Després de guanyar les primàries de Junts per Barcelona el passat 21 de juny, Jordi Martí Galbis (Barcelona, 1961) es prepara per iniciar el curs polític com a candidat d'aquesta formació a l'alcaldia de la capital de Catalunya. Erigit en hereu de la política de Xavier Trias —que sempre li va fer costat— com a líder de l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona, Martí Galbis és, gràcies a la seva tenacitat, la cara visible dels de Carles Puigdemont per recuperar una alcaldia que l'aleshores Convergència i Unió va ostentar en el mandat 2011-2015. Superat l'escull de les primàries, Martí Galbis es mostra segur de "representar el 100% de les diverses sensibilitats" de Junts i, principalment, "convençudíssim" de "treure un bon resultat que no tindrà res a veure amb les enquestes".
Senyor Martí Galbis, vostè és el candidat després de guanyar unes eleccions primàries en les quals va obtenir el suport del 40% dels votants, de la militància. Primer de tot, com es gestiona aquest 60% que no el va votar a vostè?
Coneixem el partit, coneixem la gent, coneixem la immensa majoria, per no dir el 100%, de la militància. I hagi votat a qui hagi votat, estan per al projecte de Junts per Barcelona i espero que serà molt fàcil acabar d'integrar totes les sensibilitats i totes les persones que volen formar part d'aquest projecte. Pots votar una persona o una altra, però compartim entre tots la immensa majoria dels plantejaments polítics. No parlem que hi hagués quatre plantejaments de quatre candidats, sinó que hi ha un sol projecte polític per la ciutat representat en aquells moments per quatre companys. Crec que puc representar el 100% de les diverses sensibilitats de cara al futur.
Dona per tancat aquell enfrontament i ara tot el partit empeny en la mateixa direcció?
Jo no parlaria d'enfrontament. Jo crec que va haver-hi un moment que va produir-se una legítima voluntat de contrastar posicions de matís diferents entre els candidats, però no va haver-hi una confrontació. Al contrari, crec que la relació que teníem abans de les primàries i després és una relació molt bona entre companys i, per tant, és veritat que s'ha fet bastant soroll, cosa que també ens ha anat bé, que es fes soroll i es parlés de Junts. Però dit això, tots remarem en la mateixa direcció i l'objectiu és el de guanyar les eleccions.
D'ençà de les eleccions primàries, s'ha vist amb Carles Puigdemont?
Tinc pendent de parlar amb ell. Aquestes últimes dates s'han produït una sèrie d'esdeveniments d'una gran importància, tot el que hi ha al voltant del pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, del TJUE. És una qüestió de gran rellevància política i jo espero que en els pròxims dies puguem concretar aquesta trobada. Converses n'hem tingut, però evidentment ens hem de veure i hem de parlar.
Aquesta trobada serà a Waterloo o serà a Barcelona?
M'agradaria que fos a Barcelona, evidentment, però això està en mans d'altres tribunals.
Han començat a delimitar amb Puigdemont quin serà el projecte per Barcelona?
Amb independència de les converses que puguem tenir amb la direcció nacional, no només amb el president Puigdemont, sinó amb la resta de companys de la direcció nacional, el projecte de Junts per Barcelona és un projecte conegut, testat i contrastat, perquè aquests últims tres anys l'hem defensat des de l'Ajuntament de Barcelona. El projecte electoral serà el que presentarem a la tardor, però les bases polítiques de la nostra acció són conegudes perquè les defensem cada dia als districtes, a la Casa Gran, a les comissions, als carrers, amb les entitats. La gent ens coneix i el que hem de fer és un projecte renovat amb perfil electoral i de cara a unes eleccions que tanquen un cicle que és el que vivim en aquests moments.
El projecte de Junts per Barcelona és un projecte conegut, testat i contrastat, perquè aquests últims tres anys l'hem defensat des de l'Ajuntament de Barcelona"
Per començar a parlar d'aquest projecte, quin serà el nom de la seva candidatura? Es van presentar l'any 2023 com Trias per Barcelona i, quan va marxar Xavier Trias, es van dir Junts per Barcelona.
El nom actual és el nom que ha de continuar sent. És un nom consolidat, conegut, que respon a la realitat del partit. Junts per Catalunya a Barcelona és Junts per Barcelona. Nosaltres hem de ser Junts per Barcelona.
