El jutge d'instrucció 30 de Barcelona ha obert el procediment per fer el judici oral contra els exdirectius de Catalunya Caixa Narcís Serra i Adolf Todó i 39 exmembres més del consell d'administració pel cas relacionat amb els sobresous de l'entitat. 

El 20 de març la Fiscalia va demanar que s'engeguessin els tràmits per a seure al banc dels acusats el ex directius de l'entitat financera, coincidint amb la sortida a la llum de l'altre cas que implica Serra, exvicepresident del Govern central i exalcalde socialista de Barcelona, i Catalunya Caixa, el de les operacions urbanístiques.

En total hi ha 41 ex directius acusats de ser els autors materials del frau per un delicte d'administració deslleial, que són els que van cobrar els sobresous. S'enfronten a 4 anys de presó i han de retornar a el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) 2,5 milions d'euros.

Se'ls acusa d'un delicte d'administració deslleial per cobrar sobresous quan Catalunya Caixa estava sostinguda amb fons públics. Precisament per això, a banda de l'obertura del judici, també se'ls imposa una fiança de 9,5 milions d'euros: 2,5 milions al FROB i 7 milions de fiança solidària a Catalunya Caixa per les indemnitzacions que puguin ser condemnats a abonar.

Aquesta decisió arriba tres setmanes més tard que la Fiscalia demanés quatre anys de presó perquè haurien originat un forat a l'entitat de més de 720 milions d'euros per incrementar el sou dels directius. El Ministeri Públices mostrava especialment sever a l'hora de descriure l'actuació dels directius que es van apujar els sous i es van assignar unes retribucions "escandaloses i milionàries", segons consta en l'escrit d'acusació que va avançar El Nacional.

El fiscal Fernando Maldonado atribueix a Serra i a tots els directius de Catalunya Caixa part de la fallida de l'entitat financera: "Van contribuir a la crisi financera que va patir l'entitat i que entre altres mesures, la va dur a l'aplicació d'un ERE en el que es van destruir 1.630 llocs de feina, amb el tancament de 395 oficines". Els sous es van imposar "en el marc de la irresponsable política de retribucions assumida pels organismes de l'entitat", segons l'escrit del fiscal. Aquests organismes eren la comissió de Nomenaments i Retribucions i el Consell d'Administració, presidit per Serra.

Quins sobresous tenien?

Narcís Serra tenia un càrrec representatiu i presidia les Comissions i el Consell d'Administració, pel que cobrava el sou en concepte d'assistència. Entre el 2004 i el 2007 va cobrar 575.579 euros per assistir a les reunions. A partir del 2007, a més, se li va assignar un sou. Els primers dos anys (2007 i 2008) va cobrar 175.000 euros; el 2009, 177.800 euros; i el 2010, 154.059 euros.

El fiscal diu en l'escrit d'acusació que hi ha hagut "retribucions i indemnitzacions desproporcionades i alienes a la situació d'insolvència", i més "en un entorn de greu crisi econòmica imperant en el nostre país". "Tot i la difícil situació econòmica global i en particular del sistema financer i especialment d'aquesta caixa, els sous dels alts directius Alfons Todó i Jaume Massana no van deixar de pujar durant els anys 2009, 2010 i 2011", diu el Ministeri Públic.

Adolf Todó rebia a l'any 4.078.770 euros més 1.992.000 euros d'aportacions al pla de pensions, i 13.004 en concepte de dietes per assisitir al Consell d'Administració. Jaume Massana, ex director general adjunt, cobrava a l'any 2.895.933 euros més 633.000 euros d'aportacions al pla de pensions i 9.753 euros de dietes.

El Ministeri Públic és implacable amb els acusats i els fa, en part responsables, de la crisi, els acomiadaments i els tancaments de Catalunya Caixa. Diu que els directius, "coneixedors de la situació de la crisi de l'entitat, amb evident abús del càrrec que ostentaven, van utilitzar els fons d'una entitat amb connotacions i transcendència públiques en benefici propi i amb un clar perjudici per a l'entitat, cosa que va contribuir a augmentar la seva greu crisi financera". 

Al banc dels acusats

A punt d'acabar la instrucció del cas Bankia, que podria fer seure de nou al banc dels acusats l'exvicepresident del govern central amb el PP, Rodrigo Rato, l'Audiència Nacional es prepara per investigar els excessos de Catalunya Caixa durant el temps en què Serra va estar al capdavant de l'entitat . 

Després de deixar la política activa, els dos exvicepresidents es van bolcar en el sector privat, i les seves carreres van desembocar en la presidència d'una entitat financera, Caja Madrid per a Rato i Catalunya Caixa per a Serra.

Serra, que va ser vicepresident del govern espanyol amb Felipe González entre 1991 i 1995, va arribar a la presidència de Catalunya Caixa deu anys després de deixar la política, després d'uns anys centrat en el sector privat, com a conseller de les filials de Telefónica al Brasil i a Xile. Catalunya Caixa era el fruit de la fusió de Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Tarragona, i rebre un total de 13.221 milions d'euros en ajudes públiques. Ara s'ha convertit per a Serra en un maldecap per partida doble.