Quan tot just acaba d'esclatar el cas de les operacions urbanístiques de Catalunya Caixa, que ha atrapat l'exvicepresident socialista espanyol i exalcalde de Barcelona Narcís Serra, la Fiscalia ha demanat al jutge d'instrucció 30 de Barcelona que s'obri el judici pels sobresous dels directius de la entitat financera, investigats de ja fa anys.

El Ministeri Públic demana 4 anys de presó per Narcís Serra, que era president de Catalunya Caixa, i per a l'exdirector general de l'entitat Adolf Todó, per delictes d'administració deslleial, i es mostra especialment sever a l'hora de descriure l'actuació dels directius que es van apujar els sous i es van assignar unes retribucions "escandaloses i milionàries", segons consta en l'escrit d'acusació al qual ha tingut accés El Nacional.

El fiscal Fernando Maldonado atribueix a Serra i a tots els directius de Catalunya Caixa part de la fallida de l'entitat financera: "Van contribuir a la crisi financera que va patir l'entitat i que entre altres mesures, la va dur a l'aplicació d'un ERE en el que es van destruir 1.630 llocs de feina, amb el tancament de 395 oficines".

Els sous es van imposar "en el marc de la irresponsable política de retribucions assumida pels organismes de l'entitat", segons l'escrit del fiscal. Aquests organismes eren la comissió de Nomenaments i Retribucions i el Consell d'Administració, presidit pel socialista Narcís Serra.

Els sobresous

Narcís Serra tenia un càrrec representatiu i presidia les Comissions i el Consell d'Administració, pel que cobrava el sou en concepte d'assistència. Entre el 2004 i el 2007 va cobrar 575.579 euros per assistir a les reunions. A partir del 2007, a més, se li va assignar un sou. Els primers dos anys (2007 i 2008) va cobrar 175.000 euros; el 2009, 177.800 euros; i el 2010, 154.059 euros.

El fiscal diu en l'escrit d'acusació que hi hagut "retribucions i indemnitzacions desproporcionades i alienes a la situació d'insolvència", i més "en un entorn de greu crisi econòmica imperant en el nostre país". "Tot i la difícil situació econòmica global i en particular del sistema financer i especialment d'aquesta caixa, els sous dels alts directius Alfons Todó i Jaume Massana no van deixar de pujar durant els anys 2009, 2010 i 2011", diu el Ministeri Públic.

Alfons Todó rebia a l'any 4.078.770 euros més 1.992.000 euros d'aportacions al pla de pensions, i 13.004 en concepte de dietes per assisitir al Consell d'Administració. Jaume Masana, ex director general adjunt, cobrava a l'any 2.895.933 euros més 633.000 euros d'aportacions al pel de pensions i 9.753 euros de dietes.

Entre els sobresous que es van assignar els directius de Catalunya Caixa hi ha els 7.478.301 euros de Lluís Gasul, els 1.376.758 euros de Ricard Climent o els 1.308.552 de Glòria Ausio.

El Ministeri Públic és implacable amb els acusats i els fa, en part responsables, de la crisi, els acomiadaments i els tancaments de Catalunya Caixa. Diu que els directius, "coneixedors de la situació de la crisi de l'entitat, amb evident abús del càrrec que ostentaven, van utilitzar els fons d'una entitat amb connotacions i transcendència públiques en benefici propi i amb un clar perjudici per a l'entitat, cosa que va contribuir a augmentar la seva greu crisi financera". 

41 acusats

Hi ha 17 acusats de ser els autors materials del frau per un delicte d'administració deslleial, que són els que van cobrar els sobresous. S'enfronten a 4 anys de presó i han de retornar a el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) 2,5 milions d'euros.

La CUP, que forma part de l'acusació popular, demana a més 3 anys de presó per Serra i 2'5 anys per Todó per un delicte d'apropiació indeguda. Puja la pena, per tant, als 7 anys. I hi ha 24 acusats més d'aprovar els acords en les diferents reunions de les Comissions i el Consell d'Administració.