El vicepresident, Oriol Junqueras, i els consellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Dolors Bassa són a la presó des del 2 de novembre. 

La jutgessa Carmen Lamela va dictar la mesura cautelar de presó provisional després de citar-los a declarar i de les breus compareixences que van fer, sense gairebé ni poder-les preparar. La Fiscalia va ser implacable, va demanar presó incondicional i la jutgessa hi va accedir sense condicions. Ni tan sols es va plantejar una fiança com en el cas de Carme Forcadell i els membres de la Mesa.

L'Audiència Nacional va tirar pel dret, mentre que el Tribunal Suprem primer va donar una setmana per preparar les defenses i després va dictar presó, però la va fer eludible amb fiança, donant també, excepte en el cas de Forcadell, una setmana per pagar-les.

En les diferències de l'actuació preliminar de l'Audiència Nacional i del Tribunal Suprem, es troben també les claus per intuir que un cop el cas salti a l'alt tribunal, serà fàcil obrir la porta de la presó per Junqueras, Rull, Turull, Romeva, Forn, Mundó, Borràs i Bassa. 

És obvi pensar que el magistrat Pablo Llarena aplicarà el mateix criteri a l'hora de decidir les mesures cautelars i es fa difícil pensar que tingui en diferents condicions tots els acusats que en  pocs dies passaran sota la seva tutela. Per tant, és molt probable que decideixi la sortida de la presó dels consellers. 

En el moment en què es planteja l'aixecament d'aquesta mesura, ha de ser immediatament. La justícia no es pot entretenir amb tràmits burocràtics ni allargant la decisió, ja que es tracta d'una mesura cautelar, no d'una condemna ferma. Per tant, és molt probable que Llarena, un cop rebi tot el sumari del cas, el primer que es plantegi sigui revisar la mesura de presó i decidir amb celeritat la posada en llibertat, la fiança i les mesures cautelars que s'aplicaran als consellers un cop fora, molt probablement, seran les mateixes que les dels membres de la Mesa i Carme Forcadell: retirada del passaport, prohibició de sortir d'Espanya i compareixences setmanals al jutjat més proper de casa seva. 

Per mirar d'entendre per què és factible que el Suprem deixi en llibertat els consellers amb les mateixes mesures cautelars que a la resta, cal mirar les diferències que han marcat els dos processos exprés.

Indefensió

El 30 d'octubre, dos dies després de la declaració d'independència, la Fiscalia presenta dues querelles. Una al Suprem, contra Forcadell i els membres de la Mesa, que són aforats. I una altra per als membres del Govern a l'Audiència Nacional, perquè com que els consideren cessats arran del 155, han perdut l'aforament. El 31 d'octubre, només un dia després, Audiència Nacional i Suprem admeten les querelles a tràmit. Un temps rècord per a aquest tipus de tràmit que normalment pot trigar setmanes. I aquest mateix dia, citen els acusats per a només dos dies després, amb un festiu al mig. Un fet insòlit i que genera indefensió, ja que els advocats es veuen impossibilitats per manca de temps a preparar una estratègia ferma per al delicte més greu del codi penal, la rebel·lió.

Per aquest motiu s'engeguen dues màquines paral·leles: presentar un recurs per a un ajornament, i una estratègia exprés per si no tira endavant.

Al Tribunal Suprem hi ha sort. El magistrat entén la demanda i ajorna una setmana les declaracions.

A l'Audiència Nacional, no. Ni tan sols es reconeix el recurs que presenta l'advocat de Junqueras i les compareixences arriben a començar sense el lletrat, que està acabant els tràmits al Suprem perquè també és l'advocat de Forcadell. 

La indefensió que genera aquesta situació és un dels arguments de les defenses a l'hora de recórrer l'ordre de presó. I les declaracions dels membres de la Mesa, que no es van negar a respondre les preguntes de les parts, avalen l'argument de la defensa de tenir marge per preparar les compareixences.

Pressió fiscal

El magistrat Pablo Llarena va rebre exactament de la Fiscalia la mateixa petició que la jutgessa Carmen Lamela: presó incondicional sense fiança.

Lamela va dictar-la sense condicions.

Llarena va imposar una fiança de 25.000 euros per als membres de la Mesa del Parlament de Junts pel Sí i els va donar una setmana de temps per pagar. I en cas de Forcadell, la fiança va ser de 150.000 euros, a pagar en el mateix moment per eludir la presó, i com que la resolució va sortir passades les 21h, no va ser possible consignar el pagament, i la presidenta del Parlament va passar una nit a la presó. 