Pel que fa a la llista electoral, hi ha res que ens pugui avançar? Recuperarà algun dels rivals a primàries?
Aquest tema vull gestionar-lo d'acord amb el partit a Barcelona i amb el partit a Catalunya en el seu moment. Farem una molt bona llista, com va fer en Xavier Trias fa tres anys, una llista que en aquell cas va ser una llista guanyadora, una llista per governar Barcelona. La farem i la farem evidentment renovada. Però en aquests moments no estic encara en condicions d'avançar cap notícia perquè encara no m'hi he posat. Aquesta és la veritat. Estem preparant l'inici de curs polític de la tardor. Aquest estiu ens hi estem dedicant i ens hi dedicarem amb cos i ànima, però la llista vindrà més endavant.
Aquest juliol hem conegut els resultats del baròmetre municipal, que a vostès els atorga un 2,6 d'intenció de vot. Què en pensa, d'aquest baròmetre?
No en fem gaire cas. La veritat és que les enquestes s'han convertit, en general, en un joc de despropòsits. Són instruments per dirigir i induir el vot, molt clarament. Nosaltres farem la nostra pròpia enquesta tornant de vacances per saber exactament, amb les dades que hem tingut sempre amb les enquestes que hem fet amb el cicle històric últim, que són les dades que ens han donat sempre bons resultats. El que hem de fer és molta feina, molt ben feta, però estic convençudíssim que traurem un bon resultat. I aquest bon resultat no tindrà res a veure amb les enquestes que han aparegut aquests últims dies, que són, repeteixo, enquestes que són molt poc creïbles.
En aquest cicle electoral que ve, no només a Barcelona, sinó a Catalunya i a Espanya, les perspectives a les enquestes per Junts no són especialment bones…
Efectivament, hi ha algunes enquestes que s'han publicat que no són bones. Som plenament conscients que hem de fer molt bona feina i no ara, sinó de cara als pròxims temps. No solament per les municipals, sinó també per les catalanes, que si han de ser quan toquen són en dos anys o les espanyoles, si no s'avancen abans. Tenim molta feina per fer, la fem i la farem. Evidentment, som conscients que les dificultats són objectives, són reals. Hi ha un panorama polític al país i a la ciutat que no és l'ambient que ens agradaria respirar, i que afecta totes les forces polítiques, no solament a Junts. Crec que Junts tindrem una millora progressiva de les enquestes i confiem que hi hagi un bon resultat que ens permeti governar la ciutat.
Els preocupa la irrupció d'Aliança Catalana i la candidatura de Jordi Aragonès?
A mi no em preocupa segons quines notícies que arriben. Em preocupa la feina que hem de fer nosaltres. Si Junts per Barcelona i Junts per Catalunya en l'àmbit de tot el país, fem la feina que hem de fer no ens ha de preocupar excessivament, ni aquesta força política ni altres. Evidentment, si les coses no es fan bé, doncs ens aniran malament les coses, amb independència d'altres projectes que puguin ser més o menys emergents com el partit que vostè s'acaba de referir. A nosaltres no ens distrauran, ni volem parlar gaire, per no dir gens, almenys personalment, d'altres. Jo vull parlar de Barcelona i sobretot de la gent, dels barcelonins, més que parlar de fenòmens que venen o que van.
Li hauré de fer la pregunta igualment: estaria disposat a pactar amb Aliança si finalment en depèn l'alcaldia?
En aquests moments em nego a parlar de pactes postelectorals. Tot això ja arribarà. Quan arribi, ja arribarà. Nosaltres tenim molt clar que volem fer una feina ben feta. Volem reeditar la victòria. Així de clar ho dic. Fa tres anys vam guanyar les eleccions, per tant, no és impossible. Tres anys són molt o poc, depèn. En política, tres anys són moltíssim, però en una seqüència històrica, doncs, és poc. Si vam guanyar fa tres anys, podem tornar a guanyar si fem les coses bé. Els pactes, si s'han de fer amb qui calgui fer-los, ja arribaran. No ara.
Als dos últims mandats, l'alcalde o l'alcaldessa van aconseguir el càrrec a base de pactes dels no guanyadors. Vostè, si no guanya les eleccions, estaria disposat a articular una majoria alternativa?
