En un 3,5% d’habitatges de la ciutat de Barcelona hi viuen dues o més famílies, que comparteixen sostre però no economia domèstica i que ocupen àrees diferents i delimitades del mateix habitatge, un fenomen conegut com a ‘multi-llar’ i que ha augmentat en els darrers anys, segons les dades aportades per l'Enquesta sociodemogràfica de Barcelona (ESDB) 2020. Segons ha informat l’Ajuntament de Barcelona aquest dissabte, el 2017 aquest tipus de llars eren un 2,8% i amb les dades més actuals, les del 2020, ja són un 3,5%. En total, un 4,7% de barcelonins viuen en habitatges d’aquest tipus.

El districte on hi ha més concentració és Ciutat Vella, on són ‘multi-llars’ un 8% dels habitatges, seguit de l'Eixample (5), Sarrià-Sant Gervasi (4,5) i Sant Martí (3 ,9), mentre que Horta-Guinardó (2,7), les Corts i Gràcia (2,6), Sants-Montjuïc (2,3), Nou Barris (2,2) i Sant Andreu (1) registren un percentatge més baix. Aquestes dades es desprenen de les dades aportades per l'Oficina Municipal de Dades (OMD) de l'Ajuntament de Barcelona, que ha dut a terme la segona edició d'aquesta enquesta -la primera va ser el 2017-, que defineix les característiques sociodemogràfiques dels barcelonins, caracteritza els habitatges de la ciutat i descriu les condicions materials on viuen les llars i les persones que hi resideixen.

Per altra banda, disminueixen les llars unipersonals, que passen de representar 27,6% del total de llars el 2017 al 24% actual, i també descendeixen les llars monoparentals (constituïdes per un adult i un o més menors de 25 anys), que passen del 4,9% de l’edició anterior al 4,3% actual. A més, el nombre d'habitatges buits o amb altres usos no residencials de la ciutat s'ha reduït un 7,2%, passant de 31.903 el 2017 a 29.613 el 2020. Així mateix, han augmentat les llars que viuen de lloguer, que representen el 40,1% davant el 55,8% que tenen el seu habitatge en propietat, mentre que el 2017 eren el 38,2% i el 57,6% respectivament.

D'altra banda, els percentatges sobre risc de pobresa han baixat respecte als registrats el 2017 (23,8%) i ara se situa en el 21,7%, una xifra que també té diferències segons el territori (a Ciutat Vella és del 44% i a Sarrià-Sant Gervasi de l'11,3%) i que afecta principalment els menors de 0-15 anys, que té una taxa del 27,6%. Amb tot, la taxa AROPE, que indica el percentatge de persones que estan almenys en una situació per sota del llindar de risc de pobresa, patint privació material severa (PMS) i en llars de baixa intensitat del treball, ha millorat respecte al 2017, del 28% al 25,8%.

5,1% de residents no empadronats

A l'enquesta també es detecta que un 5,1% dels residents no estan empadronats a Barcelona (90.171 persones), una xifra que augmenta fins al 14% entre els joves entre 25 i 34 anys, i disminueix el nombre de persones residents que ha viscut sempre a Barcelona: 49,6% a l'actual edició davant del 55,6% a l'edició anterior. D'altra banda, les dades constaten que la taxa d'ocupació ha pujat 4,5 punts (del 50,4% al 55%) i el 78,2% de les persones que treballen són assalariades, encara que la taxa d'atur se situa gairebé un punt per sobre que el 2017, al 13,5%.

Finalment, l'enquesta aborda la percepció de solitud de la població: el 77% no se sent sola mai (o gairebé mai) i només el 3,9% se sent sola sovint o molt sovint, i la percepció de l'estat de salut és "força bona", amb només un 3,8% de la població que afirma que té un estat de salut dolent o molt dolent.