El PSC tornaria a guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya, tot i perdre entre 4 i 6 escons, i quedar-se amb una forquilla d'entre 36 i 38 diputats, segons el Baròmetre del CEO, mentre que Junts perdria gairebé la meitat dels diputats: passaria dels actuals 35 a un màxim de 18 escons i cauria a quarta força del Parlament. Enfront d'aquests descensos, ERC sumaria entre 4 i 6 diputats i s'enfilaria als 24-26 escons, com a segona força de la cambra; seguida molt de prop d'Aliança Catalana, que se situaria com a tercer grup amb un creixement molt important que recolliria la caiguda de Junts i passaria dels dos diputats actuals a una forquilla d'entre 23 i 25 escons.
El creixement d'ERC compensa el descens del PSC, però els Comuns podrien perdre 1 o 2 escons, la qual cosa dibuixa un "escenari precari però possible de mantenir la majoria parlamentària" dels partits que fan costat a Salvador Illa, en paraules del director del CEO. Els tres partits que fan costat al Govern tindrien entre 64 i 69 diputats, i la investidura requereix 68 vots. Això no obstant, una alternativa independentista a aquest tripartit seria insuficient amb ERC, Junts i la CUP (44-49) i requeriria la incorporació d'Aliança (67-74), clarament impossible en aquesta combinació.
Els canvis són menys rellevants a la resta de formacions. El PP podria perdre a Catalunya fins a 3 escons i quedar amb 12-13. Aquesta pèrdua de vots dels populars beneficiaria Vox que podria passar dels actuals 11 a 12-13, tot i que la multiplicació dels diputats d'Aliança Catalana frena el creixement de la formació d'Ignacio Garriga a Catalunya. La pèrdua d'un o dos escons deixarien els Comuns amb una forquilla de 4-5; la mateixa que mostra la CUP que mantindrien els actuals 4 diputats o creixeria 1 escó.
Segons el director del CEO, el Baròmetre, que va recollir les dades entre el 21 de maig i el 25 de juny, enmig en una situació de tensió a la política espanyola, marca una tendència de continuïtat a Catalunya amb relació a les enquestes dels darrers dos anys. Manté la valoració del Govern i un increment de la percepció positiva de la situació política, cosa que explica l'estabilitat del resultat.
Aliança Catalana
Pel que fa a l'oposició, el declivi de Junts, que podria perdre gairebé la meitat del percentatge de vot i fins a 19 escons, es tradueix pel creixement en la transferència de votants a Aliança Catalana, que rep un 28% de votants del partit de Puigdemont i puja gairebé 12 punts amb relació al 2024. A més, però, el partit de Sílvia Orriols es beneficia també, per primer cop, d'un flux de transferència de 23 punts de votants de Vox. Això representa que un de cada cinc votants de Vox passaria a Aliança i comporta un estancament a la baixa de la formació d'Ignacio Garriga al Parlament de Catalunya, però alhora indicaria una entrada de votant no independentista a les files d'Orriols.
Segons Rodríguez, Aliança i Vox, que representarien sumats entre 35 i 38 escons, tenen en comú un rebuig de l'statu quo actual. Això no obstant, en la mesura en què el partit d'Orriols creix i incorpora votants de Junts, es modera el perfil dels votants.
El CEO no ha aportat el resultat de manera territorialitzada, per considerar que el marge d'error és molt elevat. Tanmateix, el director del Centre ha explicat que és a les circumscripcions més petites, Girona i Lleida, on es detecta uns moviments més accentuats i on Aliança pren més avantatge respecte a Junts i fins i tot ERC.
Salvador Illa, tot i que no aconsegueix un aprovat en la valoració, es manté com el líder preferit com a president de la Generalitat, amb un 18% dels suports, tenint en compte que el 26% dels votants responen que no li agrada cap dels líders dels partits i un 24% no sap o no contesta. En aquest capítol destaca que Sílvia Orriols apareix com la segona líder preferida com a president (8%), Gabriel Rufián (8%) passa per davant d'Oriol Junqueras (5%), que empata amb Carles Puigdemont (5%). Pel que fa a la gestió del Govern de Salvador Illa, obté un 4,8 de valoració.
El CEO ha fet públic aquest dijous el primer Baròmetre d'aquest any després que des del mes de novembre de l'any passat no havia presentat aquesta enquesta. El Govern va atribuir dimarts passat a qüestions administratives, d'elaboració del corresponent contracte programa, aquest retard.