Entenc la pregunta i l'interès periodístic en tenir llum sobre escenaris futurs, és normal, però vull ser prudent i, i no avançar esdeveniments, en cap sentit. Tenim l'experiència del que és guanyar i no tenir el govern i estar a l'oposició, com li va passar al senyor Maragall, a l'anterior mandat amb Esquerra. Les preguntes sobre aquests elements de distorsió o aquests pactes contra natura els hi faria als que els han estat els protagonistes. El senyor Collboni és alcalde gràcies al PP. Doncs que li preguntin què pensa fer si torna a passar. I la senyora Colau va ser alcaldessa amb els vots d'un partit xenòfob i d'extrema dreta, el senyor Valls i tot el que allò representava. A nosaltres, que ens registrin, com dirien col·loquialment. Nosaltres som gent seriosa, rigorosa. Tothom sap d'on venim, tothom sap què som, el que podem fer i el que mai farem. Mai farem coses estranyes, com voler acaparar el poder pel poder a qualsevol preu, que és el que ha fet el senyor Collboni i el que va fer la senyora Colau. PSC i els Comuns han fet tot el que han fet i si haguessin pogut fer més, ho haurien fet per ocupar i mantenir un poder polític, al preu que calgui. I això nosaltres no ho farem mai.
Esvorancs, incendis al metro… sembla que cada dia hi ha alguna emergència. Hi ha algun problema de fons perquè passin aquestes coses o és tot pura casualitat?
Cada incident té una motivació o raó que l'explica. Alguns d'aquests accidents i incidents que hi ha hagut últimament no sabem encara oficialment quina és la raó última que l'ha causat. Però també hi ha una lectura política del conjunt d'esdeveniments que patim la ciutadania a Barcelona i a tot el país. I la coincidència és que totes les administracions i governs responsables d'aquestes obres són socialistes. Això és un fet objectiu i que políticament no es pot qüestionar. Entenem que més enllà d'una possible causa puntual que pot obeir a la casualitat o a la mala sort o a la mala praxi puntual, sí que hi ha un ambient general que el país no està ben gestionat. El país està liderat per un govern de la Generalitat i a Barcelona, l'Ajuntament de la capital, que són governs que no en saben. El president Illa lidera un mal govern amb uns consellers i conselleres, alguns, reprovats més d'una vegada, per tant, suspesos. I a l'Ajuntament ens passa una cosa semblant. Tenim un alcalde que no lidera, que li agrada lluir Barcelona com a escenari, com un espai estèticament molt maco, però no lideren les coses del dia a dia que fan que la gent visqui amb qualitat a la ciutat. No ho lideren. O no els interessa o no en saben. Per tant, la nostra feina i la meva, jo si vull ser alcalde de Barcelona, no és que vulgui ser alcalde d'aquesta ciutat meravellosa que és la capital del país, sinó que jo el que vull ser per davant d'això és alcalde dels barcelonins, de la gent i dels problemes que té per poder-los solucionar, que molts són solucionables, ni que sigui parcialment, i que en aquests moments el govern Collboni és incapaç de solucionar ni parcialment ni totalment. Portem tres anys amb els mateixos problemes que teníem fa tres, quatre, cinc anys agreujats. I les perspectives de futur no són millors, perquè aquest govern de Collboni no genera ni confiança, ni genera il·lusió. És un govern d'aparador, un govern de molta publicitat. Hem de passar de la Barcelona de la publicitat a la Barcelona de les solucions.
Parlava de reprovacions al president Illa i al seu executiu. Vostè potser té el rècord de reprovacions a l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Parlem de quatre o cinc reprovacions. Però quin valor tenen, aquestes reprovacions?
Tenen valor polític. Tots sabem que una reprovació en seu parlamentària o en seu d'un plenari municipal no és vinculant des del punt de vista jurídic. Però políticament sí que té rellevància, que a un responsable d'un govern et reprovin no és una cosa menor. Hi ha d'haver alguna cosa de pes que faci que l'oposició s'ajunti per reprovar-te. Per suspendre't. En Jaume Collboni l'hem reprovat quatre o cinc vegades, i no per coses menors, són perquè la major part de l'oposició ha decidit i ha coincidit gent que és més de dretes i gent que és més d'esquerres, hem coincidit a dir: "Senyor Collboni, vostè això ho fa molt malament".
Acabarem aquest mandat amb la Guàrdia Urbana amb pistoles tàser. Com és que s'ha trigat tant a arribar a aquest acord?
