Quan falten 24 dies per al Congrés Nacional del PP, que s’augurava força plàcid, Isabel Díaz Ayuso s’ha convertit en un maldecap per a Alberto Núñez Feijóo. En quatre dies, la presidenta madrilenya ha aparcat la pau tàcita que regnava entre ambdós des de feia mesos i ha esmenat algunes de les línies bàsiques del líder del PP. El seu exabrupte amb el català a la Conferència de Presidents va eclipsar la demanda d’eleccions que van verbalitzar a l’uníson tots els seus companys, les seves referències a la “dictadura” i a la “màfia” a la concentració del diumenge van sufocar l’exhortació de Feijóo a la “centralitat” i la seva aposta per un sistema de primàries amenaça de generar tibantors en la cimera popular del juliol. Ayuso es desmarca de Feijóo com mai. “En un congrés hi ha d’haver sal i disparitat de criteris en algunes qüestions. Nosaltres no som una secta, som un partit polític”, va verbalitzar ahir en una entrevista a Antena 3. Deixava clar que no evitaria plantar batalla per por a esbombar les discrepàncies amb Génova. De fet, el mateix Feijóo va voler sortir al pas i va reconèixer que al PP hi ha “diferents estils i intensitats”. És una varietat d’intensitat que ha cristal·litzat com mai en els últims dies.
Ayuso es queda sola amb la seva rebequeria amb el català i el basc
En aquesta breu sèrie cronològica, el primer moment de distanciament d’Ayuso amb Gènova va ser el divendres a Barcelona. La presidenta madrilenya es va convertir en la principal protagonista de la Conferència de Presidents i va eclipsar tots els missatges que els barons del PP volien posar a sobre de la taula. Especialment, l’exigència d’un avançament electoral. Primer es va encarar amb la ministra Mónica García a la salutació institucional. I després va abandonar la reunió quan el lehendakari Imanol Pradales va començar a parlar en català i en basc. Tanmateix, va romandre asseguda quan Alfonso Rueda va utilitzar el gallec i quan Marga Prohens va pronunciar les seves primeres paraules (durant un minut i mig) en català. “S’instrumentalitza i es fa servir la riquesa per fer-nos sentir estrangers a la nostra pròpia casa”, va denunciar Ayuso durant la reunió. “L’espanyol és la llengua oficial de l’Estat i, per tant, això em sembla un esperpent. [...] Espanya no és un país plurinacional”, va afegir. La conseqüència va ser que, mentre tothom parlava de les orelleres, la solitud de Sánchez, que és el que el PP volia agitar, va quedar en un segon terme.
A més, el seu exabrupte no va aixecar complicitats entre els seus homòlegs del PP. “Jo crec que la meva opinió es respon observant el que he fet jo: no m’he aixecat i he començat la meva intervenció reivindicant la riquesa i el privilegi de poder tenir dues llengües i, tot seguit, que si tenim una llengua comuna, prefereixo que se m’escolti directament”, va contestar el president de Galícia, Alfonso Rueda. Marcava clarament distàncies amb Ayuso. Per la seva banda, el portaveu del govern balear, Antoni Costa, va defensar que Marga Prohens té “una manera de treballar i un tarannà diferents” i “no tendeix a buscar confrontacions”. Finalment, l’andalús Juanma Moreno va llançar pilotes fora: “Jo no soc ayusòleg i, per tant, no soc capaç d’interpretar les decisions ni les posicions d’una companya”. “Cada un té llibertat per fer el que consideri més oportú, jo m’he quedat, he sentit les intervencions de tots perquè m’interessaven tots”, va afegir per desmarcar-se de la decisió d’Ayuso.
“Faré les propostes necessàries perquè es compleixi un afiliat, un vot”
Dos dies més tard, i poques hores abans de la protesta que el PP va convocar el diumenge a Madrid, es publicava una entrevista a Isabel Díaz Ayuso a l’ABC. A ningú se li escapa que els tempos estan mil·limètricament calculats en política, i Gènova es va despertar llegint la presidenta madrilenya posant en dubte l’estratègia i els plantejaments de Feijóo. Poques hores després, farien pinya i s’abraçarien davant de desenes de milers de persones. “Defensaré, ho hem fet sempre al PP de Madrid, que sigui un congrés on un militant tingui un vot i valgui el mateix sigui on sigui. [...] Faré les propostes necessàries perquè es compleixi un afiliat, un vot a tot Espanya”, va advertir Ayuso. De moment, a Gènova minimitzen el perill: “Em sento profundament còmode i orgullós de militar en un partit polític en el qual la gent es manifesta amb llibertat”, va replicar ahir el portaveu del PP, Borja Sémper.
En els últims dies, Feijóo ha reconegut que vol “millorar” el sistema de primàries per resoldre el “nus gordià” que hi ha. Actualment (i des del 2017), se celebra una primera volta en la qual els militants voten qui volen que sigui el president del PP entre els candidats i una segona volta en la qual són els compromissaris els que l’elegeixen entre els dos noms més votats. Aquest mecanisme, per exemple, va ser el responsable que el 2022 Soraya Sáenz de Santamaría fos la més votada entre els militants, però que Pablo Casado, que va rebre el suport de Dolores de Cospedal, s’acabés imposant al congrés. “És una mica estrany explicar que tots els militants poden votar, però la votació d’aquests militants pugui quedar anul·lada per una segona votació dels compromissaris”, va verbalitzar Feijóo fa un mes. I això pot convertir-se en un pou de discrepàncies al congrés de juliol.
