A la primera escena d'Alias Charlie Sheen, una maquilladora es concentra en el cap pelat de Jon Cryer, el coprotagonista d'aquell fenomen seriòfil anomenat Dos hombres y medio. Immediatament després, parla l'actor: “Vaig treballar durant vuit anys amb ell. I quan em pregunten per la meva experiència sempre dic que, quan vam començar, jo tenia cabell”. Interromput per les clàssiques riallades enllaunades característiques de les comèdies de situació de tota la vida, Cryer continua: “Dubtava en participar en aquest documental, en part perquè amb en Charlie tot és cíclic: la caga enormement, toca fons, i després es recupera i hi ha molta positivitat a la seva vida. I llavors torna a caure, i no pot evitar cremar la casa sencera. I jo no volia formar part d'aquest cicle. No vull ni deïficar-lo ni tampoc destrossar-lo”.
El tortuós camí que ha fet conviure l'enorme èxit d'una superestrella de Hollywood amb la foscor més absoluta
Dirigit per Andrew Renzi, aquest documental de dos episodis, ja disponible a Netflix, repassa el tortuós camí que ha fet conviure l'enorme èxit d'una superestrella de Hollywood amb la foscor més absoluta. El cas de Charlie Sheen és el d'algú que ha sobreviscut a experiències que molts altres no han pogut explicar perquè els van dur directament a la tomba. Un infern d'addiccions a l'alcohol, al sexe, a la cocaïna i al crac. Es fa difícil esbrinar si Alias Charlie Sheen és una operació de reparació o una neteja de cara. Probablement, ambdues voluntats conviuen, perquè és evident que qui fora protagonista de clàssics com Platoon o Wall Street s'obre en canal. I confessa sense embuts alguns episodis de violència i de nul·la professionalitat, també aspectes menys coneguts, com les seves experiències homosexuals i la seva condició de seropositiu.
Es fa difícil esbrinar si Alias Charlie Sheen és una operació de reparació o una neteja de cara. Probablement, ambdues voluntats conviuen
Farcida d'imatges enregistrades en plena col·locada, demacrat i passadíssim de voltes, i amb una narrativa il·lustrada per noticiaris de l'època que mostraven l'imparable descens a l'abisme de l'actor, o d'entrevistes televisives que ara el fan avergonyir profundament, aquesta pel·lícula de dues parts compta amb els testimonis de família (el seu germà Ramon Estevez, la seva filla Lola, el seu fill Bob), exparelles (Denise Richards i Brooke Mueller) i amics propers (els actors Sean Penn i Chris Tucker, el company d'infantesa Tony Todd o fins i tot Marco, el seu camell de confiança). I sap jugar molt bé amb fragments de pel·lícules casolanes d'infantesa que rodava en súper-8 amb el seu germà Emilio Estevez, i també amb alguns moments de ficció, films i sèries, que va compartir amb el seu pare, el gran Martin Sheen. Cap dels dos últims va voler participar en el documental. Però la seva presència, sobretot la del patriarca i el seu suport incondicional envaït de dolor, és constant.
Tres esglaons en el descens a l'infern
“El que explicaré aquí vaig jurar verbalitzar-ho només en les meves sessions de teràpia”, adverteix un Charlie Sheen decidit a passar comptes amb ell mateix. I no defuig cap pregunta de Renzi. És possible que alguna de les respostes no resulti gaire convincent, però som davant d'un innegable exercici d'agraïment a tots aquells que van evitar que el protagonista del documental sigui ara mateix un cadàver, i d'una voluntat de demanar perdó. I això només pot arribar si s'accepten els pecats i la penitència.
Alias Charlie Sheen està estructurada en tres parts definides per ell mateix: les festes, les festes problemàtiques i els problemes (ja quan la festa ha perdut tota raó de ser, si és que en algun moment l'ha tinguda)
Alias Charlie Sheen està estructurada en tres parts definides per ell mateix: les festes, les festes problemàtiques i els problemes (ja quan la festa ha perdut tota raó de ser, si és que en algun moment l'ha tinguda). I l'espectador és testimoni de dos camins paral·lels: l'ascens de l'actor a l'estrellat i el d'una creixent pèrdua de papers fins a esdevenir absoluta. Sabrem que les drogues van aparèixer en la seva adolescència, amb còmplices com el seu germà Emilio i els seus amics Chris i Sean Penn. Coneixerem com va poder protagonitzar Karate Kid (1984), com amb 20 anys ja era pare de la seva primera filla, com li va canviar la vida apareixent en una única escena de la magistral Todo en un día (1986), com va “robar-li” el rol protagonista de Platoon (1986) al seu germà Emilio, com va signar el contracte per fer Wall Street (1987) en un tovalló com si fos Leo Messi, l'oportunitat que va suposar protagonitzar Hot Shots! (1991), la col·lecció de produccions lamentables que va acceptar fer per pagar-se tot allò que consumia (compte amb l'episodi del glaçó de gel ficat al cul durant el rodatge d'Asalta como puedas, al 1998), i la nova salvació que va suposar substituir Michael J. Fox a la sèrie Spin City: Loca alcaldía (2000), preludi del seu aterratge a Dos hombres y medio, tres anys després.