És una pregunta molt interessant pel govern municipal. Ho haurien de respondre ells, que són responsables que les coses tirin endavant amb acords executius i amb finançament. L'oposició estem per fiscalitzar, per denunciar i també per proposar. Jo porto set anys, no tres, set anys, dos mandats municipals, demanant, defensant i reivindicant l'adquisició i ús d'armes de pistoles elèctriques, àlies Taser, per part de la Guàrdia Urbana. Set anys. Els primers quatre, la senyora Colau es va negar ni tan sols a parlar-ne. Amb el senyor Batlle de tinent d'alcaldia de Prevenció i Seguretat, que no deia res. I els últims tres anys amb Collboni també demanant-ho i fins ara fa un any no va ser quan el govern va dir: "Com que ens colla tant la Guàrdia Urbana mateixa, hem de presentar la proposta del reglament d'ús, que és un reglament previ a l'adquisició i ús de les armes de tàser". Hem tardat tant perquè el govern del senyor Collboni no ha fet els deures. Ja fa un any els vam dir: "Els hi votem el reglament d'ús, facin el favor de parlar amb la Guàrdia Urbana, amb els sindicats, que són els que demanen de parlar amb el govern, perquè seran ells els que faran servir aquestes armes. Parlin amb ells, acordin amb ells el reglament, el votem, l'aprovem". I van dir: "No volem parlar amb la Guàrdia Urbana. No necessitem parlar amb la Guàrdia Urbana. Som tan bons, el govern socialista és tan bo que no cal que parlem amb els funcionaris policials que han de fer servir les armes". I allà es va aturar l'expedient. I ara al cap d'un any, ara ens ho porten. Amb quina diferència? Cap. Ara, un any després, venen i faran allò que ja els vaig demanar que fessin.
La tàser és un element que per si sol no solucionarà el problema de la inseguretat, però sí que ajuda a estalviar-te problemes per ús d'altres tipus d'arma, com les armes de foc"
De les pistoles elèctriques passem a la seguretat, que és, juntament amb l'accés a l'habitatge, el principal problema de la ciutat. Com es resol la situació d'inseguretat? Només amb tàser no crec que es resolguin.
No. La tàser és un element que per si sol no solucionarà el problema de la inseguretat, però sí que ajuda a estalviar-te problemes per ús d'altres tipus d'arma, com les armes de foc. També és veritat que ajuden que el mateix agent policial tingui més tranquil·litat i més seguretat, perquè l'ús d'armes Taser va lligat a la càmera, a la gravació automàtica de totes les intervencions amb armes Taser. Hi ha traçabilitat, transparència i no hi ha problema de criteri d'ús. La inseguretat se soluciona fent moltes coses que no s'han fet els últims anys. Davant de l'alarma social que s'està produint a la ciutat des dels últims mesos per diversos episodis de no solament d'inseguretat i delinqüència ordinària, sinó també de trets, assassinats i homicidis amb armes de foc, amb armes blanques, amb una introducció massiva de droga a la ciutat i al país, el govern Collboni ha fet veure que volia arreglar les coses i ha comprat les receptes que hem defensat des de Junts per Barcelona des de fa tres anys: llei de multireincidència, defensada per Junts per Barcelona i Junts per Catalunya. Llei a Madrid, fa uns mesos aprovada, iniciativa de Junts per Catalunya. Ara Collboni i els socialistes fan veure que la idea va ser seva i que l'han d'executar ells. Una altra llei que està al calaix a Madrid, com va estar la de multireincidència durant dos anys, que és la llei contra les ocupacions delinqüencials. Aquesta llei de Junts per Catalunya, al Congrés dels Diputats està en un calaix en espera que el govern vulgui tramitar-la. A Barcelona, què hem de fer amb instruments, amb eines i recursos propis? Primer, reforçar l'autoritat de la Guàrdia Urbana, que l'han perduda en gran manera durant aquests últims anys. Segona, lideratge polític de la Guàrdia Urbana. No cal tenir un regidor només, l'alcalde o alcaldessa han de ser els màxims responsables polítics directes de la Guàrdia Urbana. Tercer, la Guàrdia Urbana l'hem de veure passejar uniformada pels carrers. A tots els barris. La Guàrdia Urbana és un cos molt bo, treballa molt bé, però està mal dirigit. El que hem de veure són agents pel carrer, perquè això és un element preventiu.
