Mig miler de persones, segons ha informat la Guàrdia Urbana, s'han concentrat aquest diumenge sota l'Arc de Triomf de Barcelona per "festejar l'alliberació de Veneçuela" de Nicolás Maduro. La protesta, convocada per Vente Venezuela Barcelona (organització del moviment polític de María Corina Machado), Voluntad Popular, Primero Justicia i l'ONG Un Mundo Sin Mordaza, ha donat suport a l'operació que el passat dissabte va servir per capturar el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i la seva dona, Cilia Flores. Alhora, la protesta ha reclamat que, quan s'arribi a la segona fase, un cop se superi la transició iniciada, i que de moment liderarà la número dos de Maduro, Delcy Rodríguez, Edmundo González esdevingui president.
La portaveu de Vente Venezuela Barcelona, Luisa Trujillo, confia en el fet que el resultat de l'operació que va dur a terme l'exercit dels Estats Units sobre sòl veneçolà i la captura de Maduro sigui "la primera fase de la llibertat" per la qual ha apuntat que el país ha lluitat durant 26 anys. Trujillo ha assenyalat que els Estats Units ha estat "l'únic país" que els ha donat suport en aquesta "primera fase d'alliberació". A parer seu, l’ajuda del govern de Donald Trump ha arribat després de "morts" i "protestes" al país, i d’haver "sol·licitat ajuda internacional a Europa, les Nacions Unides, a l’Estat i a l’associació d’estats americans". La membre del moviment polític concreta que "el règim de Maduro", segons ha dit amb dades de la relatoria de Nacions Unides, acumula més de 38.000 torturats. També precisa que actualment compta amb més d’un miler de presos polítics i té una vintena de ciutadans espanyols presos "al centre de tortura més gran d’Amèrica Llatina, l’Helicoide", que es troba Caracas.
Els veneçolans, entre l'esperança i la incertesa
La majoria dels concentrats són veneçolans que viuen a Catalunya, i asseguren que viuen el moment que està travessant el seu país movent-se en un camí entra la incertesa i l'esperança sobre el futur que espera a una Veneçuela sense Maduro al capdavant. "Estic molt feliç. Al final està passant alguna cosa diferent al meu país", explica la Belén Montserrat, que fa set anys que viu a Barcelona i recorda que va marxar de Veneçuela "amb molta por" a causa de la repressió del règim chavista. Segons afirma, molts veneçolans senten "una alegria" que costa d'entendre des de fora: "Hauries d'haver viscut tot allò per saber com d'important és el que estem sentint ara, malgrat la incertesa del que pugui passar després".
Un altre dels manifestants, Miguel Rodríguez, considera que els fets recents suposen un punt d'inflexió. "Mai pensàvem que arribaríem a aquest moment. Encara no ha acabat tot, però ja hem fet un pas molt important", afirma. En Miguel fa dos anys que viu fora de Veneçuela i té el pare i una germana al país. Segons explica, fora de la capital la situació està més calmada, tot i que assegura que "la gent té por". Pel que fa al paper dels Estats Units, Rodríguez defensa la intervenció internacional si això comporta estabilitat: "Si Xina i Rússia ja ens tenien envaït el petroli, que ara ho faci Trump, si té bé el país, no passa res. Aquesta és la meva opinió".