L’Agència Catalana de la Joventut ha fet públics els principals resultats de l’Informe sobre l’Estat de la Joventut 2024, elaborat anualment per l’Observatori Català de la Joventut a partir del sistema d’indicadors SIjove. L’estudi ofereix una mirada àmplia sobre la realitat i les prioritats dels i les joves de Catalunya en àmbits clau com educació, ocupació, habitatge, participació o salut mental. Una de les tendències destacades és la reducció sostinguda de l’abandonament escolar prematur i l’increment d’interès per la formació professional. També s’hi observa una millora en les dades d’atur i temporalitat, però l’accés a l’habitatge continua sent un dels obstacles principals. En l'àmbit polític, l’estudi detecta un desplaçament ideològic cap a la dreta, sobretot entre els nois joves.
Els joves, un col·lectiu cada cop menys nombrós
Les persones d’entre 15 i 29 anys representen actualment el 17% de la població catalana, tres punts per sota del 20% registrat a començaments de segle. En paral·lel, gairebé un 24% de la joventut és d’origen estranger, una xifra notablement superior a la mitjana estatal. Un dels canvis socials més significatius que recull l’informe és la forta davallada de la nupcialitat juvenil, que ha passat de 24 matrimonis per cada 1.000 joves fa dues dècades a només 6 actualment.
Pel que fa a l'abandonament escolar prematur (entre 18 i 24 anys) ha caigut fins al 13,7%, la més baixa registrada fins ara. Tot i la millora, encara supera la mitjana europea (9,5%). Així mateix, més del 80% dels joves de 17 anys continuen estudiant després de l’ESO, i la formació professional guanya pes com a opció postobligatòria: ja representa prop del 49% de les matriculacions, 10 punts més que fa deu anys.
L’atur juvenil retrocedeix, però encara és alt
Tot i que l’atur entre els 16 i els 29 anys ha baixat fins al 15,5%, la taxa encara dobla la dels adults (7,5%) i es manté per sobre del nivell europeu. L’atur de llarga durada cau al seu mínim des del 2008 (2,5%) i només un 10,5% dels joves a l’atur accedeixen a una prestació per desocupació, a causa de trajectòries laborals curtes i inestables. La temporalitat també recula: del 49,3% el 2021 al 30,8% el 2024. No obstant això, una de cada tres persones joves està sobrequalificada per a la seva feina. El sou mitjà brut mensual ha crescut 150 euros fins a situar-se en 1.250 €, però la diferència amb els adults encara supera els 1.100 € mensuals. El sector serveis concentra el 82,9% de l’ocupació juvenil, i gairebé el 40% dels joves treballen en ocupacions tècniques o professionals, el doble que a principis de segle.
El problema de l'habitatge
Només el 17,4% de la joventut (16-29 anys) s’ha emancipat, molt per sota de la mitjana europea (31,5%). Comprar un habitatge de 100 m² requereix més de 18 anys de salari complet, mentre que el lloguer representa el 62% dels ingressos mensuals. El 28,7% dels joves considera l’habitatge com el principal problema del país, una percepció que ha crescut 13 punts en un any i 27 en l’última dècada.
Canvis en els hàbits culturals i benestar emocional
La lectura perd pes entre els joves: només el 30,6% llegeix diaris cada dia, i la lectura de llibres o còmics ha caigut al 23,1%. En canvi, el consum de contingut audiovisual ha augmentat: el 38,2% hi dedica més de dues hores al dia, el doble que el 2017.
En salut mental, el suïcidi s’ha convertit en la primera causa de mort entre els joves de 15 a 29 anys des del 2019. També ha augmentat el risc de patir depressió greu, que ha passat del 3,4% al 8,3% en només quatre anys. Per contra, els embarassos adolescents han disminuït lleugerament.
Més satisfacció amb la democràcia, però menys identificació catalana
El 31,2% de la joventut es mostra satisfeta amb el funcionament de la democràcia, gairebé 20 punts més que fa deu anys i fins i tot per sobre dels adults. També confien més en les institucions catalanes, amb una mitjana de 5,3 sobre 10. En l’eix ideològic, la joventut ha deixat enrere la seva tradicional posició més escorada a l’esquerra: ara se situa en una mitjana de 4,3 sobre 10, per sobre de la mitjana adulta. El canvi és més intens entre els homes joves i els de 18 a 24 anys. Pel que fa a la identitat, el sentiment de catalanitat entre la joventut s’ha reduït: només el 36,2% es considera només català o més català que espanyol, molt per sota del 57% del 2014.