També ens explicaran amb detall les seves peripècies amb Nicolas Cage, col·locats fins a límits insospitats (una d'elles, a bord d'un avió, és tan sensacional com esfereïdora). Sheen ho explica així: “La nostra amistat és el trampolí simbòlic cap al següent capítol de caos total. Ens vam fer amics per les festes, per les emocions, però també perquè ens respectàvem mútuament. Però sobretot per les festes. Preníem cocaïna i bevíem molt. Popper, èxtasis, el menú estava ple d'opcions. Anàvem a mil per hora. Érem un tren descarrilat”. Flipareu amb episodis com aquella pistola que es va disparar, ferint Kelly Preston, la seva nòvia l'any 1990.
Clint Eastwood, el nen ploramiques i les prostitutes de luxe
O amb la intervenció que va organitzar la seva família i que, després d'una trucada de Clint Eastwood, el va dur a ingressar en un centre de desintoxicació. La primera vegada d'unes quantes, símbol d'una recuperació que inevitablement venia acompanyada d'una recaiguda, que cada cop el feia descendir un esglaó més en el camí cap a l'infern. També resulta fonamental la seva participació en el mediàtic judici a Heidi Fleiss, la cèlebre madame del Hollywood de finals del segle passat (la seva aparició al documental és ben reveladora), que gestionava les trobades sexuals de Sheen amb prostitutes, una afició que el va fer gastar centenars de milers de dòlars: l'actor va declarar contra ell per salvar el cul. “A Robert Mitchum el van arrestar per possessió de marihuana, i quan li van preguntar pel seu camell no va obrir boca. Però en Charlie no va fer el mateix, és un nen ric ploramiques. No li haurien fet res, era famós i estava en el seu moment més àlgid”, raona Fleiss.
Serem testimonis d'un grapat d'intervencions dels serveis d'urgències per salvar-li la vida, dels constants esforços d'un Martin Sheen cada vegada més exhaust per treure'l del pou, i, a partir d'un moment donat, de les seves tempestuoses relacions amb la seva segona esposa, l'actriu Denise Richards (coneguda per films com Starship Troopers), i amb la tercera, Brooke Mueller. Totes dues van tenir fills amb Sheen (la primera dues nenes, i la segon dos nens), i totes dues donen detalls tan sucosos com tristos de les seves relacions molt més que tòxiques.
Charlie és una icona de la decadència. Sents el seu nom i tothom sap el que significa
I en tot aquest pastís resulten cabdals els vuit anys en els quals Sheen es converteix en l'actor favorit dels Estats Units gràcies a la sèrie Dos hombres y medio. El seu company, Jon Cryer, explica: “Charlie és una icona de la decadència. Sents el seu nom i tothom sap el que significa. T'esperes un faldiller, algú ocurrent, que es passa la nit de festa i arriba tard, però és el paio més cool allà a on va. Però t'adones de seguida que amaga moltes coses, que és un niu de pors. Quan vaig entendre això, vaig entendre en Charlie. Però va i ve a l'hora de ser capaç de portar-ho de manera sana i després d'una manera increïblement destructiva, amb les drogues i les festes”.
Creada per Chuck Lorre, rei Mides de la sitcom nord-americana gràcies a aquest fenomen però també al de Big Bang Theory, el productor i guionista va donar-li el paper de la seva vida, el que va fer-lo l'intèrpret més ben pagat de la història de la televisió, i va ser protagonista involuntari d'un dels episodis més desagradables de l'època més decadent de Sheen. El documental ho explica amb detall, i tot plegat va acabar amb l'acomiadament de l'actor i amb l'enèsim descens dos pisos més avall en el desastre.
La recta final d'Alias Charlie Sheen es reserva algunes sorpreses, i manté l'esgarrifosa sensació de joguina trencada de l'actor, de víctima d'una personalitat tremendament autodestructiva, d'algú addicte a substàncies de tot tipus però sobretot a boicotejar-se a sí mateix. Però deixa marge a l'esperança en un epíleg que aposta pel perdó, la catarsi i el reneixement. I que es remata, de nou, amb la menció que Charlie fa cap a algú fonamental en la seva supervivència: “Hi ha personatges secundaris molt més importants que jo en aquesta història. No puc imaginar-me sent el meu pare. Hem discutit molt durant tots aquests anys, però ja fa molt de temps que no passa. Hem arribat a un punt bonic, enriquidor. Ho resumiré en una paraula: agraïment”.