Després de la compareixença amb què Donald Trump va oferir més detalls sobre la insòlita operació militar a Veneçuela —que ha culminat amb la caiguda de Nicolás Maduro—, va quedar clar que un dels objectius centrals de la Casa Blanca és aprofitar-se de les vastes reserves de petroli del país sud-americà. Va ser dissabte, cap a les sis de la tarda, quan Trump va posar-se davant les càmeres per revelar els detalls d’un atac que ha donat lloc a un govern provisional sota la tutela directa de Washington. En aquella mateixa intervenció des de Mar-a-Lago, el president nord-americà va celebrar que l’enderrocament del règim bolivarià obria la porta a un reposicionament clau dels interessos energètics dels Estats Units: “Farem que les nostres companyies petrolieres —les més grans del món— hi entrin, hi inverteixin milers de milions, reparin la infraestructura molt deteriorada i comencin a generar diners per al país”, va afirmar. Que aquest era un dels objectius prioritaris de l’operació Resolució Absoluta és indiscutible, però no és l’únic. I potser, ni tan sols, el més rellevant.
La hipòtesi sobre l’interès directe de Trump en el petroli veneçolà ja havia pres força el mes passat, quan Maduro va acusar els Estats Units, en una carta adreçada a l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), de voler-se apoderar de les reserves del país. Dies després, aquesta sospita es va veure reforçada amb l’ordre del president nord-americà de bloquejar els vaixells petroliers que entressin o sortissin de Veneçuela, un pas que apuntava a un control estratègic del flux energètic. Però, més enllà de les declaracions públiques de Trump, els fets ocorreguts aquest dissabte han acabat d’evidenciar l’interès de la Casa Blanca en el cru veneçolà. Segons va revelar Reuters poc després de l’operació militar, la producció i la refinació de petroli estatal continuaven operant amb normalitat i no havien patit danys, d’acord amb fonts coneixedores de les activitats de Petróleos de Venezuela, Sociedad Anónima (PDVSA), fet que suggereix que l’operació va ser dissenyada amb la idea de preservar la infraestructura energètica.
Ara bé, ni el petroli ni la suposada lluita contra el narcotràfic —a la qual Trump ha apel·lat reiteradament per justificar l’increment de la pressió militar sobre el règim de Maduro— expliquen per si soles l’ofensiva contra Veneçuela. L’operació s’inscriu en una agenda geopolítica més àmplia, que transcendeix l’explotació de recursos naturals. Mitjançant aquesta intervenció, la Casa Blanca pretén desmantellar l’eix de règims format per Veneçuela, Cuba i Nicaragua. Caracas ja ha caigut, però si Washington aconsegueix el mateix amb l’Havana i Managua, reafirmaria la seva hegemonia a l’Amèrica Llatina i frenaria l’expansió d’actors com la Xina i Rússia a la regió. Tot plegat, a més, amb una clara voluntat de reforçar el lideratge intern de Trump de cara al seu electorat, especialment en un any clau en l'àmbit electoral amb les midterm.
Les motivacions de l’administració Trump responen a una estratègia política i geopolítica ambiciosa: recuperar el lideratge incontestat dels Estats Units a l’hemisferi occidental. Diversos analistes internacionals coincideixen a assenyalar que l’objectiu no només era tombar Maduro, sinó projectar una nova doctrina d’intervenció a l’Amèrica Llatina per garantir que cap aliat de potències rivals arreli a la regió. Una visió que el mateix secretari de Guerra, Pete Hegseth, va reafirmar ahir durant la compareixença de Mar-a-Lago, quan va assegurar que “els Estats Units dominem l’hemisferi occidental”. Aquest enfocament hauria estat determinant per justificar no només l’operació a Veneçuela, sinó altres accions recents de la Casa Blanca, com les amenaces sobre el canal de Panamà, el canvi simbòlic de nom del golf de Mèxic per golf d’Amèrica, la pressió diplomàtica sobre Colòmbia, les sancions comercials al Brasil o el suport financer explícit al govern de Javier Milei a l’Argentina.
Hegseth:
— Clash Report (@clashreport) January 3, 2026
President Trump is deadly serious about stopping the flow of gangs and violence into our country—deadly serious about stopping the flow of drugs and poison to our people, deadly serious about getting back the oil that was stolen from us, and deadly serious about… pic.twitter.com/WbUNhQRuac
Cuba, pròxim objectiu?
Amb l’operació a Veneçuela encara en plena efervescència, el focus de la Casa Blanca podria desplaçar-se ara cap a Cuba. La possible ampliació de l’ofensiva respon, en gran manera, a la influència creixent del secretari d’Estat Marco Rubio, d’origen cubà i peça clau de l’estratègia regional del govern de Trump. Per al president nord-americà, la caiguda de l’Havana consolidaria l’hegemonia dels Estats Units a la zona i li reportaria rèdits polítics clars entre l’electorat llatí conservador a Florida, especialment entre cubanoamericans i veneçolans exiliats, un dels bastions més fidels del trumpisme. Tant és així que durant la roda de premsa de dissabte, Trump va abordar explícitament la situació a l’illa caribenya i va establir paral·lelismes amb el cas veneçolà. Va definir Cuba com una “nació fallida”, mentre que Rubio la va titllar de “desastre”, i tots dos van coincidir en la necessitat de “donar suport al poble cubà” i als exiliats residents als Estats Units. “Si jo fos al govern i visqués a l’Havana, estaria, com a mínim, una mica preocupat”, va advertir Rubio, deixant clar que l’illa podria ser el següent escenari d’un nou episodi d’intervencionisme nord-americà.
Rubio: "If I lived in Havana in the government, I'd be concerned" pic.twitter.com/PKR4aiawDI
— Aaron Rupar (@atrupar) January 3, 2026
Així doncs, l’objectiu de controlar les reserves de petroli veneçolanes i la voluntat de marcar l’agenda geopolítica a l’Amèrica Llatina no són, ni de bon tros, excloents. Ans al contrari, el domini del cru esdevé una eina clau per consolidar l’estratègia de Washington a la regió. En primer lloc, permetrà ofegar econòmicament Cuba, que depèn en gran manera del petroli veneçolà per pal·liar la seva crònica escassetat de combustible, cosa que podria desestabilitzar encara més l’illa i afavorir el col·lapse del règim. En segon lloc, suposarà un revés per a la Xina, principal compradora del cru veneçolà. Tot i que Veneçuela no forma part del grup dels quinze principals exportadors de petroli cap a Pequín, les seves exportacions cap al gegant asiàtic es van disparar un 200% entre el 2023 i el 2024.