Quin paper hi tenen els homes dins del feminisme? Haurien de participar a la vaga del 8 de març? De quina manera? Des del col·lectiu Aliats del Feminisme, Ruben Sánchez intenta explicar la importància de deconstruir la masculinitat hegemònica per construir-ne una d’alternativa.

Quin ha de ser el paper dels homes el 8-M?

Sóc partidari que 8 de març ho és cada dia. Cal implicar-se al 100% en la cura de les persones dependents, acompanyaments i la criança de criatures. I als centres de treball, si les dones volen fer vaga cal oferir-se com a home i animar als companys a fer el mateix. Crec que s’ha de respectar la decisió de les companyes de participar o no de la vaga feminista. No s’ha de fer mansplainning ni ser pesat amb el tema.

Però, els homes han de ser protagonistes el 8-M?

M’agrada que m’ho preguntis perquè hem discutit molt sobre aquest tema amb les companyes. El 8-M és cada dia i té una simbologia a nivell internacional. M’emprenyo molt amb els homes que no saben estar a les manifestacions. Posa’t al final, no donis la nota, no cridis més que les companyes, no alcis més la pancarta que la resta. Si vols anar, ves-hi, però t’has de mantenir en segon pla. El rol de l’home ha de ser secundari.

El rol de l'home ha de ser secundari

I a la manifestació, hi heu de ser, els homes?

Estarem allà on ens diguin les companyes, ni més ni menys. I això alguns no ho entenen. L’any passat, personalment, no hi vaig anar. A les de la Manada tampoc. Si sóc una dona que està molesta i emprenyada amb tot el que ha passat amb la sentència, tinc ganes de veure a un tio a la manifestació? Encara que sigui el més maco i solidari, crec que no. Cal tenir un mínim d’empatia. No es tracta d’ocupar espais feministes.

Què vol dir, exactament, ser aliat del feminisme?

Vam tenir cert debat col·lectiu perquè és fàcil rebre l’etiqueta de fals aliat, postureig o bé que fas servir el feminisme per lligar. N’hi ha molts que fan servir el feminisme per lligar. Molts. Abans érem deu i ara som un grup més reduït que estem més actius, som més un grup d’activistes que una altra cosa. La nostra voluntat és participar, en la mesura que ens diguin les companyes, en les lluites feministes, transfeministes LGTBI, desobeir rols de gènere, desobeir pilars del patriarcat i desconstruir la masculinitat hegemònica. I construir el màxim de masculinitat alternativa.

N'hi ha molts que fan servir el feminisme per lligar

Costa molt renunciar als privilegis. Què és ser aliat del feminisme? Estar disposat a renunciar als privilegis masclistes, estar disposat a assumir les tasques domèstiques a casa teva, tenir una paternitat activa, participar d’una sexualitat basada en el plaer, en el desig i el consens i no en la imposició. Tot això. Si et mulles, assenyales continguts i comportaments masclistes dels teus amics, als sopars de Nadal, si dius 'escolta això és masclista' o les imatges dels grups de WhatsApps, plantar-se.

És difícil fer aquest pas?

Molt. De vegades hem rebut missatges de nois, hem fet alguna trobada amb altres col·lectius. Costa molt per això, perquè estem en una imposició de poder. Demanar-li a algú dominant o opressor que deixi d’oprimir i de dominar és complicat perquè tenim una sèrie de beneficis. Moltes vegades em diuen quan fas això quin benefici tens? Directament dic que se sentiran alliberats però no es tracta de quin benefici tens per la reconstrucció. Es tracta de responsabilitat. Igual que reciclem hem de reconstruir-nos perquè sinó assassinem dones, les violem...

Demanar-li a algú dominant o opressor que deixi d’oprimir i de dominar és complicat

Creus que és utòpic pensar en una igualtat, ara per ara?

Penso que ara mateix els drets humans estan en risc. S’ataca tant a la lluita feminista per la força que té. La conscienciació social és una passada. Cal fer front al patriarcat.

Què cal que els homes us replantegeu?

Hem de ser valents, ens hem de mullar. No podem seguir amb un silenci còmplice. Per exemple, l’actitud dels altres homes de vegades fan més mal que la pròpia agressió, aquesta actitud d’indiferència de l’entorn proper o d’altres homes.

Però hi ha molts homes que diuen que no són masclistes....

Ho diuen, sí, però hi ha una sèrie de patrons que es repeteixen. Ho porten a l’ADN. La gent associa ser masclista amb pegar a una dona i va molt més enllà. És universal i transversal. No caiem en la trampa. És molt difícil fer canvis si no identifiques les coses a treballar i no ets receptiu.