Un estudi de la Universitat Carlos III i la patronal Cejuego sosté que els índexs de joc problemàtic descendeixen des de l'any 1990 a Espanya i que aquest és el segon país amb menor taxa, ja que gairebé el 85% dels espanyols, uns 30 milions, juga com a opció d'entreteniment o oci. Aquestes són algunes de les premisses de l'estudi "Joc i Societat 2020", presentat aquest dimecres per un dels seus autors, el professor de Sociologia i membre de l'Institut de Política i Governança de la Universitat Carles III de Madrid, José Antonio Gómez Yáñez; i el director general de la patronal Cejuego, Alejandro Landaluce.

La mostra s'ha realitzat a partir d'una enquesta a 1.007 persones durant el mes de març, se subratlla que el trastorn de joc representa el 0,3% dels comportaments addictius diagnosticats i es recorda que, segons dades oficials, hi ha al voltant de 6.500 persones en tractament per trastorn de joc.

Per què hi ha tanta preocupació?

Gómez creu que l'interès pel joc va començar especialment fa tres anys, perquè abans no havia tingut una projecció pública, "ni tan sols un interès en els mitjans administratius o polítics, i les normatives s'anaven negociant entre empreses i sindicats i administracions i hi havia un clima bastant pacífic".

No obstant aixòm, s'ha produït una campanya que "ha portat aquest tema a primer pla, però d'una forma desproporcionada" perquè, al seu judici, "a Espanya no tenim un problema de trastorn de joc, mes allà d'alguns casos personals". "I així ha de continuar sent", ha aconsellat.

Quines són les opcions majoritàries?

L'enquesta d'enguany torna a apuntar al joc públic, SELAE i ONCE, com el majoritari i el que atreu pels seus grans premis: l'any 2019 van comprar Loteria de Nadal 25,8 milions de persones; la del Nen 14,5 milions i La Primitiva, 14 milions. A més, 8,5 milions d'espanyols van jugar als cupons de l'ONCE, amb el que baixen, però no obstant això va continuar pujant la seva loteria instantània, de tal forma que el 10% de la població, sobretot joves menors de 25 anys, diuen que juguen a això.

Al joc privat (casinos, bingos, salons, apostes i màquines en hostaleria), en el qual segons Gómez es combina "entreteniment i socialització", van acudir 6,5 milions de persones. El perfil dels clients d'aquests jocs és molt variat, amb edats entre els 18 i 75 anys i de tots els estatus socials, segons les enquestes. L'any passat van jugar en casinos 2,2 milions de persones; 2,4 en bingos; 3 milions en salons de joc, i 1,5 milions en màquines B d'hostaleria (màquines recreatives).

També en 2019 es van connectar almenys una vegada per a jugar per internet 1,5 milions de persones, amb una mitjana mensual de 630.000, i d'ells 300.000 juga de manera estable (un 0,9% de la població) entre 18 i 75 anys. El perfil d'aquest jugador en xarxa és molt heterogeni, encara que els que més juguen són homes entre 26 i 35 anys (34,4%).