A tan sols un dia de l'inici del conclave que escollirà el nou papa després de la mort de Francesc, el cardenal i arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha trencat el seu silenci per pronunciar-se sobre el procés i el futur de l'Església. Des del Vaticà, ja que Omella és un dels 133 purpurats de tot el món que entraran a la Capella Sixtina, el cardenal ha intentat dissipar la "mirada política" que existeix entorn del conclave. En una nota emesa aquest dimarts, Omella ha asseverat que "el debat no és si hem de ser progressistes o conservadors", sinó que l'important és "ser profundament fidels a l'Evangeli".
En la missiva, dirigida als fidels de l'arxidiòcesi de Barcelona, Omella ha advocat per un papa que vetlli per la unitat. També ha explicat que l'actual es tracta d'"un moment crucial per a l'Església" i ha subratllat que els cardenals tenen "la gran responsabilitat de discernir i identificar quins són els desafiaments que té l'Església catòlica perquè s'assembli a l'Església que anhela Jesucrist".
Tanmateix, Omella també ha donat pistes sobre quin camí hauria de prendre l'Església, a parer seu: "És l'Evangeli el que ens marca el camí de vida com batejats i com a seguidors de Jesucrist. Per això, com feia Jesús, no podem deixar de posar en el centre les persones més vulnerables, als que pateixen, els considerats menys importants, als pecadors. No podem deixar de ser una Església en sortida, missionera i que s'apropi als allunyats", ha manifestat l'arquebisbe, que ha afegit que l'Església ha de ser "una família en la qual cabem tots, cadascú avançant al seu propi camí cap a la comunió plena amb Déu. Una Església que és mare, que escolta i acull tots els que s'apropen".
"Una Església en sortida, missionera"
Aquestes paraules en favor d'una Església oberta, missionera i que s'apropi als marges s'adverteixen com a postulats aperturistes propers a què ha expressat el papa Francesc durant el seu pontificat. Omella, de fet, va ser creat cardenal per Francesc el 2017 i ha estat una figura propera al pontífex argentí, com un dels seus set assessors de confiança en el Consell de Cardenals.
Si bé el cardenal Omella rebutja la mirada política, és evident que dins de l'Església i al conclave existeix una pulsió entre diferents sensibilitats, des de postulats més tradicionalistes, exemplificats per 'papables' com els cardenals Péter Erdő, Willem Eijk o Robert Sarah, als més aperturistes, que representen purpurats com Matteo Zuppi o Luis Antonio Tagle, passant per figures intermèdies més pragmàtiques com el cardenal Pietro Parolin.