La ressaca de les eleccions del mes de maig passat ha obert algunes capses de Pandora que ja feien pudor des de feia temps dins de l'independentisme. Els atacs acarnissats, la persecució a opinions, atacs a mitjans de comunicació, pressió per a la censura i una infinitat de comportaments que, al final, són precisament el que es pretenia combatre des del sobiranisme català respecte a l'espanyolisme més autoritari i intransigent.
Llegint Gonzalo Boye, la reflexió és obligada. Sobretot si veiem també el que denunciava el gran actor Juanjo Puigcorbé aquesta setmana, o l'alcaldessa de Ripoll. Els atacs furibunds que provenen de l'entorn independentista, tirant per terra la feina a favor de la unitat i del respecte democràtic que semblava estar assegurat a Catalunya.
Aquest cap de setmana coneixerem el resultat de la configuració de l'Ajuntament de Barcelona. Veurem si, finalment, dos perfils amb experiència, com Trias i Maragall, ofereixen un acord que serveixi d'exemple d'entesa, de respecte i sobretot, de sostenir els principis democràtics dels quals feia gala el sobiranisme i l'independentisme i que durant els últims mesos, a mesura que ERC s'ha deixat caure en mans del PSOE, han saltat pels aires.