L’atac i la intervenció dels Estats Units a Veneçuela ha encès totes les alarmes a escala global i ha reactivat temors en diversos països sobre una possible escalada intervencionista de la Casa Blanca. Tot i que la mirada s’ha fixat sobretot en Cuba o Colòmbia com a potencials següents objectius, la inclusió d’un territori europeu entre les aspiracions geopolítiques de Washington ha causat sorpresa: Groenlàndia. L’interès nord-americà en aquesta regió autònoma del Regne de Dinamarca, rica en recursos naturals, no és nou. Donald Trump ja va començar a parlar-ne pocs mesos després del seu retorn a la presidència. Però l’actual context internacional, marcat per la captura de Nicolás Maduro i la instal·lació d’un govern provisional veneçolà amb supervisió nord-americana, ha revifat l’especulació sobre possibles nous moviments expansionistes. Aquest cop, la polèmica ha esclatat arran d’una publicació a la xarxa social X de Katie Miller, dona de l’assessor ultranacionalista de la Casa Blanca Stephen Miller, que ha encès la indignació tant de ciutadans groenlandesos com del govern danès. A la imatge, s’hi veu un mapa de Groenlàndia cobert amb la bandera dels Estats Units i un missatge breu però amenaçador: “Aviat”.

Katie Miller no és només la dona de Stephen Miller. Tot i que ara manté un perfil públic més discret, va tenir un paper clau durant el primer mandat de Trump, arribant a ser directora de comunicació de la Vicepresidència i, durant el segon mandat, portaveu del desaparegut Departament d’Eficiència Governamental (DOGE), abanderat pel magnat Elon Musk. La seva publicació a X ha estat llegida com una provocació directa i un senyal inquietant després de la intervenció militar dels Estats Units a Veneçuela. En aquest context, el gest pren una nova dimensió, ja que la política exterior de Washington s’ha tornat clarament més agressiva, i les veus que envolten Trump ho celebren obertament. De fet, el mateix president ha reactivat aquest diumenge la seva obsessió amb l’illa de l’Àrtic: “Necessitem Groenlàndia, absolutament. La necessitem per a la nostra seguretat”, ha assegurat en una nova roda de premsa. I com a prova que el pla no és simbòlic, Trump ha nomenat recentment un enviat especial per a l’illa, ara sota sobirania danesa.

Groenlàndia, sota la jurisdicció de l’OTAN

El cas de Groenlàndia presenta una complexitat que el distingeix dels altres objectius potencials de la nova agenda geopolítica de la Casa Blanca, com Cuba o Nicaragua. A diferència d’aquests països, l’illa àrtica forma part del Regne de Dinamarca i, per tant, es troba sota la jurisdicció de l’OTAN. Això implica que qualsevol acció unilateral dels Estats Units sobre aquest territori, per molt que sigui en forma de pressió diplomàtica, ingerència econòmica o, en l’escenari més extrem, intervenció militar, suposaria una violació de dos dels principis fonamentals de l’Aliança Atlàntica. D’una banda, trencaria l’article 4, que obliga els aliats a consultar-se mútuament davant de qualsevol amenaça a la seguretat d’un dels seus membres. De l’altra, vulneraria l’article 5, el nucli del tractat, que estableix que un atac contra un estat membre es considera un atac contra tots. Encara que l’OTAN no està concebuda per mediar en conflictes interns entre aliats, el principi de seguretat mútua i la confiança estratègica són pilars essencials de l’organització. Si un dels seus membres ataqués un altre —sigui formalment o de facto—, això comprometria la legitimitat i la cohesió de l’Aliança en el seu conjunt, més encara si el que perpetrés l’acte fos un dels membres fundadors i principal actor.

Dinamarca no ha trigat a fer valdre el seu rol i a recordar als Estats Units que Groenlàndia forma part d’un estat sobirà amb qui comparteixen vincles militars, diplomàtics i estratègics. L’ambaixador danès a Washington, Jesper Moller Sorensen, ha respost al missatge provocador de Miller amb un “amable recordatori” que, més enllà de qualsevol desig d’annexió, els Estats Units i Dinamarca són “aliats propers” i han de continuar actuant com a tals. “La seguretat dels Estats Units és també la seguretat de Groenlàndia i Dinamarca”, ha remarcat. Sorensen ha volgut deixar clar que la col·laboració entre els dos països ja inclou l’àmbit de la defensa àrtica i que, en aquest sentit, Dinamarca ha incrementat significativament els seus esforços per reforçar la seguretat a la regió. “Groenlàndia forma part de l’OTAN”, ha insistit, abans d’afirmar que espera dels Estats Units “el ple respecte de la integritat territorial del Regne de Dinamarca”.

“Groenlàndia no està a la venda”

El primer ministre groenlandès, Jens-Frederik Nielsen, també ha reaccionat a la publicació de Miller. El mandatari ha volgut transmetre serenitat, però també fermesa davant d’un gest que considera ofensiu: “Permeteu-me que ho digui amb calma i claredat des del principi: no hi ha motius per al pànic ni per a la preocupació”. En un missatge institucional, ha insistit que la imatge de Groenlàndia embolicada amb la bandera americana “no canvia res en absolut”, i ha remarcat que el país “no està en venda” i que el seu futur “no es decideix amb publicacions a les xarxes socials”. Nielsen ha assenyalat que la imatge és “irrespectuosa” i ha defensat que les relacions internacionals es basen en el “respecte mutu i el dret internacional”. També ha recordat que Groenlàndia és una societat democràtica, amb autogovern i institucions sòlides, i que el seu estatus es fonamenta en acords reconeguts internacionalment.


El rebuig dels groenlandesos a qualsevol hipotètica integració als Estats Units va quedar clar el març de l’any passat, durant la visita d’una delegació nord-americana encapçalada pel vicepresident JD Vance i la seva esposa, Usha Vance. Lluny de ser una trobada protocol·lària més, la visita va desencadenar protestes als carrers de Nuuk, la capital, on centenars de ciutadans van sortir a expressar el seu malestar. Les banderes groenlandeses es van convertir en símbol de resistència, onejant arreu com a reacció davant el que es va percebre com una ingerència en la sobirania del país. Però la resposta no va ser només ciutadana, també va ser institucional. Nielsen, acabat d’investir, va qualificar la visita de “falta de respecte” i va apel·lar a la unitat del poble davant de la pressió externa. La seva arribada al poder, precisament, havia estat possible gràcies a la formació d’una gran coalició independentista que aspirava a reforçar l’autogovern de Groenlàndia i avançar cap a la independència plena. Una ambició que, en cap cas, passava per ser absorbits pels Estats Units.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!