Els jutges i jutgesses de Pau -figura que existeix a Catalunya des de 1855- finalment no desapareixeran, com pretenia el govern espanyol. La Llei orgànica 1/2025, de mesures en matèria d’eficiència del servei públic de justícia, ordena que els actuals jutjats de pau s’han de transformar en Oficines de Justícia al Municipi (OJM), que tenen el repte d’apropar la justícia als ciutadans i fomentar la resolució de conflictes. Actualment, els jutjats de pau -implantats en municipis on no hi ha jutjats de primera instància i instrucció- ja col·laboren amb els jutjats ordinaris, bàsicament en entregar exhorts de jutjats d’àmbits civils i penals. Ara, el repte és oferir més serveis. A Catalunya, hi ha 898 jutjats de pau de municipis, que donen servei a una població de 3,2 milions de persones (el 40% de la població). Per fer efectiva les noves competències, el Departament de Justícia ha aprovat el Pla de justícia de pau i de proximitat per dotar de mitjans i personal de justícia els jutjats de pau i amb una inversió de 3,7 milions d’euros. Una eina clau serà dotar-los d’un sistema per fer videoconferències des d'aquestes noves oficines amb tots els jutjats del país. És un mitjà en creixement perquè els jutjats de Catalunya van fer 86.726 vistes judicials telemàtiques l’any passat i es preveu un increment.
La conversió dels jutjats de pau en Oficines de Justícia al Municipi serà de forma esgraonada. La primera fase ha d’entrar en funcionament l’1 de juliol, com marca la llei 1/2025. La seva renovació coincideix amb la transformació dels òrgans judicials unipersonals en Tribunals d’Instància, i ara s’haurà d’aplicar en 33 dels 49 partits judicials que hi ha a Catalunya. El total de municipis amb jutjat de pau que entren en la primera fase és de 561. El pla de justícia de proximitat ha estat presentat pel president Salvador Illa, acompanyat pel conseller del Departament de Justícia, Ramon Espadaler, a una representació dels jutges de pau catalans, aquest dimarts a la tarda al Palau de Justícia.
Poder tornar a oficiar casaments
Aquest impuls de la figura dels jutges de pau, sobretot a Catalunya, arriba just quan fa dos mesos van perdre la potestat per fer casaments, arran d’un oblit del legislador espanyol en no incloure la seva habilitació en la llei 1/2025. En una entrevista amb ElNacional.cat, el conseller Espadaler va avançar que espera que el Congrés dels Diputats esmeni aquest error aviat.
Noves competències
Els jutjats de pau de Catalunya ja col·laboren amb els jutjats jurisdiccionals i l’any passat van fer: 141.800 exhorts civils; 119.886 exhorts penals, 1.833 judicis verbals i 2.759 conciliacions. La nova llei 1/2025 els amplia les quantitats que poden atendre en la via civil: la reclamació de quantia passa de 90 a 150 euros; expedients de conciliació civil d’una quantia inferior a 10.000 euros, i actes de conciliació (si el fet ha succeït al municipi i la persona requerida hi té el domicili). Pel que fa a l’àmbit penal, cal una reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal (LEcrim) perquè els jutges de pau puguin atendre delictes lleus, com ja tenien fins al 2015.
“Útil per a la ciutadania”
La secretària per a l'Administració de Justícia, Iolanda Aguilar, ha afirmat que “la voluntat de la Generalitat és que la justícia de pau i de proximitat sigui un servei útil per a la ciutadania, que ajudi a la prevenció i la resolució de conflictes als municipis” i que amb el pla aprovat “la figura del jutge de pau surt reforçada”, en una trobada amb periodistes. Ha afegit que amb aquest canvi el ciutadà podrà anar a fer actuacions en l’àmbit de la justícia, com per exemple videoconferències des del seu municipi sense haver d'anar al jutjat jurisdiccional. També podrà tenir còpies del seu expedient judicial, certificats dels registres que depenen del Ministeri- com ara el certificat de delictes penals-, del Registre Civil, a més de qualificar-lo com la primera porta d’entrada al servei públic de la justícia, des de la petició de justícia gratuïta, serveis d’atenció a la víctima del delicte, els MASC (Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies). "I es fomenta l’ús del català”, ha conclòs Aguilar perquè recorda que la figura del jutge de pau és propera i coneguda pels veïns del poble.
El sistema de videoconferència en 38 municipis
Dels 561 jutjats de pau que es transformaran en oficines de justícia al municipi el pròxim 1 de juliol, només 38 comptaran amb un sistema de videoconferència de forma immediata, segons precisa Justícia, ja que s’ha de condicionar una sala segura per fer les videoconferències (convertint-se en l’anomenat Punt d’accés comú) i que hi hagi personal de l’administració de justícia que ho faci, i certifiqui que la persona davant la càmera és la reclamada pel jutjat ordinari. I aquests jutjats són els que ara compleixen aquest requisit, com ara Abrera, Castelldefels, Tàrrega o Pallejà. Els jutges jurisdiccionals són els que tenen la darrera paraula per aprovar l'ús de videoconferència des d’un jutjat de pau, per pendre declaració a un acusat, un testimoni o una víctima. Per aprofitar els recursos, Justícia fomenta que els jutges de pau s’uneixin en agrupacions, i en la primera fase n’hi ha 44. Els municipis amb més de 7.000 habitants tenen dret a tenir personals de l’administració de justícia
Actualment, les despeses en justícia de pau tenen un pressupost d’uns 19,8 milions d’euros anuals: la principal partida es destina a personal de l’administració de justícia, 17,3 milions (la plantilla actual és de 829 persones); les indemnitzacions als jutges de pau -que no és un sou i va en funció de la població (uns 629 euros per a municipis fins a 499 habitants i uns 2.000 euros en municipis des de 5.000 habitants)- puja a uns 844.810 euros, i la subvenció ajuntaments per despeses de funcionament 1.656.869 euros.
Nous requisits als jutges de pau
A més de dotar-los de mitjans personals i materials, la Generalitat ha encarregat a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA) una anàlisi sobre els límits i l’abast del desenvolupament de la normativa catalana sobre justícia de pau i de proximitat. La figura del jutge de pau -que són òrgans unipersonals amb jurisdicció al terme municipal del qual formen part- està recollida en l’Estatut de 2006 i la seva regulació està en la llei orgànica del Poder Judicial. Els nomena el ple de l’ajuntament del municipi per un període de 4 anys, i només ha de complir els requisits de tenir nacionalitat espanyola, i els valida la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que en cas de vacants té la potestat de nomenar-les. Amb l’encàrrec, la Generalitat busca una regulació d’aquest càrrec i que es defineixin mèrits i capacitats per fer aquesta selecció més transparent iqualificada, avança Aguilar.
Un 64% d’homes i un 30% de vacants
A Catalunya, hi ha 1.796 places de jutges de pau titulars i suplents, i més de la meitat són homes. En concret, hi ha: 1.148 homes (64%); 612 dones (34%) i 36 vacants (2%). Així ho recull l’estudi Justícia de proximitat i perspectiva de gènere a Catalunya: un greuge sistèmic?, estudi realitzat per Àngel Soro i Esther Arimon amb un ajut del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).