Fa tres anys, després de postular-se per presidir el PP, Feijóo va relatar quin era el seu sistema òptim en una entrevista a El Mundo, que dista de l’aposta que fa Ayuso: “Crec en les primàries a través de compromissaris, no en les primàries assembleàries. Els militants elegeixen els compromissaris, i aquests tenen la responsabilitat d’elegir entre els candidats. No pot ser que qualsevol es presenti amb 100 avals a presidir el Partit Popular”.
Qüestionar el lideratge de Feijóo? “Això són qüestions per a següents congressos”
“Veurem de quina manera el que decideixin les bases sigui el que finalment es queda”, va argumentar Ayuso ahir a Antena 3. I aquesta frase li va donar peu a obrir la porta a disputar el lideratge a Feijóo en un futur (de llunyania incerta). “Vostè fa aquesta reflexió des del punt de partida que, possiblement, tindria més suport de les bases que altres candidats, no sé si estem pensant en Feijóo, en el cas que vostè qüestionés el seu lideratge?”, li va preguntar Susanna Griso. “És que això són qüestions per a següents congressos. Són decisions per al futur i nosaltres estem aquí al present”, va contestar Ayuso. “És pensar, quan una altra vegada s’hagin de triar nous lideratges, com, en base en l’experiència i al viscut, pensem que és millor. Com més democràtic, obert i lliure sigui, sempre serà el correcte”, va reblar.
Ayuso parla de “màfia” i de “dictadura” poc abans que Feijóo demani “centralitat” i fugir de la “ira”
Un altre capítol. La disparitat de criteri i estratègia entre Feijóo i Ayuso es va plasmar també davant de més de 50.000 persones. Durant els seus discursos a la concentració convocada pel PP, semblava que es volien portar la contrària. L’encarregat de tancar l’acte va ser el líder del PP, que va demanar deixar de banda la “fúria” i la “ira”, va apel·lar a la “revolució de la decència i de la llibertat” i va erigir la “centralitat” en “l’únic espai capaç de tornar a reunir la majoria d’espanyols” i en la recepta que “obrirà la porta al Palau de la Moncloa”. En vint minuts de discurs, i malgrat que era el lema de la concentració, no va pronunciar la paraula màfia en cap moment.
Tanmateix, pocs minuts abans d’aquestes paraules, Isabel Díaz Ayuso havia ofert la seva faceta més incendiària, lluny de qualsevol indici de centralitat. “El govern espanyol va ser capaç de posar al davant persones capaces de fabricar més corrupció per tapar corrupció i això es diu màfia”, va proclamar. “Ja n’hi ha prou d’arraconar, perseguir i menysprear els espanyols a través de pràctiques mafioses”, va reiterar. A més, va esmentar les dictadures: “Entren de mica en mica i de manera innòcua. [...] Espanya s’ha endinsat pel perillosíssim camí de la dictadura de les minories i dels ressentits”, va concloure. I va comparar Espanya amb Veneçuela: “Hi ha urna? Sí. Però això és democràcia? No, és clar que no”.
I què opina Ayuso d’aquest contrast? Preguntada per aquesta qüestió a Antena 3, va al·legar que “radicalitat” és “anar a l’arrel dels problemes i dir les coses com són”. “Si la gent es refereix a extremisme davant de moderació, m’han d’explicar què és moderació”, va afegir. “Moltes vegades s’apel·la a la moderació perquè un no digui el que opina o perquè un sempre estigui cedint i no sigui sincer i honrat amb el que es pensa”, va justificar. Però va negar que hi hagi “diferència” entre la seva postura i la del líder del PP.
“Moltes vegades [durant la campanya del 23J del 2023] se’ns titllava d’extremistes, de no voler la moderació. Moderació no és callar davant de la impunitat. Crec que hi ha hagut molta gent confosa que va tenir complexos de pensar que per dir les coses com són i defensar Espanya per sobre de qualsevol altra cosa els dirien que no volien el consens”, havia verbalitzat diumenge a l’ABC. “Per què hi ha tants electors del PP que continuen pensant que l’oposició del seu partit és tova?”, li van preguntar. “Potser per una qüestió de temps o de pràctica. Com que ja fa sis anys que aguanto una operació d’Estat constant i d’assenyalament, potser estem més entrenats”, va postil·lar.
“El PP va fer una campanya que es va quedar molt escassa i no va saber llegir el que estava passant"
De fet, l’últim dard que ha llençat a la línia de flotació de Gènova té a veure amb les eleccions del 2023. No és un secret que a Feijóo li va costar (i encara li costa) digerir els resultats del 23J: va ser el partit més votat, però va ser incapaç d’obtenir els suports per ser investit. No és menor que, sovint, s’encarregui de recordar que ell va batre el president espanyol a les urnes. “El meu objectiu és tornar a guanyar Pedro Sánchez, però, sobretot i després d’això, donar un nou govern a Espanya. No val amb guanyar, ja ho hem vist”, va proclamar el diumenge a la protesta de la plaza d'España de Madrid.
Ara bé, poques hores abans, Ayuso havia posat el dit a la nafra: “El PP va fer una campanya [el juliol del 2023] que es va quedar molt escassa i no va saber llegir el que estava passant”, va lamentar. I va qüestionar la campanya de verano azul que va impulsar el PP. Un mes abans dels comicis, el portaveu dels populars, Borja Sémper, la va presentar descalç en un camp de vòlei convertit en platja, envoltat de para-sols blaus i amb una foto del mar de fons. “Estic convençuda que els qui van dirigir la campanya, després del que han vist, si tornessin enrere, li asseguro que la campanya seria molt diferent”, diu ara Ayuso.