L'altre gran problema és l'accés a l'habitatge. Si vostè és alcalde, què farà amb situacions com la promesa de l'alcalde Collboni de no renovar les llicències de pisos turístics o la qüestió del 30% de reserva per habitatge social?
Com la inseguretat, s'han de fer bastants coses alhora durant molt temps. No hi ha una vareta màgica, no hi ha una solució universal que arregli les coses. S'han de fer diverses coses alhora, però sobretot molt diferents de les que s'han anat fent els últims deu anys a Barcelona i a Catalunya, i a l'Estat, perquè les lleis de l'habitatge principalment són lleis de l'Estat. Barcelona necessita un acord polític i social que ara no hi és. Tots els operadors públics, governs i privats, per tant, promotors i constructors que estan disposats a fer promocions i a construir i a gestionar habitatge de protecció oficial, un gran acord per permetre desencallar la situació d'aturada general que hi ha a Barcelona respecte a la construcció. La reserva del 30% d'habitatge de protecció oficial ha sigut un fracàs. Nosaltres hem estat defensant la flexibilització, vol dir modificar la normativa del 30% per fer-la efectiva. Des de l'oposició hem intentat negociar i hem negociat amb el govern Collboni perquè això arribés a bon port i al final no ha estat possible arribar a un acord. Quan una cosa no es fa, la responsabilitat majoritària sempre recau sobre el govern. L'oposició podem ajudar i ho hem fet en més d'una ocasió. Mireu amb l'ordenança de civisme. Junts vam negociar i vam aprovar una nova ordenança de civisme. És possible millorar les coses per la ciutat des de l'oposició, però no tot està a les mans de l'oposició. El senyor Collboni no ha volgut, no li ha interessat arribar a un acord. Però aquest pacte social i polític, Junts per Barcelona i jo com a alcalde de la ciutat, em veig amb cor de fer-lo arribar a bon port. Em veig amb cor que això sigui una realitat que permeti desbloquejar, com a mínim, la situació actual, que és la manca de construcció. Estem d'acord amb flexibilitzar el 30%, per tant, en mantenir aquesta reserva. Hi ha gent que diu: "Suprimim-la, perquè és un fracàs". Nosaltres diem: "Si al final s'ha de suprimir, doncs igual hem de suprimir", perquè no podem estar eternament amb mesures sobre la taula que no funcionin. Però nosaltres, encara a hores d'ara, defensem la flexibilització, que vol dir que es puguin fer aquest 30% de diverses maneres, a diversos llocs de la ciutat i que es pugui fer, i que hi juguin els constructors, tant privats com públics.
Vostè es presenta a les eleccions amb l'objectiu de guanyar-les com van fer el 2023 i ser el futur alcalde de Barcelona. Quin seria el gran objectiu que té com a alcalde de Barcelona?
El gran objectiu és que la gent pugui viure a Barcelona amb condicions i amb dignitat. Aquest és el principal objectiu, la resta va al darrere o va al costat. No podem, com fa el senyor Collboni, parlar d'un decorat i que el 2030 aquest decorat serà fantàstic, que és el que ens està prometent. El 2030 tindrem la fira nova, tindrem el 22@ transformat, tindrem grans projectes, no? Vindrà el sant pare, tindrem la Copa Amèrica. El principal objectiu és que la gent pugui viure en condicions a la ciutat i no se n'hagi d'anar. I el segon, que va lligat amb aquest, és que l'Ajuntament sigui un ajuntament al servei dels ciutadans, que atengui els ciutadans amb el que és petit i amb el de cada dia. També és important plantejar escenaris de grans projectes transformadors de la ciutat i de l'àrea metropolitana d'aquí al 2035, però no podem permetre'ns el luxe de només parlar del 2030 i abandonar l'avui i al demà i a l'ahir. I aquesta és la meva obsessió. Jo vull ser alcalde dels barcelonins.
Estem a les portes de l'agost. Farà vacances aquest any o es considera ja en campanya electoral?
No faré vacances perquè tenim molta feina. Aquests primers dies d'agost, de preparar moltes coses per a la tardor i la segona quinzena, festa major de Gràcia, festa major de Sants. L'agost és ple de vida a la ciutat i els dies que no hi hagi gaire feina general, el que faré és molta feina amb el meu equip per preparar els primers passos que farem a la tardor com a candidatura.
Entrevista sencera: