Tal dia com avui de l’any 1841, fa 185 anys, la regent Maria Cristina de Borbó, vídua del rei Ferran VII i mare de la reina-nena Isabel II, renunciava a la regència i iniciava el camí de l’expatriació, en solitari, cap a França. Feia tan sols deu mesos que havia conclòs la Primera Guerra Carlina (octubre del 1833 – juliol del 1840), amb el triomf dels liberals que havien donat suport a la reina-nena Isabel II. Però, tot i això, la regent Maria Cristina s’havia negat a lliurar el bolsillo secreto borbònic al govern liberal, presidit pel general Espartero, per a fer front als deutes contrets per l’executiu amb la banca privada anglesa per a guanyar la guerra.
Aquest bolsillo secreto tenia el seu origen en les mal anomenades Abdicacions de Baiona (maig del 1808). En aquella ocasió, l’emperador Napoleó havia comprat la Corona espanyola a Ferran VII a canvi —entre altres coses— d’una pensió anual i vitalícia de quatre milions de francs francesos, que el Borbó espanyol havia cobrat durant sis anys i fins al final del règim bonapartista (1808-1814) i que, posteriorment, es negaria a retornar al fisc francès. Se l’anomenava bolsillo secreto perquè era un fons opac que la família reial feia servir per a finançar tota mena de negocis, tant els legals com els il·legals.
Espartero va intentar repetidament localitzar i confiscar el bolsillo secreto, però, cada cop que la policia s’aproximava a l’amagatall, una delació permetia als seus tenidors moure’l i ocultar-lo en un altre amagatall. La fallida de l’Estat espanyol i la impossibilitat de retornar els préstecs i el joc “del gat i la rata” amb el bolsillo secreto desprestigiaria enormement Maria Cristina, que, malgrat que havia guanyat la guerra, es veuria obligada a cedir la regència al general Espartero i a expatriar-se a França. El govern espanyol es plantejaria anul·lar els drets dinàstics de la reina-nena Isabel II i proclamar rei el general Espartero amb el nom de Baldomer I.