Amb les reserves hídriques sota mínims i les comunitats autònomes veïnes dient no a qualsevol transvasament que impliqui moure aigües del cabalós riu Ebre, les restriccions es reafirmen com una de les poques eines que la Generalitat disposa perquè, a medi o llarg termini i si continua sense ploure, el subministrament d'aigua potable perilli. En aquest context, els drons poden ser una eina molt útil.
Vigilància
Amb el farciment de piscines particulars (i, ben aviat, també les de piscines i càmpings) prohibit per la Generalitat, els drons –gràcies a la seva condició d'eines útils per dur a terme discretes (i econòmiques) tasques de vigilància- poden convertir-se en un dels artefactes tecnològics més temuts d'aquesta campanya d'estiu que s'apropa sense previsió de pluja. No és, a més, la primera vegada que es fan servir per a aquests menesters.
L'exemple de Calafell
Aquest estiu, l'Ajuntament de Calafell va incloure aquests dispositius com a part d'un dispositiu de vigilància aèria per controlar que es complia la prohibició d'omplir piscines. Com a aquest any, es permetia mantenir plenes les que no s'havien buidat, però no renovar l'aigua. Si l'aigua que es fa servir és de mar i la piscina no està connectada a la xarxa, sí que podran omplir-se algunes. Les piscines esportives queden fora de la prohibició. A Calafell, on hi ha unes 2.500 piscines particulars, l'ajuntament de la localitat va considerar el seu control una tasca "inassumible" si s'havia de fer a peu. Així ho va explicar Aron Marcos, regidor d'ecologia urbana: "Calafell és un dels municipis de Tarragona amb més piscines per habitant i, a més, es tracta d'un dels consums d'aigua majors que hi ha. Controlant els consums també podríem esbrinar qui incompleix la normativa de sequera, però amb els drons són un sistema molt més eficaç". Els utilitzarà la Generalitat aquest any?