Més pressió des de la societat civil al papa Lleó XIV perquè utilitzi el català en la benedicció de la torre de Jesús de la Sagrada Família, després que s'hagi conegut que el pontífex farà servir fonamentalment el castellà —llengua que coneix, ja que l'americà Robert Prevost va ser missioner i després bisbe al Perú—. L'agrupació catòlica catalanista Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i les associacions independentistes Òmnium Cultural, Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el Consell de la República han enviat una carta conjunta al Papa per demanar-li que "prioritzi el català" durant la seva visita a Catalunya aquest juny. També ho ha fet amb una carta pròpia l'AMI, que aplega prop de 800 municipis catalans.
Les entitats articulen un seguit d'arguments per justificar l'ús del català per part del Papa. Assenyalen, en primer lloc, que l'arquitecte que va projectar la Sagrada Família, Antoni Gaudí, va ser "profundament arrelat a la terra catalana i defensor de la seva llengua tothora i a tot arreu". Així, fan referència al conegut i tan esmentat aquests dies episodi en què va ser "perseguit per les autoritats espanyoles per fer servir la seva llengua materna". "Sense cap mena de dubte, Antoni Gaudí esperaria que una fita tan assenyalada (...) fos també en la llengua des de la qual va exercir la seva fe cristiana", apunta la missiva.
També afegeixen a la carta una argumentació política. "Més de tres-cents anys després, malgrat els esforços reiterats dels estats espanyol i francès per evitar-ho, encara mantenim viva la llengua pròpia, la catalana", apunten les entitats, que assenyalen que "la situació de la nostra llengua és preocupant perquè totes les enquestes indiquen un descens gradual del seu ús en tots els territoris". Així, Òmnium, l'ANC i les altres agrupacions sostenen que és "molt important" que l'Església "vetlli" per l'ús del català "en totes les circumstàncies i situacions".
Fem front comú per demanar al papa Lleó XIV que, per respecte al país i la seva gent, prioritzi l’ús del català durant la seva visita a Catalunya, en tots els seus actes, especialment en la benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família. És la llengua pròpia del país, i no… pic.twitter.com/weknoA1U4C
— Xavier Antich (@XavierAntich) June 3, 2026
Al fil, les entitats sostenen que Catalunya "és una nació mil·lenària que continua lluitant perquè li sigui reconegut el dret bàsic a l'autodeterminació dels pobles", i afegeixen que aquesta està reconeguda per la Doctrina Social de l'Església. També afirmen en la carta que la visita privada que va fer l'ara papa Robert Francis Prevost a Montserrat fa uns anys és "una deferència cap al poble català i la seva patrona", i recorden que el papa Lleó XIII va proclamar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona de les diòcesis catalanes l'11 de setembre de 1881, una data destacada com a Diada nacional de Catalunya en commemoració dels fets de 1714.
La missiva també apunta que a Catalunya el Concili Vaticà II va tenir un destacat "ressò popular" i la sinodalitat "s'ha viscut amb molta esperança". Alhora, sostenen que aquí l'Església "sempre ha estat una realitat encarnada", tot remetent al document Arrels cristianes de Catalunya, escrit pels bisbes ara fa quaranta anys. Les entitats signants no acaben la carta sense pronunciar-se a favor d'una Conferència Episcopal Catalana, cosa que sostenen que beneficiaria la llengua i "el respecte als nostres drets com a poble".
El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, s'ha fet ressò de la carta en les seves xarxes socials i ha apuntat que el català "és la llengua pròpia del país, i no potser menystinguda". Antich demana al Papa que l'utilitzi per "respecte" als catalans. També ha disparat contra la Conferència Episcopal Espanyola, a qui acusa d'"d’utilitzar la visita del papa i la figura d’Antoni Gaudí com a instruments d’espanyolització i de negació de la realitat nacional catalana".
Així mateix, ha enviat la seva pròpia carta l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), que aplega més de 800 localitats catalanes. L'AMI assenyala en la missiva al Papa que Catalunya és una terra "profundament vinculada a la tradició cristiana" i que a través d'aquesta va trobar "un element de cohesió, de progrés i de construcció comunitària". També destaquen l'obra de l'abat i bisbe Oliba i la contribució "mil·lenària" dels catalans a l'Església. Així, l'AMI assenyala que el català és "la llengua pròpia de Catalunya" i es manté tot i la "globalització" i "la pressió d'un estat centralista que mostra poca sensibilitat per les realitats nacionals".
Al fil, demanen que el català tingui "una presència destacada" en els actes de la visita papal i avisen que la Sagrada Família és una obra "profundament arrelada a la realitat cultural i espiritual catalana". "La seva inauguració definitiva presenta una ocasió excepcional per reconèixer i projectar al món la llengua i la cultura que l'han vist néixer", apunta l'AMI. L'entitat sosté que la defensa de les llengües i cultures ha estat "reiteradament reconeguda per l'Església catòlica com una expressió de la dignitat humana i de la riquesa de la diversitat" i apunten que l'ús del català per part del pontífex seria "un gest de respecte".
🔵Des dels municipis catalans fem arribar aquesta carta al Papa Lleó XIV amb motiu de la seva visita a Catalunya.
— AMI (@AMI__cat) June 3, 2026
🔷Li demanem que es reconegui la realitat nacional catalana i que el català, tingui una presència destacada durant els actes oficials.@Pontifex @esglesiabcn pic.twitter.com/KrJOmFh6Jc
Pressió al Papa des de la política, la societat civil i l'Església catalana
La pressió d'aquestes entitats a Lleó XIV perquè empri el català en la benedicció a la Sagrada Família se suma a la que ja han exercit el president del Parlament, Josep Rull; l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont; el bisbe de Girona, Octavi Vilà; Plataforma per la Llengua; o el líder d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras. Des del Govern de Salvador Illa asseguren que treballen per augmentar la presència del català en la visita del Papa, però admeten que “l'organització dels actes litúrgics i les llengües que s'utilitzen no correspon al Govern, sinó al Vaticà”.