Ferran Armengol (Barcelona, 1962) doctor en Dret, professor de Dret Internacional i investigador de la història del ferrocarril, és el president de l’Associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona, un col·lectiu sorgit de la societat civil amb un propòsit clar explícitament contingut al seu mateix nom, el de promoure la creació d’un Museu del Transport de Barcelona, és a dir, un espai que pogués aglutinar models de vehicles de transport, preferentment d’ús públic, com autobusos, tramvies o vagons de Metro, però també de serveis, com ara de bombers o de neteja, i que servís alhora per preservar aquest material i donar-lo a conèixer a la població.
El col·lectiu va sorgir arran del replantejament de l’espai firal de Montjuïc de cara al 2029, centenari de l’Exposició Internacional del 1929, amb una petició clara, ubicar aquest futur museu al Palau de Comunicacions i Transports de l’espai firal. De moment, aquesta petició no ha estat atesa per l’administració pública i, per tant, no passa de ser un desig expressat públicament. Ara bé, la coordinadora es prepara ja per portar aquesta demanda al plenari municipal per la via d’una iniciativa ciutadana que ja ha superat, amb escreix, la preceptiva fase de recollida de signatures de suport. Armengol serà, quan arribi el moment, l’encarregat de defensar la proposta del museu davant el plenari.
Senyor Armengol, primer de tot, per què Barcelona necessitaria un museu d'aquest tipus?
Per diversos motius. En primer lloc, perquè Barcelona té una història del transport que s'ho val. Sempre ha estat una ciutat emprenedora, una ciutat avantguardista en temes de transport. Perquè és una reivindicació que fa més de 60 anys que dura, els primers intents són de l'any 1961-1962, quan es va començar a guardar vehicles antics, tramvies antics i portem fins ara que estem en un atzucac. I per això hem decidit impulsar-ho, com es diu normalment, des de la societat civil.
Quin seria el contingut d'aquest futur museu si mai acaba sent realitat?
La idea que tenim és que sigui un museu centrat en Barcelona i que hi hagués, d'una banda, el que són els vehicles de transport públic històrics, que es guarden en diversos llocs, però a banda dels tramvies, autobusos, troleibusos, metro…, també vehicles utilitzats en serveis públics com neteja, obres públiques…, potser també hi podria haver vehicles privats, potser la bicicleta també hi podria estar representada. La nostra proposta són 16.000 metres quadrats, i s’hi poden posar moltes coses.
Tenen pensat algun tipus de referent per aquest museu? Tenim el Museu del Ferrocarril de Catalunya a Vilanova, i també museus de Ferrocarrils de la Generalitat.
El que proposem no és un museu del ferrocarril. Això cal aclarir-ho perquè hi ha d'haver un Museu del Ferrocarril de Catalunya i està molt bé el que estan fent ara a Móra la Nova. Però allò és ferrocarril i el de Vilanova també. I aquí hi haurà mitjans ferroviaris, però també d'un altre tipus. A Catalunya hi ha molts llocs on hi pot haver un museu del ferrocarril, però és un projecte que és diferent del nostre, que està centrat en Barcelona.
Hi ha algun referent internacional, com el London Transport Museum?
Londres és el nostre referent, perquè a més a més, la majoria d'aquests museus aprofiten una antiga cotxera de tramvies o uns tallers i normalment estan en un barri apartat, però a Londres van tenir la gosadia de fer-lo en un espai cèntric com és el Covent Garden, que és una de les principals atraccions turístiques de la ciutat i un dels elements és el London Transport Museum. A Viena hi ha un magnífic Museu del Tramvia, però hi has d'anar expressament perquè està en una antiga cotxera, en un barri dels afores.
Quina és la vostra petició d'ubicació d'aquest Museu del Transport?
La nostra petició d'ubicació és l'antic Palau de Comunicacions i Transports de l'Exposició de Barcelona, o Palau número 1. Ara, aquest palau, que és de propietat de l'Ajuntament, és important recalcar-ho, està ocupat per Fira de Barcelona en virtut d'un conveni que acaba aquest 31 de desembre de 2025. Arran d'això es va fer un procés participatiu per usos d'aquests espais firals i nosaltres vam comparèixer en aquest procés participatiu proposant el museu. Creiem que va ser una conseqüència no desitjada, perquè no s'esperaven que sortís algú dient que volem fer un museu del transport.
De cara a demanar aquest museu, primer es va fer el procés participatiu, que no va recollir una resposta positiva per part de l'administració, i ara heu fet una recollida de signatures. Què reclama aquesta recollida de signatures?
