El 20 de març és el Dia Mundial de la Felicitat, una data anual que l’ONU va establir el 28 de juny del 2012 a través d’una resolució de la seva Assemblea General, per celebrar la felicitat i el benestar com a aspiracions universals, promovent la seva inclusió en polítiques públiques per a un desenvolupament sostenible i inclusiu. El dia coincideix amb el llançament anual de l’Informe Mundial de la Felicitat (World Happiness Report), que s'ha publicat des de fa 14 edicions, i s’ha consolidat com a referència en polítiques de benestar. I des de fa vuit anys consecutius, hi ha un país que encapçala la classificació. L’Informe Mundial de la Felicitat 2026 que es publica demà, elaborat sota el paraigua de l’ONU (SDSN/World Happiness Report), torna a situar Finlàndia, amb una puntuació mitjana de 7,76 sobre 10, com el país més feliç del món. Els països nòrdics són els que encapçalen les primeres posicions d’aquest rànquing, on es cola Costa Rica -que puja de la sisena a la quarta posició-, i on trobem Islàndia, Dinamarca, Suècia, Noruega i els Països Baixos. Israel, tot i la guerra de Gaza, segueix en la vuitena posició -l’enquesta es va fer abans que esclatés el conflicte a l’Orient Mitjà-, mentre que els Estats Units, en el lloc 23 i pugen un lloc respecte al 2025, quan van obtenir la classificació més baixa des que es publica l’informe. Espanya baixa del lloc 38 al 41, després d'uns quants anys perdent posicions, amb una puntuació mitjana de 6,54 sobre 10.
Com s’elabora l’informe?
El rànquing el publica la Xarxa de Solucions per al Desenvolupament Sostenible (SDSN), vinculada a l’ONU i el document és fruit de la col·laboració entre Gallup World Poll, el Centre de Recerca sobre el Benestar d’Oxford (Wellbeing Research Centre), la SDSN i un consell editorial. Es basa en enquestes en què la gent avalua la seva vida en una escala de 0 a 10. L’informe es basa en dades de l’Enquesta Mundial de Gallup World Poll i altres fonts, inclosa la Lloyd's Register Foundation World Risk Poll, a 100.000 persones de més de 140 països. Els països s’ordenen segons el seu nivell de felicitat a partir de la valoració mitjana que fan de la seva vida durant els tres anys anteriors, en aquest cas, del 2022 al 2024. Es combinen aquestes respostes amb sis grans factors: PIB per càpita, suport social, esperança de vida saludable, llibertat per prendre decisions, generositat i baixa percepció de corrupció.
Per què els nòrdics són més feliços?
Els països nòrdics lideren de manera consistent el rànquing de felicitat gràcies a un model de benestar social sòlid i a una elevada confiança mútua. Finlàndia encapçala la llista, seguida de Dinamarca i Islàndia, països que acostumen a destacar pels seus alts nivells de confiança institucional, sistemes sòlids de protecció social, baixa percepció de corrupció i una forta xarxa de suport comunitari. Segons l’informe, aquests factors influeixen directament en la satisfacció amb la vida. L’informe apunta que la presència constant de Finlàndia i dels altres països del nord d’Europa als primers llocs s’explica per una combinació de riquesa, una distribució més equitativa d’aquesta, l’existència d’un estat del benestar que protegeix a la població davant els riscos de les recessions i una esperança de vida saludable.
Entre els cinc primers, però, destaca la presència de Costa Rica, que ha pujat fins al quart lloc després d’anar escalant posicions des que ocupava el lloc 23 en el 2023. L’informe atribueix aquest avanç a millores en el benestar derivades dels vincles familiars i d’altres connexions socials. “Creiem que es deu a la qualitat de la seva vida social i a l’estabilitat de què gaudeixen actualment”, va afirmar Jan-Emmanuel De Neve, professor d’economia a Oxford, director del Wellbeing Research Centre i coeditor de l’Informe Mundial de la Felicitat.
La classificació de 2026 també marca el segon any consecutiu en què cap dels països angloparlants apareix entre els deu primers. Els Estats Units ocupen el lloc 23, el Canadà el 25 i el Regne Unit el 29. Pel que fa a Espanya, ha baixat tres posicions i es constata que la percepció de la felicitat dels espanyols gairebé s’ha reduït a la meitat en els últims 14 anys (ha passat de la posició 22 en el 2012 a la 41 en el 2026).
Els més infeliços, en zones de conflicte
Els països on hi ha guerres en marxa les posicions tampoc s'han mogut gaire: Ucraïna es manté a la posició número 111, i Palestina en baixa una posició i ara ocupa la número 109. Al final de la llista, trobem als països que estan en zones de grans conflictes interns, amb inestabilitat política, crisis econòmiques, i limitacions de serveis bàsics que impacten negativament en la percepció de benestar entre la població. No hi ha molts canvis respecte al rànquing de l’any passat. L'Afganistan torna a repetir com a país més infeliç del món, en la posició número 147 i amb una nota mitjana d'un 1,44 sobre 10. A la cua també hi ha Sierra Leone (3,2), Malawi (3,2), Zimbàbue (3,3), Botswana (3,4), el Iemen (3,5) i el Líban (3,7).
L’impacte de les xarxes en els joves
L’informe posa èmfasi en l’impacte negatiu de les xarxes socials en el benestar juvenil, especialment entre els adolescents de països angloparlants i d’Europa occidental, malgrat la protecció general dels estats nòrdics (riquesa més equitativa, benestar social i una alta esperança de vida). Aquest impacte que tenen les xarxes socials en els joves incorporen els resultats d'un estudi internacional liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Centre d'Estudis Demogràfics (CED). Segons aquest estudi, que recull dades de més de 330.000 adolescents de 43 països, els més perjudicats per l'ús intensiu de les xarxes socials són els del Canadà, Irlanda i el Regne Unit. En canvi, els que fan un millor ús són els joves d'Armènia, Geòrgia, l'Azerbaidjan o Turquia.
En aquest rànquing, Espanya es troba entre els països on aquesta problemàtica té menys incidència: ocupa la posició 40 de 43 en relació amb les queixes psicològiques associades. Els joves que utilitzen les xarxes socials menys d’una hora al dia són els que declaren nivells de benestar més elevats, fins i tot per sobre dels que no en fan servir gens. De mitjana, però, els adolescents dels 43 països analitzats hi dediquen unes 2,5 hores diàries.