El barri de la Vall d’Hebron de Barcelona té un tresor que és força desconegut però que, així i tot, forma part del patrimoni històric de la ciutat: en uns baixos de la plaça Joan Pallach es conserva una excepcional col·lecció de carruatges formada per més de quaranta vehicles tirats a cavall o mula del segle XIX i principis del XX, part dels quals van formar part del parc mòbil dels serveis de neteja de la ciutat. La col·lecció forma part del patrimoni del grup empresarial Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), que el conserva en perfecte estat de revista juntament amb una important mostra de guarniments i vestuari relacionats amb aquest món.
Per esbrinar el perquè d’aquesta col·lecció cal retrocedir en el temps als inicis del que avui és FCC. Antoni Piera i Saguès és un traginer que a finals del segle XIX amb el seu carro fa llargs viatges des de Barcelona fins a Valladolid -tres mesos anar i tornar- per vendre teixits, i que inicia la nissaga empresarial dels Piera. El seu fill, Salvador Piera i Jané, juntament amb Narcís Cortina i Batllorí i Josep Torras i Ferran, crea el 1893 l’empresa Piera, Cortinas y Cía., que es dedica a l'explotació de pedreres i la construcció d'edificis i d'infraestructures. L’any 1900, l’empresa es reconverteix en Foment d'Obres i Construccions S.A. (FOCSA) i amplia el seu mercat a la construcció de ports, obres hidràuliques, carreteres, ferrocarrils i concessió de serveis municipals, com els de neteja, sempre sota la direcció de successius prohoms de la família Piera. El 1992, FOCSA es fusiona amb Construcciones y Contratas SA i es constitueix l’actual FCC.
Com a llegat patrimonial de tota aquella època, i sota l’impuls d’un dels descendents, Antoni Piera i Caparà, a partir dels anys seixanta del segle XX pren forma la col·lecció que conserva part del llegat patrimonial de l’empresa, amb carros destinats al transport i a la neteja -aquests últims estretament vinculats a Barcelona-, a la qual s’afegeixen carros de passeig propietat de la família Piera. Tot plegat es conserva ara a la Vall d’Hebron, en un local situat als baixos dels edificis que l’any 1992 van formar part de la vila olímpica per a mitjans de comunicació dels Jocs Olímpics, construïts precisament per FCC, empresa que va decidir conservar en aquest espai la seva col·lecció històrica.
Contracta de neteja… de principis del segle XX
En l’actualitat, FCC és una de les empreses concessionàries de la contracta de neteja vigent de l’Ajuntament de Barcelona, però no és una feina que arribi de nou per a aquest grup empresarial. FOCSA és una empresa veterana en aquests serveis, ja que el 1911 va aconseguir la concessió dels serveis de clavegueram i l’any següent els de neteja per part del consistori del moment, i és això el que singularitza la col·lecció, perquè al costat de carros de càrrega i de passeig hi ha un apartat especial de carros específics de neteja, que es van utilitzar a principis del segle XX.
Jaume Pérez és l’encarregat del manteniment de la col·lecció de carruatges d’FCC. Es dedica a tenir-la a punt i en perfecte estat. Expert en la matèria, fa de guia a l’equip d’ElNacional.cat que ha tingut l’oportunitat de visitar aquesta col·lecció privada i explica amb expertesa els detalls que distingeixen dos carruatges aparentment iguals i el perquè de models semblants però de mides diferents. “Hi havia diversos models de carruatges de neteja segons el tipus de carrer per on havien de treballar”, explica. És a dir, pels carrers amples, vehicles grossos, pels carrers estrets, carros petits. El mateix que passa ara, vaja.
Nou carros i un camió del servei de neteja
Així, la part vinculada amb el servei de neteja de Barcelona, de la qual FOCSA tenia la concessió de l’Ajuntament de Barcelona, es compon de nou carruatges i un camió, la majoria construïts als tallers de la mateixa empresa, entre els quals destaquen el carro Colònia -que pren el nom de la ciutat alemanya on va ser dissenyat el prototipus-, que era un carro que funcionava com a contenidor per al servei de recollida d’escombraries, i el carro tipus 3, amb la mateixa funció, però de mida més reduïda. També hi ha dos tipus de carro regador, el de mida normal i el petit, ambdós amb la mateixa funció, el rec general dels carrers. El camió que forma part de la col·lecció i que va estar en servei fins al 1964 també és de tipus regador.
També destaquen la màquina escombradora, equipada amb un corró que escombra i empeny cap a la vorera les restes, per ser recollides en cabasos pels escombriaires -actualment es fa a la inversa, els i les escombriaires escombren la brossa cap a la calçada i l’escombradora la xucla-. La col·lecció estricta de carruatges de neteja es tanca amb l’anomenat carro patentat, que rep el nom perquè a diferència de la resta de carros, que eren de patent estrangera però produïts per la mateixa FOCSA, en aquest cas la patent també era d’aquesta empresa catalana. Aquest carro s’utilitzava per recollir detritus del clavegueram, que de la manera més asèptica possible eren traslladats fins a una barcassa que els descarregava mar endins. I és que fa un segle, els criteris de sostenibilitat i reciclatge no eren ben bé els actuals.
Carros de càrrega i de passeig
Més enllà dels carruatges específics dels serveis de neteja, la col·lecció inclou carros de càrrega de tot tipus i condició, des del carro de carrera del 1845 amb el que Piera i Sagués feia el trajecte Barcelona-Saragossa-Valladolid, fins a diversos carros de pedrera per al transport de pedres, un dels quals va participar en la construcció del temple de la Sagrada Família. També s’hi pot trobar un carro del vi, adaptat al transport de bots, el carro de torn, també especialitzat en càrregues de vi i oli, o el carro de bovines. El corró piconador és un altre dels exemplars de carruatges que formen part de la col·lecció dedicada al treball.
Finalment, la col·lecció inclou una àmplia gamma de carros de passeig o per al transport de persones, la majoria provinent de la mateixa família Piera, on s’hi poden trobar el milord, el landó, la berlina, la jardinera -també una jardinera petita, per a ús infantil- o vehicles més populars com la tartana i el faetó de manxa o òmnibus. Un dels vehicles més singulars és el faetó de guia, on la part més luxosa no era la corresponent al passatger, sinó al conductor. “Aquest només el portava el senyor Piera”, assenyala Pérez, i per això, els seients posteriors són menys luxosos, perquè en aquest cas els utilitzaven els criats.
Finalment, com a complement de la col·lecció s’inclou un important apartat de guarniments i vestuari d’època, com el guarniment català per a mules i vestit de traginer, el guarniment català per a cavalls i vestit de carrer, el guarniment a l’anglesa i abric per a cotxer i el guarniment a l’estil de Jerez i vestit andalús. Tot plegat conforma una col·lecció excepcional amb un important valor per al patrimoni històric barceloní en una ciutat que, si mai arriba a tenir un Museu del Transport, podria molt bé dedicar un espai a vehicles com els que conté aquesta col·lecció privada.