Aquesta recollida de signatures no és una recollida de signatures a l'ús, no és un change.org. És una iniciativa ciutadana prevista al reglament de participació aprovat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 2022, cosa que comporta portar el tema al ple. Com que era una iniciativa de ciutat, perquè fos tinguda en compte calia tenir 3.750 firmes, doncs en tenim més de 4.500. Afegim que molta gent s'ha quedat amb ganes de firmar perquè per fer-ho has d'estar empadronat a la ciutat de Barcelona. I llavors vam fer una recollida paral·lela, ens vam inspirar en el que van fer les dones al referèndum de l'Estatut d'Autonomia del 32, que com que no podien votar, van recollir firmes. Hem recollit 400 firmes més així, de persones que la majoria viuen a l'àrea metropolitana i que s'adhereixen a la petició i també ho hem entrat a l'Ajuntament, perquè d'alguna manera, aquestes persones també siguin escoltades, perquè el dret de petició està recollit per tots els ciutadans de la Constitució espanyola.
Calia tenir 3.750 firmes, en tenim més de 4.500 i afegim que molta gent s'ha quedat amb ganes de firmar perquè per fer-ho has d'estar empadronat a la ciutat de Barcelona"
Un cop validades aquestes signatures, es podrà portar al plenari. Hi ha data del plenari on es debatrà?
No, no, encara les estan comptant.
Defensarà la petició vostè mateix?
Sí. El dia que hi hagi el ple aniré jo a defensar-la, m'acompanyaran els companys i companyes de la coordinadora, anirem tots amb la nostra samarreta reivindicativa i sí, hauré de fer un discurs.
En tot cas, el que es pugui decidir al plenari, al final ho votaran els partits polítics. Ja tenen converses amb ells?
Sí. S'han posat en contacte amb nosaltres tres grups polítics: el Partit Popular, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya. Hem tingut reunions, hem tingut contactes i tothom està d'acord amb el projecte.
O sigui que inicialment podrien comptar amb els suports d'aquests grups?
Inicialment, exacte.
Exactament, la petició serà crear un museu del transport de titularitat municipal al Palau de Comunicacions i Transports, que per situar-nos és el que hi ha a la plaça d'Espanya mirant l'avinguda de Maria Cristina a mà esquerra, cantonada amb el Paral·lel, i que a més, està subjecte a tota la reconversió de l’espai firal. Quina previsió d'ús té ara mateix l'Ajuntament d'aquest espai?
L'Ajuntament ho deixa en mans de la Fira i la Fira, de moment, és que no ha dit res clar. Ara mateix, en aquest Palau hi ha unes oficines en una planta alta, i el que hi ha a sota, que és el gran pavelló, que és el que volem nosaltres, s'utilitza molt poc, la major part de l'any està tancat, i precisament una de les qüestions que es van plantejar en el procés participatiu era la voluntat que allò deixés de ser una zona morta que separa barris, que hi hagi una continuïtat, entre la plaça Espanya, la Gran Via, el Paral·lel, Sant Antoni, Hostafrancs, el Poble-sec i la Font de la Guatlla. La fira està allà al mig, com una mena de gran espai en blanc que impedeix que hi hagi un contacte. Un dels objectius que es van parlar en el seu moment era que l'Ajuntament tenia interès en que hi hagués una connexió, i què millor que un museu d'aquest tipus, obert 365 dies a l'any, que per aquest contingut portarà un turisme familiar. Donaria una altra vida a tot aquell sector.
Com us l'imagineu, aquest museu? Com una exposició de vehicles estàtica, tallers de rehabilitació?
El projecte té diverses fases. En principi seria un projecte d'exposició estàtica, perquè hi ha vehicles que no poden estar d'una altra manera, pensa que tres dels vehicles són un cotxe del funicular del Tibidabo, un de Montjuïc i un de Vallvidrera. Aquests no els pots fer córrer ni que facis un funicular, perquè cada un té la seva rampa diferent. Després hi ha vehicles sobre vies, vehicles sense vies que necessiten cavalls... Ara bé, pensem que aquest palau es va dissenyar en el seu moment per albergar vehicles de transport. En el seu moment allà van col·locar locomotores, combois de ferrocarrils, tramvies, autobusos, cotxes, fins i tot avions. Avions d'aquell temps, clar, com el del Tibidabo. I això què significa? Que hi ha molta facilitat per entrar i sortir material, es va construir com una gran planta baixa, no hi ha res a sota, i això també és important, perquè allà van entrar locomotores, que pesen tones. Un espai d'aquest tipus permetria puntualment que vehicles que hi hagi a dintre i que estiguin en condicions, com poden ser autobusos, puguin sortir d'allà. Es podien fer sortides, es podien fer exposicions a la part de fora. Partim d'una cosa que és estàtica però que es podria moure.
El palau de Comunicacions es va dissenyar en el seu moment per albergar vehicles de transport. En el seu moment allà van col·locar locomotores, combois de ferrocarrils, tramvies, autobusos, cotxes, fins i tot avions"
I serviria també per aglutinar diverses col·leccions que hi ha disseminades per Barcelona, com la col·lecció privada de carruatges que hi ha a la Vall d'Hebron o les col·leccions de vehicles de Bombers?