El fiscal fa una proposta de màxims, però, cada jutge fa la seva interpretació del risc de fugida i de reiteració.

La Fiscalia havia alertat dies abans que un penediment dels fets i una declaració exhaustiva hagués beneficiat els consellers i hagués evitat la petició de presó incondicional. Però a l'hora de la veritat, a l'hora de demanar la mesura, tant a l'Audiència Nacional com al Tribunal Suprem, on Forcadell i els membres de la Mesa sí que declaren, és completament diferent, i s'acaba demanant la màxima mesura cautelar.

Les declaracions

El magistrat del Suprem pren la decisió de la presó eludible sota fiança després d'escoltar els acusats que admeten davant la Fiscalia que tot i proclamar la república, no la van desplegar a causa de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

En el cas de l'Audiència Nacional, a causa de la manca de temps per preparar les declaracions, les defenses aconsellen als consellers acollir-se al seu dret a no declarar, però deixar clar davant la jutgessa que ni van desplegar els decrets per tirar endavant la república, un cop decretat el 155, ni que en la proclamació de la DUI hi va haver violència, un element clau a l'hora de determinar el delicte de rebel·lió.

Ara, el jutge no té l'obligació de tornar-los a interrogar. Les defenses ho poden demanar, però Llarena també pot prendre la decisió a partir de l'al·legat que van fer els consellers a l'Audiència Nacional on expliquen que no van fer cap acció de govern un cop aplicat el 155.

El trasllat

Mentre l'Audiència Nacional, un tribunal excepcional per a casos criminals, i que ha tractat els processos per terrorisme, aplica la presó com un càstig amb un trasllat alliçonador, amb els consellers emmanillats i sense mesures de subjecció dins el furgó, el Tribunal Suprem porta Carme Forcadell a la presó de dones d'Alcalá Meco amb un cotxe policial amb vidres tintats al darrere i sense logotipar.

Forcadell passa la nit a la presó i a l'hora de sortir, pot visitar les conselleres Borràs i Bassa i permeten que el seu cotxe oficial la reculli a la porta del mòdul per evitar l'assetjament de la premsa en sortir del centre penitenciari.

La presó

La presó provisional és la mesura cautelar més greu. Ha d'estar plenament justificada i ha de garantir els drets dels acusats. Ara mateix els consellers estan en una presó de presos amb condemna ferma. A més, el fet que no estiguin en una presó de preventius, sinó en una de condemnats, i que els hagin distribuït en diferents mòduls, amb normes diferents, segons el grau dels reclusos, fa que tinguin més un règim de condemna que de presó preventiva.

Tot i que primer es va intentar aplicar la dispersió, el Ministeri d'Interior va rectificar davant la demanda de les defenses acceptada per la jutgessa, i els va ubicar a tots a Estremera, una de les presons més modernes de l'Estat espanyol, però de règim amb presos amb condemna ferma.

Això també complica la gestió de les defenses. Els advocats es veuen amb els seus clients amb un vidre pel mig, amb un temps limitat, i amb tots alhora. Així, persisteix la indefensió.

Els Jordis

Seguint els mateixos criteris, Llarena hauria de deixar també en llibertat Jordi Sànchez i Jordi Cuixart que són a la presó de Soto del Real des del 16 d'octubre. 

La causa és una de sola perquè la mateixa jutgessa de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, va decidir unificar la denúncia de sedició contra els Jordis i el major dels Mossos Josep Lluís Trapero amb la querella que 15 dies més tard li va arribar quan estava de guàrdia acusant el Govern de la Generalitat de rebel·lió, sedició i malversació.

La lògica diu que el Suprem s'ho hauria de quedar tot, i més quan Lamela, en el seu informe, qualifica de xarxa organitzada tots els actors investigats.

Però la lògica en el terreny dels tribunals, a vegades és il·lògica, i el magistrat pot fer com ja va fer el Suprem en el cas del 9-N que es va quedar només la part de Francesc Homs, deixant a Catalunya la causa d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, i ara deixar també els Jordis i Trapero a l'Audiència Nacional.

Que passi o no, primer depèn que el cas s'acumuli tot al Suprem, que és el que s'espera que passi en els propers dies, hores, un cop el jutge Pablo Llarena demani oficialment tota la causa.