Algú s'hauria cregut fa un any que la Fiscalia defensaria els interessos de Puigdemont i Comín davant del Tribunal Constitucional? Algú es creuria, si l'hi diguéssim, que el govern espanyol criticaria el Constitucional davant de la inadmissió d'un recurs per part dels independentistes? Algú pensaria que és cert que Margarita Robles apel·laria a la prudència davant d'una situació així? Com se sol dir, "veure per creure", ja que els fets esdevinguts aquesta setmana no ens els hauríem cregut fa un any. Ni tan sols fa dos mesos, just abans de les eleccions del 23 de juliol.
Una reflexió que convida a sospesar si realment a Espanya hi ha separació de poders, si el poder és capaç d'aconseguir-ho tot, i si ara, per fi, com diu el refrany, "d'un gran mal en surt un gran bé", i finalment podrem veure com la prudència acompanya els socialistes i els seus socis i aposten, una vegada per sempre, per acabar amb el conflicte relatiu a Catalunya. Em refereixo amb això a apostar per l'amnistia, a tancar una vegada per totes les carpetes indignes, injustes i punyents que no només atempten contra els drets més fonamentals dels independentistes, sinó que entelen i esgoten les vies perquè una democràcia pugui considerar-se plena.
El PSOE té una oportunitat formidable per fer política de veritat. Per fer-la pel bé de la seva Espanya estimada. Per ser uns veritables patriotes. A veure si és veritat i actuen amb prudència i deixen de tirar més llenya al foc.