Cada any al gener, la publicació U.S. News & World Report publica una llista amb les millors i pitjors dietes de l'any dividides en diferents categories –la millor dieta general, la millor per a la salut del cor o la millor per baixar de pes. En l'elaboració participa un panell de 27 experts reconeguts a nivell nacional en dieta, nutrició, obesitat, psicologia alimentària, diabetis i malalties cardíaques.
Les característiques positives que es tenen en compte són que siguin flexibles i que no continguin una llarga llista d'aliments prohibits, que se centrin en productes saludables, amb gaire fruites i verdures i cereals integrals i que restringeixin el consum d'aliments processats i sucres afegits.
Per cinquè any consecutiu, la dieta mediterrània ha estat escollida com la "millor dieta en general", per diverses raons. Per la seva qualitat nutricional, pels seus beneficis per a la salut i per la seva sostenibilitat a llarg termini –es pot seguir al llarg de la tota la vida perquè no és massa restrictiva–, entre elles. A més, també es va situar entre els primers llocs en la classificació de les dietes més fàcils de seguir, més adequades per a la diabetis, per al cor i per ajudar a prevenir la demència.
Més o menys al mateix nivell se situa la dieta DASH, especialment indicada per reduir la pressió arterial, així com la dieta flexitariana, en la que es prioritzen sobretot els aliments vegetals per sobre de la carn. Altre dels tipus d'alimentació que van obtenir una bona puntuació són la dieta MIND per reduir la demència, que es basa en un alt consum de verdures, fruites i lactis sense greix amb un alt contingut en calci, potassi i magnesi i un consum moderat de cereals integrals, carns magres i peix. I l'última entre les millors és la dieta TLC, una abreviatura de "canvis terapèutics en l'estil de vida" desenvolupada pel Programa Nacional d'Educació sobre el Colesterol de l'Institut Nacional de Salut i enfocada en aquest aspecte de la salut.
Al contrari, entre les pitjors se situa la dieta Dukan, creada pel nutricionista francès Pierre Dunkan i en la qual es prioritza el consum de proteïnes, amb un contingut d'un 72% d'aliments d'origen animal i un 28% de procedència vegetal.
Tampoc no va ser ben valorada la dieta GAPS, enfocada a millorar la microbiota intestinal, que deixa de banda els cereals, els carbohidrats refinats, sucres, aliments processats o verdures amb midó. Altres de les quals van ser pitjor valorades van ser les dietes Keto i Keto modificada, que prioritzen el consum de greixos i restringeixen una gran quantitat d'aliments rics en carbohidrats. La diferència entre la primera i la segona és que, en aquesta última, es passa de prendre entre un 50% i un 65% de greix en lloc d'entre 70% a 75%).
Finalment, a causa de totes les seves regles i restriccions, són malament considerades pels experts la dieta Whole30 –en la qual s'eliminen les principals fonts d'hidrats de carboni– i la dieta AIP (o dieta del protocol autoimmune) orientada a reduir la inflamació i que implica no menjar certes varietats d'aliments (tipus dieta Paleig) per observar els efectes que causa en la salut, sobretot davant de la presència de malalties autoimmunes. Tanmateix, encara compta amb poca evidència científica.