar públicament el caràcter racista de l’exposició i va patir pressió social per fer-ho. L’enterrament de Molawa després de la resolució de la UNESCO va tenir lloc a Botswana, territori que aleshores es creia el seu lloc d’origen, amb la presència de més de dues mil persones, inclòs el primer ministre. Avui, la seva família sud-africana rebutja traslladar-lo a Sud-àfrica, considerant que el seu esperit ja ha patit prou.
El nom Molawa significa “el que patirà”, però ara, segons el documental, esdevé un referent de memòria i justícia. El documental “El negre té nom” ha estat reconegut com a millor documental a la 17a edició del Festival Internacional de Cinema en Català, celebrat a Roda de Berà, Tarragona, amb més de 9.000 assistents, i es podrà veure aquest dimarts a la plataforma 3Cat.