Mor Maricarmen, l'àvia desnonada que va encendre les protestes per l'habitatge, a 87 anys

Maricarmen Abascal ha mort aquest dimecres als 87 anys a l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid, on continuava ingressada des que el 23 de setembre va ser desnonada del pis del districte de Retiro on havia viscut durant més de set dècades. La seva família, la seva advocada i el Sindicato de Inquilinas han comunicat la mort menys de dues setmanes després d'un desallotjament que va desencadenar una onada de mobilitzacions per l'habitatge arreu de l'Estat. No s'ha fet pública una causa concreta de la mort. 

La dona havia aconseguit, després del desnonament, un acord que li permetia tornar al mateix habitatge amb un nou contracte de lloguer de vuit anys i una renda que no podia superar el 30% dels seus ingressos nets. Maricarmen va acceptar les condicions el 29 de setembre i havia de tornar al número 46 del carrer Alcalde Sáinz de Baranda quan rebés l'alta mèdica. Aquesta alta, però, no va arribar: l'1 d'octubre l'Ajuntament de Madrid ja explicava que el seu entorn no preveia que pogués sortir de l'hospital a curt termini.

Una batalla per un contracte de lloguer del 1956

L'origen del conflicte es remuntava a un contracte de renda antiga signat pel pare de Maricarmen el 1956. Després de la seva mort, el 1960, el lloguer va passar a la seva mare i, quan aquesta va morir el 2005, Maricarmen s'hi va subrogar. La disputa judicial es va centrar en la durada d'aquesta segona subrogació: la legislació limita la continuïtat del contracte després de dos anys, excepte en determinats supòsits, entre els quals una discapacitat igual o superior al 65%. Maricarmen en tenia reconegut un 50%. Una primera resolució li va donar la raó, però l'Audiència Provincial va avalar posteriorment la tesi de la propietat i el cas va acabar amb el desnonament després de diversos intents de llançament.

El pis va passar a mans d'Urbagestión el 2018, després que Renta Corporación adquirís l'edifici i comuniqués a Maricarmen que l'habitatge es vendria per 247.000 euros, cosa que li permetia exercir el dret de tanteig. L'advocada de Maricarmen i el Sindicato de Inquilinas van sostenir que s'havien plantejat alternatives per evitar el desallotjament, mentre que Urbagestión va negar algunes de les acusacions i va defensar públicament que el contracte anterior ja no era vigent. El Ministeri d'Habitatge i la companyia també van discrepar sobre els contactes i les ofertes formulades abans del desnonament. Finalment, cinc dies després del llançament, una reunió de més de quatre hores amb mediació de l'Empresa Municipal de l'Habitatge i el Sòl de Madrid va desembocar en el nou contracte que havia de permetre el retorn de Maricarmen.

Un desnonament que va portar la protesta als carrers

El desallotjament del 23 de setembre va acabar amb Maricarmen sortint de casa en una llitera, atesa pels sanitaris del Samur i traslladada en ambulància al Gregorio Marañón mentre centenars de persones es concentraven al carrer. El cas va actuar com a catalitzador d'un moviment que, dies després, va instal·lar una gran acampada a la Puerta del Sol, amb més de 1.200 tendes comptabilitzades l'1 d'octubre. El 3 d'octubre, una manifestació per l'habitatge va reunir a Madrid 70.000 persones segons la Delegació del Govern i 500.000 segons els organitzadors.

El govern espanyol va aprovar dos decrets en matèria d'habitatge el 29 de setembre i la mateixa ministra Isabel Rodríguez va vincular les noves mesures a les repercussions del cas de Maricarmen. Després que els textos no superessin la votació parlamentària, Pedro Sánchez va convocar eleccions generals anticipades per al 29 de novembre i va justificar la decisió, entre altres arguments, pel rebuig del Parlament a les mesures d'habitatge. Paral·lelament, CCOO, UGT i les organitzacions d'inquilins han situat l'11 de novembre com a data de la vaga general per l'habitatge. 

"Lluiteu, continueu lluitant pel que és vostre"

María del Carmen Abascal, coneguda públicament com a Maricarmen, havia estudiat taquimecanografia i secretariat i va treballar durant 34 anys com a secretària del consell d'administració d'una empresa farmacèutica abans de jubilar-se el 1998. El pis de Retiro havia estat casa seva pràcticament tota la vida. En el comunicat amb què han anunciat la seva mort, la família, l'advocada i el Sindicato de Inquilinas asseguren que continuaran defensant el dret a l'habitatge i recorden el missatge que Maricarmen els repetia durant la seva lluita: "Lluiteu, continueu lluitant pel que és vostre".