Exactament. Bombers també estan interessats, ens han dit que dels 16.000 metres quadrats en volen 4 o 5.000. I nosaltres encantats. Al carrer Lleida hi ha un espai expositiu però és molt petit, i a Vall d'Hebron tenen una col·lecció de camions, que els treuen un cop a l'any. També a Vall d'Hebron hi ha col·lecció que havia estat de Fomento de Obras y Construcciones, una empresa que pertanyia a una família de Sant Andreu i que eren els concessionaris d'obres i de serveis de manteniment de l'Ajuntament, i tot aquest material està magníficament conservat, només l'hauríem de posar allà, ho tenen en un espai que depèn de l'actual propietari, que és Fomento de Construcciones y Contratas. Ells estan en contacte amb nosaltres, ens va preguntant com està el tema, i diuen el mateix, que qualsevol dia pot aparèixer un milionari texà amb un taló enorme i s'emporta tota la col·lecció.
En aquesta col·lecció hi ha vehicles dels serveis de neteja municipal de Barcelona.
Sí, i magníficament restaurats. Hi ha vehicles meravellosos com un De Dion-Bouton, un camió que es feia servir per al reg que es va comprar en temps de l'exposició universal. I m'imagino veure aquell vehicle movent-se per Maria Cristina regant, pot ser meravellós. A més a més, tenen tots els estris que es feien servir. Que haig de dir que TMB també té una col·lecció d'estris, no només hi ha vehicles, sinó també hi ha gorres, plaques i a més. Imagina't tot això junt.
Pel que fa al patrimoni històric de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), com jutja vostè el nivell de conservació del patrimoni històric?
En aquest moment, pèssim, però és una història molt llarga. Sempre hi ha hagut la voluntat de guardar material i hi ha hagut gent que ha dedicat molts esforços a guardar aquest material, a preservar-lo. TMB va haver-hi un moment que va semblar que prenia les regnes, van crear una fundació, Fundació TMB, i fan activitats culturals de molts tipus però clar, la cirereta del pastís seria muntar aquest museu. Fins al 2011 la cosa va anar relativament bé, van crear una comissió d'experts i van salvar material, que ja estava fet malbé per culpa d'una decisió errònia que s'havia pres abans, que era portar-ho tot a la Pobla de Lillet, on hi havia d'haver un gran museu del transport de Catalunya. Ho van deixar allà a la intempèrie i allò va acabar en un fracàs estrepitós i ningú va tenir la previsió de posar això a cobert. A TMB ho van recuperar i ho van posar almenys a cobert. S'han restaurat dos autobusos, que són els que sempre surten, van fer una exposició, van ensenyar uns tramvies, també es van restaurar i van fer una exposició el 2009, van dir que això aniria a un museu que havia d'anar ni més ni menys que a l'estació de la Sagrera, però després van venir les rebaixes.
Estem en plena celebració del centenari del Metro. Com es veu des de la coordinadora? S’han esgotat les visites a estacions fantasma i s'espera que hi hagi unes exposicions però està descartat que hi hagi, per exemple, una circulació d'un metro històric.
Penso que l'equip actual ho estan fent relativament bé, vist el que hi ha, perquè el gran problema és que l'equip anterior, en dos o tres anys, no havien fet absolutament res. Nosaltres tenim molt bon feeling amb TMB, no anem contra ells i ells doncs tampoc van en contra nostre i si TMB un dia diu ja tenim aquest projecte doncs ja en parlarem. Però és una cosa que ha sigut una mica precipitada i ara sí que estan començant a fer coses amb un any de retard. Això hauria hagut de sortir un any abans. Però és clar, perquè la gent que hi havia abans no havien fet res. Es van entretenir amb un centenari fake del bus, perquè a més a més els autobusos de Barcelona tenen l'honor que s'ha celebrat el seu centenari dues vegades. És igual que els diguessis que això ja es va fer l'any 2006, que quan tocava ja es va fer, i ho va fer TMB. I ho van tornar a fer amb un bus que també és fake, perquè no era la reconstrucció d'un autobús, sinó una rèplica que va costar molts diners i a més a més no poden ni fer córrer. Comparat amb això hi ha hagut un canvi. Ara, un material que havia funcionat, un tren històric que havia funcionat anys enrere, ara és impossible. Què passa? Això ho portaven antics empleats, els empleats es jubilen, es moren i ara ningú dels que porten aquests supermoderns trens que pràcticament van sols no en saben, això és normal. Però no és un problema irresoluble i només cal veure que Ferrocarrils de la Generalitat han posat en marxa la granota, van formar tota una sèrie de conductors i conductores joves amb l'últim jubilat que quedava i ja pot sortir el tren, per què no pot fer això TMB? Més les famoses històries de l'amiant, que es dona a tot Europa. A tot Europa hi ha trens turístics històrics, funcionen, i tots han tingut amiant.
Per acabar, si tot anés bé, quin any creuen que podria ser una realitat el Museu del Transport de Barcelona?
Estaria molt bé que estigués el 2029, que serà el centenari de l'exposició. A l'exposició del 1929 es va exposar un tramvia de cavalls com a símbol dels vells temps. Ja tenia un sentit historicista en aquella època i encara es conserva, i per mi, el símbol de l'èxit és que aquell tramvia que va estar el 1929 en aquell palau torni allà cent anys després.
ENTREVISTA COMPLETA: