L’administració de Donald Trump ha enviat aquest dilluns 2.000 soldats més de la Guàrdia Nacional a Los Angeles, fet que eleva a prop de 5.000 el nombre total de tropes destinades a la ciutat. La mesura ha generat una forta tensió amb el governador de Califòrnia, Gavin Newsom, i amb entitats defensores dels drets civils. Ha estat el mateix Newsom qui, a través de les seves xarxes socials, ha informat sobre aquest nou desplegament, després de rebre comunicació directa de la Casa Blanca. El dissabte anterior, Trump ja havia anunciat el primer enviament de 2.000 efectius sense comptar amb l’aval del governador, tot i que les tropes de la Guàrdia Nacional estan sota control estatal.
U.S. Marines serve a valuable purpose for this country -- defending democracy. They are not political pawns.
— Gavin Newsom (@GavinNewsom) June 10, 2025
The Secretary of Defense is illegally deploying them onto American streets so Trump can have a talking point at his parade this weekend.
It’s a blatant abuse of power.…
El fiscal general de Califòrnia, Rob Bonta, ha presentat una demanda contra el govern federal, denunciant que aquesta actuació vulnera la Desena Esmena de la Constitució i representa un abús de poder. Newsom també ha alertat sobre les condicions precàries en què viuen els soldats ja desplegats: "Sense menjar ni aigua. Només uns 300 estan en actiu; la resta, aturats, reclosos en edificis federals sense ordres clares", ha denunciat a través de la xarxa X. Segons ell, aquesta acció "no té res a veure amb la seguretat pública" i només respon a una voluntat de "fomentar l’ego" de Trump. "És una decisió irresponsable, inútil i irrespectuosa amb els nostres militars", ha conclòs.
700 marines se sumen al dispositiu
A més dels efectius de la Guàrdia Nacional, el Pentàgon ha confirmat que uns 700 marines s’afegiran al dispositiu amb l’objectiu declarat de protegir edificis federals davant les protestes per les batudes migratòries. Actualment, només unes desenes de soldats custodien el complex federal del centre de Los Angeles, el qual acull un centre de detenció d’immigrants, oficines del Servei d’Immigració (USCIS) i tribunals d’estrangeria, els quals han suspès temporalment l’atenció al públic aquest dilluns, en el quart dia de mobilitzacions. Malgrat tot, la jornada ha transcorregut amb menys participació i sense incidents destacables.
Un desplegament inèdit
La decisió del president nord-americà d’enviar la Guàrdia Nacional a Los Angeles per controlar les protestes ha generat una forta polèmica: no només es tracta d’un moviment poc habitual, sinó que és la primera vegada en 33 anys que un president pren una mesura així per contenir aldarulls socials, i la primera en 60 anys que ho fa sense l’autorització prèvia del governador de l’estat afectat. L’última ocasió en què un president va ordenar desplegar la Guàrdia Nacional per reprimir disturbis civils va ser el 1992. Aleshores, George H. W. Bush va activar aquest recurs després de l’onada de violència a Los Angeles arran de l’absolució dels policies que havien apallissat Rodney King, un cas gravat per un ciutadà i difós massivament pels mitjans. Els disturbis van durar quatre dies, amb un balanç tràgic: 60 morts, més de 2.000 ferits i greus danys materials.
Tot i que l’ús de la Guàrdia Nacional per contenir manifestacions no és rar als Estats Units, sol ser una mesura que demanen els governs estatals. Per exemple, l’any 2020, diversos estats van mobilitzar aquesta força per respondre a les protestes per l’assassinat de George Floyd.