El Barça ha tingut un començ d'any certament complicat pel que fa al seu nivell defensiu. El conjunt blaugrana ha encaixat massa gols en aquests primers compassos de campanya, on entre algunes errades de concentració per part dels defensors de l'equip, la manca de treball en pressió per part dels davanters i les pèrdues en zones compromeses, ha quedat en evidència que l'equip necessita acabar de polir alguns aspectes per, com a mínim, assolir un nivell similar al que tenia la passada temporada, on semblava un equip invencible i imparable per part dels seus rivals.

En aquest sentit, un dels principals assenyalats ha estat Pau Cubarsí, que ha mostrat un nivell substancialment inferior al de l'any passat. No està aportant aquesta seguretat que l'equip necessita i això està passant una seriosa factura al conjunt culer, on ja no saben què fer per redreçar el rumb. No obstant això, el saga d'Estanyol té clar que perquè l'equip funcioni com un rellotge, el principal és que l'atac vagi bé i la base de tot atac és la sortida de pilota.

Araujo s'ha convertit en un llast per a Cubarsí

Amb la presència de Ronald Araujo a l'onze del Barça, la sortida de pilota passa a ser un aspecte molt sensible. L'equip no acaba de ser capaç de treure la pilota neta i de forma ordenada. No troben l'home lliure i tenen serioses dificultats a l'hora de facilitar-li la feina als de dalt, que no reben en situacions d'avantatge gairebé mai si Araujo és al camp. Tot això es transmet a un Cubarsí, que en presència del charrúa veu com la pressió rival se centra en ell i li complica encara més la vida.

Flick, obligat a un sacrifici amb Araujo

El problema de tot és que la presència d'Araujo a l'equip del Barça ve provocada, en termes generals, pel fet que Hansi Flick prefereix posar Eric García de lateral, en vistes del mal moment que travessa Koundé. Això porta que només quedi Araujo com a alternativa a l'eix de la saga. Una cosa que no fa cap gràcia a Cubarsí.

Així doncs, fins i tot el propi central format a La Masia ha evidenciat que no és gens positiu el fet de tenir de compartir posició amb un Araujo que, malgrat que és molt contundent en el cos a cos i aparenta ser un soci més que complementari, la realitat és que els seus problemes en sortida fan que Pau Cubarsí sembli ser un jugador molt pitjor del que realment és