La Fiscalia ha presentat aquest matí dues querelles pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, els membres del Govern i la Mesa del Parlament. Només el delicte de rebel·lió ja comporta 30 anys de presó.

El ministeri públic presenta les querelles i els demana una fiança de 6.207.450 euros a pagar per a "l'assegurament de les responsabilitats pecuniàries en què poguessin incórrer els ara querellats" i remarca que s'inclou "l'exigència de fiança i, si escau, embargament de béns en la quantia que prudencialment es fixa en un import de 6.207.450 euros d'acord amb les previsions contingudes". 

El que no ha demanat és, ara mateix, la presó. S'espera que declarin. Tot i que si no es presenten a la compareixença, l'ordre és de detenir-los.

El fiscal també demana que el cas que està obert ara mateix al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra el Govern dirigit per la magistrada Mercedes Armas es traslladi a l'Audiència Nacional i s'unifiqui tot en un.

En una compareixença per anunciar les querelles, el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ha explicat que les querelles inclouen tots aquells que hagin pres i dut a terme "decisions i actes al llarg d’aquests dos últims anys i que han provocat una crisi institucional que va culminar el 27 d’octubre amb la declaració d’independència.

Maza ha qualificat de "menyspreu a la institució" el camí que ha emprès el Govern de la Generalitat per declarar la independència. 

El fiscal general de l'Estat ha tancat la compareixença amb tota una declaració d'intencions: "La Fiscalia continuarà exercint les seves funcions des de la imparcialitat per garantir el respecte a l’estat de dret i a l’ordre institucional greument afectat per les conductes que motiven les querelles".

Els investigats

Les querelles de la Fiscalia tenen en compte tots els moviments que ha fet el Govern i Parlament des de fa dos anys.

La Fiscalia acusa tot el consell executiu del Govern de la Generalitat i que el govern espanyol ha cessat: Carles Puigdemont i Casamajó, president; Oriol Junqueras i Vies, titular del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda; Jordi Turull i Negre, conseller de Presidència; Raül Romeva i Rueda, conseller del Departament d'Afers Internacionals, Relacions Institucionals i Transparència;  Antoni Comín i Oliveres, conseller de Salut; Josep Rull i Andreu, conseller de Territori i Sostenibilitat; Dolors Bassa i Coll, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies; Meritxell Borràs i Solé, consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge; Clara Ponsatí i Obiols, consellera d'Ensenyament des de maig del 2016; Joaquim Forn i Chiariello, conseller d'Interior; Lluís Puig i Gordi, conseller de Cultura; Carles Mundó i Blanch, conseller de Justícia; Santiago Vila i Vicente, conseller d'Empresa i Coneixement, i Meritxell Serret i Aleu, consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. 

L'altra querella, la que s'ha presentat al Suprem, inclou com a investigats Carme Forcadell i Lluís, presidenta del Parlament de Catalunya, i els membres de la Mesa del Parlament, Lluís Maria Corominas i Díez, vicepresident primer entre el 22 d'octubre del 2015 i el 25 de juliol del 2017 i, des del 17 d'aquest mateix mes, president del grup parlamentari Junts pel Sí; Lluís Guinó i Subirós, vicepresident primer des del 25 de juliol del 2017; Anna Simó i Castelló, secretària primera, i Ramona Barrufet i Santacana, secretària quarta, tots ells membres de la diputació permanent del Parlament, així com contra Joan Josep Nuet i Pujals, secretari tercer de la Mesa.

Provocar la revolta al carrer

La Fiscalia justifica el delicte de rebel·lió apuntant que mentre el Parlament feia una feina d'aparent legalitat, s'estava organitzant la revolta al carrer: "Mentre que els treballs parlamentaris s'orientaven a aprovar una normativa amb la qual fonamentar i donar una aparença de legalitat a les diferents etapes del procés de desconnexió, l'actuació a través dels moviments populars, per ells afavorida, anava encaminada a crear en la ciutadania un sentiment de rebuig cap a les institucions espanyoles i els poders de l'Estat que justifiquessin la desobediència de la societat cap a les ordres emanades d'ells i que permetessin, quan fos necessari, la seva mobilització per donar suport a la consecució dels fins independentistes", argumenta.

El ministeri públic avala el delicte de rebel·lió, tot i que no hi ha hagut violència al carrer ni cap alçament, amb l'impuls de les concentracions multitudinàries al carrer. De fet, la Fiscalia té en compte totes les que s'han fet els últims dos anys.

