El cas Sandra Peña ha tornat a posar sobre la taula els dubtes al voltant dels protocols contra l'assetjament escolar als centres educatius. La jove sevillana de 14 anys es va precipitar dimarts des del terrat de casa seva just quan va tornar d'escola, i la Conselleria de Desenvolupament Educatiu d'Andalusia va iniciar immediatament una inspecció al col·legi Las Irlandesas de Loreto de Sevilla per aclarir els fets. El que van descobrir és que la família ja havia avisat que la seva filla patia bullying, però el centre no va activar ni el protocol d'assetjament ni el de conductes autolítiques, tot i que així ho obliga la normativa vigent. És per això que ara la Junta d'Andalusia portarà davant la Fiscalia tota la informació del cas, alhora que obrirà un expedient administratiu per depurar responsabilitats. Ara bé, nosaltres ens preguntem: què hauria de fer una escola en cas de rebre una alerta per bullying?
A Catalunya, el Protocol d'actuació davant de qualsevol tipus de violència en l'àmbit educatiu, elaborat pel Departament d'Educació, estableix amb detall com han de procedir els centres educatius per garantir la protecció de l'alumnat i evitar qualsevol risc de revictimització. Una idea és clara: quan un estudiant o una família comunica una possible situació d'assetjament escolar, l'escola té l'obligació d'actuar de manera immediata, ordenada i documentada.
Sospita i activació del protocol
El procés s'inicia en el moment que qualsevol membre de la comunitat educativa comunica o detecta indicis d'una situació de violència, i aleshores la direcció del centre ha de distingir si es tracta d'una conducta lleu o greument perjudicial per a la convivència —el bullying s'inclou dins d'aquest segon grup. Davant la sospita d'assetjament, la direcció ha d'activar una alerta i fer constar el cas al Registre de violències de l'alumnat (REVA), un sistema intern que permet recollir les dades de manera confidencial i iniciar la valoració del cas. Aquesta primera comunicació serveix per posar en marxa els canals de suport i assessorament, com la Unitat de Suport a l'Alumnat en situació de Violència (USAV) o la inspecció educativa.
A partir d'aquí, la direcció constitueix un equip de valoració que hauria d'incloure com a mínim el tutor, el cap d'estudis, l'orientador o el mestre de pedagogia terapèutica i el coordinador de convivència i benestar. Un cop format, l'equip té 48 hores per recollir informació, entrevistar l'alumnat i les famílies implicades i elaborar un informe de diagnosi. L'objectiu és determinar si realment es tracta d'una situació d'assetjament i, en cas afirmatiu, definir les necessitats educatives i de protecció de cada alumne. La direcció del centre fa la valoració final, amb l'assessorament de la inspecció d'educació i la USAV, i decideix si cal activar formalment el procediment d'intervenció per faltes greument perjudicials per a la convivència.
Comunicació i protecció
Confirmada la situació, l'escola ha d'informar les parts implicades amb la màxima cura i confidencialitat. Un dels punts més importants és que l'atenció a la víctima ha de ser immediata i personalitzada, i una de les primeres mesures que es poden impulsar és l'elaboració d'una mena de mapa de seguretat: es tracta d'identificar els espais i moments del dia on l'alumne se sent més vulnerable i establir mesures per garantir-ne la protecció. Algunes de les mesures possibles són el canvi de grup de l'agressor, la vigilància reforçada als patis o, en casos greus, la suspensió provisional d'assistència a classe. A més, el centre hauria de mantenir un contacte constant amb les famílies per assegurar que totes les decisions s'entenen i s'assumeixen conjuntament, amb una addenda a la carta de compromís educatiu que reculli els compromisos adoptats i que estigui signada tant per la família com pel tutor.
Després d'establir les mesures de protecció, s'ha de dissenyar un pla de treball individual per a cada alumne implicat. La prioritat per a la víctima és la recuperació emocional, el reforç de l'autoestima i la prevenció. En el cas dels agressors, es treballa el reconeixement del dany causat, la gestió de les emocions i la millora de les habilitats empàtiques i socials. Cal subratllar que l'objectiu no és només sancionar, sinó reparar el dany i restablir les relacions dins del grup de classe i de la comunitat educativa. És a dir, que es recomanen les pràctiques restauratives (converses, cercles o trobades amb professionals), sempre amb voluntarietat i seguretat per a la víctima. La idea és responsabilitzar l'alumnat sense estigmatitzar-lo, i promoure una convivència basada en el respecte.
El paper de la comunitat educativa
Una idea que destaca el protocol és que el bullying és un conflicte de comunicat, més enllà d'un problema entre dues persones. És per aquest motiu que es preveuen actuacions amb el grup classe per reforçar la cohesió, l'empatia i la consciència col·lectiva sobre el respecte a la diversitat. Les activitats han d'estar conduïdes pel tutor o l'orientador i han de fomentar la reflexió sobre els drets i deures dels alumnes, així com la prevenció de qualsevol forma de discriminació. En aquest context, les famílies són agents clau en la resolució i seguiment del cas: tant la de la víctima com les dels agressors han de participar en les trobades de seguiment i col·laborar amb el centr per aplicar les mesures acordades.
Totes les actuacions hauran de quedar registrades al REVA fins al tancament del cas, un cop el centre comprovi que s'ha resolt la situació i que la convivència s'ha restablert. L'objectiu és garantir que el centre esdevingui un espai segur, inclusiu i lliure de violències, més enllà de posar un fi a un episodi concret. Com a conclusió, Educació insisteix que cap indici d'assetjament pot ser menystingut i que la intervenció ha de ser immediata, coordinada i empàtica. "Les actuacions han d'estar sempre orientades a la persona, exigint una valoració i un tracte individualitzat de l'alumnat que pateix la violència", diu el protocol. És a dir, que la resposta d'una escola davant d'una alerta de bullying no és un simple tràmit administratiu: és un compromís educatiu i ètic amb el benestar dels infants i joves.