L'informe PISA de 2025 certifica una regressió en rendiment educatiu sense precedents a escala global. Lluny de ser una baixada puntual, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) adverteix que els sistemes educatius s'enfronten a una crisi estructural profunda que s'ha detectat en la caiguda les habilitats lectores —"la cimentació sobre la qual es construeix tot l'aprenentatge"— i a la incorporació de la intel·ligència artificial a les aules. Durant els últims deu anys, els estudiants dels països desenvolupats han retrocedit l'equivalent a perdre un curs escolar en competència lectora, és a dir, uns 20 punts. De fet, la mitjana de resultats a l'OCDE en lectura s'ha reduït 27 punts, mentre que la davallada ha estat una mica més moderada a matemàtiques (24 punts) i es manté relativament estable en ciències (7 punts). Dins d'aquest panorama, els alumnes espanyols certifiquen el seu pitjor resultat en la història de PISA en els tres àmbits: lectura (451 punts), matemàtiques (457 punts) i ciències (477 punts).
A què atribueixen els experts i analistes de PISA aquest declivi generalitzat a les aules de tot el món? L'anàlisi de l'informe situa les causes en una combinació de canvis estructurals que operen de manera simultània.
Falta de concentració en la lectura
L'informe assenyala un increment en la promoció d'alumnes que no aconsegueixen aprofundir en la comprensió del que estan llegint i es queden a un nivell superficial de la lectura, saltant ràpidament d'una tasca a l'altra. La proporció de "lectors precipitats", és a dir, aquells que responen a les preguntes que se'ls planteja de manera impulsiva, ràpida i incorrecta, s'ha incrementat significativament. Segons l'estudi, això respon a un augment de les dificultats per mantenir la concentració davant textos llargs.
Més pantalles, menys paper
Els estudiants han deixat de llegir en formats impresos i llargs, com novel·les de ficció, revistes o diaris. A canvi, els adolescents consumeixen el text en suports digitals que propicien lectures més ràpides, concretes, breus i intermitents a les xarxes socials, en vídeos curts, en xats instantanis i en cerques ràpides d'informació en buscadors o generadors d'intel·ligència artificial.
Cau el plaer de llegir
La reducció de les lectures de format llarg també va relacionada, segons l'informe, a la caiguda sostinguda en els nivells de plaer provocat per la lectura en els alumnes. L'informe associa directament el desinterès per la lectura amb pitjors resultats acadèmics generals i, sobretot, en la comprensió lectora. Tanmateix, les dades del Ministeri de Cultura apunten que el percentatge de lectors per oci entre les persones d'entre 14 i 24 anys a l'Estat espanyol s'ha mantingut relativament estable en l'última dècada, amb un creixement sostingut els últims anys fins al 76,9% del 2025.
Un nou cervell digital
Els estudiants avaluats en aquest informe, nascuts l'any 2009, han crescut en un entorn de difusió massiva de les xarxes socials i els dispositius mòbils personals. L'ús de les pantalles s'ha convertit en una cosa quotidiana i diària, la qual cosa, segons apunta l'informe, fomenta una lectura fragmentada, selectiva i utilitària. És a dir, només llegim allò que ens interessa o volem veure. Aquest hàbit d'atenció dividida acostuma el cervell a saltar constantment d'una tasca a una altra, debilitant la capacitat necessària per realitzar lectures llargues i integradores de diversitat temàtica.
El disseny dels dispositius
PISA també assenyala a la manera com estan dissenyats els dispositius i els algoritmes de les xarxes socials en l'anomenada economia de l'atenció. Aquests estan dissenyats per maximitzar el temps que l'usuari passa en les aplicacions, interactuant amb els continguts que veu, i impulsen l'estimulació constant. Els acadèmics qüestionen l'ús recreatiu d'aquests dispositius, tot i que assenyalen que un ús pensat a afavorir l'èxit acadèmic pot ser positiu.
L'impacte de la IA
L'ús i la integració de la intel·ligència artificial en el procés educatiu és una de les feines més disruptives que hauran d'afrontar els sistemes educatius. Els sistemes amb una millor integració de la IA, o on els alumnes la fan servir en major mesura "per ajudar a aprendre", els resultats de rendiment són lleugerament superiors.
En canvi, quan els adolescents fan servir la tecnologia com una drecera cognitiva per resumir textos, redactar esborranys o fer les tasques sense pensar per si mateixos, la seva capacitat de raonar s'atrofia. PISA ens recorda que l'aprenentatge requereix obligatòriament una "lluita cognitiva productiva" de la ment amb el contingut nou, cosa que l'ús passiu de la IA sol curtcircuitar. A nivell general, els estudiants que eviten l'ús de xatbots d'IA (com ChatGPT) obtenen puntuacions acadèmiques significativament superiors als que sí que els fan servir.
Augment de les distraccions a les aules
El 28% dels alumnes participants en les proves, de mitjana, indiquen que els seus companys es distreuen a l'aula de forma recurrent amb pantalles. A Espanya, aquest nombre escala fins al 60% dels alumnes, tot i que el 86,3% dels alumnes van a instituts on els telèfons mòbils estan prohibits.
Deteriorament de la disciplina
El temps que els professors dediquen únicament a mantenir l'ordre a l'aula va augmentar de mitjana a l'OCDE del 13% el 2018 al 16% el 2024. Les aules més desordenades debiliten les condicions bàsiques indispensables perquè els alumnes mantinguin l'esforç mental que exigeix una lectura guiada i profunda de materials complexos. A Espanya, el 39% dels alumnes asseguren que el soroll i el desorde "interrompen la majoria o totes les seves classes de ciències", una taxa que supera en vuit punts la mitjana de l'OCDE.
Menys implicació del professorat
En aquest sentit, els alumnes perceben que el suport que reben dels seus professors ha baixat. La proporció d'estudiants que afirmen que els docents de ciències perseveren en les explicacions fins a assegurar-se que els continguts s'han comprès s'ha reduït cinc punts en deu anys, fins al 67%.
Aules més complexes i falta de recursos per a la diversitat
Les aules de la darrera dècada són molt més diverses acadèmicament (a causa de l'increment d'alumnes amb condició d'immigrant, refugiats o amb necessitats educatives especials). Tot i que aquesta diversitat no és perjudicial per si mateixa, l'informe destaca que els sistemes educatius no han estat dotats dels recursos humans i materials necessaris per garantir un ensenyament diferenciat adequat.
Així mateix, els directors dels centres també han reportat un augment en l'assetjament escolar en la mitjana de països de l'OCDE entre 2022 i 2025, també a Espanya. L'informa punta un "clima escolar més negatiu" que afecta "tant a alumnat com a professorat", que afecta directament el rendiment acadèmic. "On més augmenta la proporció d'estudiants que van declarar haver estat amenaçats per altres estudiants, els resultats en lectura han tendit a disminuïr de forma més acusada", explica l'informe.
Xoc postpandèmic
L'informe també assenyala les conseqüències educatives del confinament a causa de la pandèmia de covid-19, que va enganxar els alumnes que ara han estat avaluats amb entre 10 i 11 anys al seu inici. Estaven a cinquè de primària, un període en el qual l'informe assenyala que coincideix amb el pas de l'adquisició de competències bàsiques a "habilitats més avançades de comprensió i resolució de problemes".
Les seqüeles emocionals de la COVID-19 i la interrupció de les classes en una edat crítica van minvar la motivació i van facilitar un repunt generalitzat de l'absentisme escolar, en un moment en el qual l'informe assenyala "un canvi en la percepció dels pares sobre el valor de l'assistència regular a l'escola". En aquest sentit, la dada a Espanya és demolidora, ja que un 34% dels adolescents admet haver faltat almenys un dia complet de classe les dues setmanes anteriors a la prova, registrant un preocupant augment en comparació del 30% que ho feia el 2018.
La part positiva
L'informe destaca positivament el manteniment de la cultura de l'esforç entre els alumnes espanyols. Davant del 60% de mitjana a l'OCDE, el 68% dels alumnes espanyols de 15 anys assegura "fer un esforç addicional quan la feina es torna difícil". D'igual manera, destaca positivament el funcionament de les escoles com a centres d'integració afectiva i social. L'alumnat espanyol declara amb rotunditat sentir-se integrat, fer amics fàcilment i percebre els col·legis com a entorns acollidors i segurs.
En aquest sentit, també destaquen positivament les dades d'equitat en el rendiment escolar, tant entre alumnes de diverses classes socials com en les diferències de resultats entre alumnes nadius i alumnes immigrants, que representen un 20,3% de l'alumnat de l'Estat, quatre punts per sobre de la mitjana de l'OCDE.
La gran sorpresa
Una de les troballes més inesperades de l'informe és que l'estrenyiment de les diferències socioeconòmiques que s'ha registrat a molts països no és degut a una millora dels estudiants més desafavorits, sinó a l'enfonsament dels alumnes més rics. Entre el 2022 i el 2025, a nivell mitjà de l'OCDE, el rendiment de l'alumnat vulnerable es va mantenir estable o reduir lleugerament, mentre que les puntuacions dels estudiants d'entorns més afavorits (el quartil superior de renda) van caure de manera més acusada.
El cas més dramàtic s'observa en la competència lectora: el rendiment dels estudiants desfavorits va caure a penes 4 punts a l'OCDE, mentre que els estudiants de famílies adinerades van patir una caiguda històrica de 20 punts. La crisi d'atenció, la distracció digital i la manca de perseverança davant de tasques complexes estan fent efecte de forma molt més severa a les llars que tenen un accés amb menys limitracions als telefons mobils, les xarxes socials i la IA.