El text del fiscal no s'oblida de la intervenció de l'ANC i Òmnium, que ja tenen les seves pròpies querelles i els seus presidents a la presó de Soto del Real, però en aquesta nova denúncia posa en el centre del debat una feina encoberta del Govern en ple: "Paral·lelament, i com a instruments al servei del pla secessionista del Govern, els querellats van promoure actes, manifestacions i proclames abonant en la societat la idea de l'existència d'un dret d'autodeterminació de Catalunya sobre el qual quedava legitimada qualsevol actuació del Govern i del Parlament al marge de les lleis i en contra de la Constitució, fent néixer en la societat la creença de la legitimitat de les actuacions en contra del poder constituït per defensar aquest inexistent i inconstitucional dret d'autodeterminació".

La Fiscalia té en compte el fet que alguns dels membres del Govern són socis de l'ANC i d'Òmnium i que haurien donat indicacions per a les mobilitzacions: "Cal tenir en compte que un gran nombre de consellers del Govern i diputats independentistes, com es va exposar supra, són associats d'aquestes entitats sobiranistes, per la qual cosa les iniciatives de l'ANC, Òmnium o AMI i les actuacions del Govern o del Parlament es van dissenyar per tots els membres del Govern i els aquí querellats de manera que es retroalimentaven unes a les altres".

Entre els consellers que són membres de les entitats hi ha Clara Ponsatí, Joaquim Forn, Raül Romeva Rueda, Jordi Turull i Negre, Dolors Bassa i Coll i Anna Simó.

El ministeri públic argumenta que el Govern tenia "la necessitat de comptar amb el suport actiu de la ciutadania mitjançant mobilitzacions, concentracions o manifestacions, que pel seu nombre representessin una força intimidatòria suficient, va ser gradualment imposant-se en tots els àmbits independentistes, des dels partits polítics favorables a la independència, a les institucions catalanes i els seus representants".

La querella contra els membres del Govern s'ha presentat, tal com estava previst, a l'Audiència Nacional, perquè el president i els consellers han perdut la condició d'aforats. I al Tribunal Suprem la que afecta la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la Mesa. 

Les querelles demanen la citació urgent dels acusats, tot i que no contemplem mesures cautelars abans, com ara detencions. Això la Fiscalia ho deixa per a després de les declaracions dels investigats.

Tant l'Audiència Nacional, com el Tribunal Suprem, ara les ha d'admetre a tràmit.

Sense exèrcit i amb els Mossos

La querella explica la necessitat del Govern de comptar amb la "complicitat" dels Mossos davant la manca d'exèrcit i recull en el text les conclusions del Consell de la Transició Nacional que incloia "ampliar les funcions del Cos de Mossos d'Esquadra, assumint aquestes funcions de seguretat externa i / o defensa, la qual cosa implicaria una militarització parcial d'algunes unitats i efectius dels Mossos".

En aquest sentit argumenta que "la Generalitat plasmava així la necessitat de comptar amb el suport de les forces de seguretat per dur a terme el procés independentista, en particular pel que fa a la policia autonòmica".

I conclou que "la declaració d'independència i l'assumpció en exclusiva del comandament sobre els Mossos Esquadra suposa implícitament la potencial utilització d'aquesta força armada contra qui intenti fer efectiva la vigència de la Constitució Espanyola a Catalunya".

Situacions de violència

La Fiscalia veu violència en la resistència pacífica que es va fer l'1 d'octubre davant els col·legis electorals i detalla fins a 39 exemples de violència a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Tots aquests exemples coincideixen amb les càrregues policials de la policia espanyola a les portes dels centres davant la resistència ciutadana.

El text fa esment dels fets i descriu les consignes que es cridaven com: “Som gent de pau, volem votar”, “Som pacífics”, “El pueblo unido jamás será vencido”, “Fora les forces d'ocupació" o “Votarem”. I també justifica les càrregues policials: "De manera que la Policia va haver d'emprar la força imprescindible per arribar fins a la porta, formar una línia policial i poder agafar el material electoral, i va resultar lesionat un policia".

També quantifiquen totes les persones que hi havia davant els locals i l'actitud dels manifestants: "Els agents policials van haver d'apartar les 150 persones, que amb gran resistència i agressivitat, els impedien entrar".

La querella contra el Govern

 

 

La querella contra la Mesa del Parlament

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat