Silenci absolut a la cúpula de Junts per Catalunya després de la victòria de Jordi Martí Galbis a les primàries del partit a Barcelona. Ni el president de la formació, Carles Puigdemont, ni cap dels quatre vicepresidents —Míriam Nogueras, Antoni Castellà, Mònica Sales i Josep Rius— han felicitat públicament el nou alcaldable. Tampoc ho han fet altres dirigents destacats del partit com el president del Parlament, Josep Rull; l’adjunt a la presidència, Albert Batet; el portaveu al Parlament, Salvador Vergés; la secretària de finances, Maria Teresa Pallarès; o el portaveu al Senat, Eduard Pujol. De fet, el mateix Martí Galbis ha explicat en diverses entrevistes a mitjans de comunicació que ni tan sols el president Puigdemont l'ha felicitat de forma privada.
L’única veu de la direcció que s’ha pronunciat ha estat la del secretari general, Jordi Turull, que ha felicitat Martí Galbis en una roda de premsa celebrada aquest diumenge, en què han comparegut conjuntament intentant tancar files. L’acte ha comptat també amb la presència de la secretària d’organització, Judith Toronjo, i el secretari de política municipal, Joan Ramon Casals.
Jordi Martí Galbis s’ha imposat en les primàries amb el 40,29% dels vots (253 suports), per davant de la diputada al Congrés Pilar Calvo, que ha obtingut el 29,30% (184 vots); l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, amb el 18,63% (117 vots); i la diputada Glòria Freixa, amb l’11,15% (70 vots). La participació ha estat del 67,24% del cens —628 vots emesos—, amb quatre paperetes en blanc, sobre un total de 934 militants amb dret a vot.
Turull va obrir la compareixença d'aquest diumenge sense preguntes posant en valor unes primàries que ha qualificat d’“absolutament exemplars en tots els sentits”. Va destacar el “joc net”, el “respecte” entre candidats i l’elevada participació, tot reivindicant la militància com “la base i ànima del partit”. “És un exercici de radicalitat democràtica en una època en què la política s’allunya de la gent. Nosaltres posem la gent al centre de decisions”, va afirmar El secretari general va voler tancar files amb el nou candidat i situar el partit en mode electoral. “A partir d’ara estarem al costat de Jordi Martí i empenyarem per tornar a guanyar i fer-ho amb més rotunditat perquè no es repeteixi el pacte entre PSC, Comuns i PP”, va advertir.
Els rivals sí que feliciten Martí Galbis
A diferència de la cúpula del partit, els rivals de Martí Galbis en les primàries sí que han reaccionat amb rapidesa i to constructiu. Pilar Calvo, segona classificada, l’ha felicitat tan personalment com a través de les xarxes socials, on ha assegurat: “Ara, a per la victòria a Barcelona”. En la mateixa línia, Jaume Alonso-Cuevillas ha fet una crida a la unitat en un vídeo: “Ara toca tancar files i treballar junts pel que realment importa: guanyar l’alcaldia de Barcelona”, ha dit, tot agraint també el suport rebut per part de la militància. Glòria Freixa també ha volgut enviar un missatge d’unitat: “Remarem tots perquè el nostre partit guanyi les eleccions a Barcelona l’any vinent. No en tingueu cap dubte, tornarem a vèncer”, ha afirmat.
Unes primàries marcades pels equilibris interns
La cursa interna ha estat també un reflex dels equilibris de poder dins del partit. Martí Galbis s’ha presentat com a continuador del llegat de Xavier Trias, amb el suport de l’exalcalde i de bona part de l’estructura territorial de Barcelona. Per la seva banda, Pilar Calvo ha emergit amb el suport de dirigents pròxims a Puigdemont, com Albert Batet i Míriam Nogueras, així com de diputats al Congrés.
Glòria Freixa ha mantingut la seva candidatura malgrat les pressions per integrar-se amb Calvo, amb el suport de sectors pròxims a Josep Rull, o també el portaveu al Parlament, Salvador Vergés, o el diputat al Parlament Joan Canadell. Alonso-Cuevillas, en canvi, ha apostat per un perfil més vinculat a la militància.
Tot i això, el candidat preferit inicialment per Puigdemont era Josep Rius, mentre que Antoni Castellà havia intentat impulsar una candidatura de consens amb Tatxo Benet, que finalment no es va concretar. Rius va optar per retirar-se per evitar un escenari de confrontació directa amb Martí Galbis. També se li havia ofert la possibilitat d'encapçalar la llista a l'exconseller Quim Forn o al president Artur Mas.