El subdirector general d’Emergències, Jorge Suárez, ha passat aquest dijous pel jutjat de Catarroja per declarar davant la jutgessa que investiga la gestió de la DANA del passat 29 d’octubre, que va deixar 229 víctimes mortals. Les seves han estat unes declaracions reveladores, donat que Suárez ha fet una cronologia detallada dels esdeveniments al Centre de Coordinació d’Emergències (CCE) i al Cecopi, constituït a les 17.00 hores (reunit des de les 17.15). Va afirmar haver proposat enviar missatges d’avís massiu (ES-Alert) a la població abans de la reunió del Cecopi, cap a les 17.15, i va reiterar-ho a les 17.38, davant d’imatges de persones als terrats a Utiel i Requena, però aquest suggeriment va ser desatès. L’alerta es va enviar finalment a les 20.11, tres hores després. Però el que destaca del testimoni de Jorge Suárez, segons revelen eldiario.es i Levante-EMV, és que una de les raons que van motivar el retard en l’enviament de l’alerta van ser els “canvis lingüístics” que van demanar la que era consellera d’Interior en aquell moment, Salomé Pradas, i el president de la Diputació de València, Vicente Mompó, per treure o modificar paraules en la versió valenciana del missatge.
Així, Suárez ha afirmat que “ens fan canviar coses pels temes lingüístics, pels accents i aquestes coses”, segons han informat aquests diaris fonts coneixedores del seu testimoni. Pradas i Mompó, encara que aquest menys que la consellera, van demanar que s’eliminés l’accent a València, que es canviés aquest per este i tipus per tipo, segons ha declarat Suárez. “Davant aquestes coses, si ens diuen alguna cosa, ho posem”, ha manifestat Suárez en referència als missatges de l’ES-Alert. Cal recordar que el govern de l’anterior president de la Generalitat, Carlos Mazón, s’ha significat per promoure activament la distinció entre valencià i català, considerant que són dues llengües diferents. Fins i tot, el passat juliol, el PP i Vox van imposar el canvi de nom de València de manera oficial i va passar a denominar-se, segons la versió bilingüe, Valencia/Valéncia. És a dir, en castellà i amb l'accent no normatiu en català.
El tècnic de més rang al Cecopi
La declaració de Suárez era molt esperada, ja que es tracta del tècnic de rang més alt al Centre de Coordinació d’Emergències (CCE) que es va reincorporar el 29 d’octubre —dia de la riuada— al seu lloc de feina després d’uns dies de vacances. A més, el testimoni va acompanyar Pradas durant la jornada al Cecopi. Tant Suárez com l’ex inspector en cap del Consorci Provincial de Bombers de València, José Miguel Basset, són els dos tècnics sobre els quals l’exconsellera Salomé Pradas, i el que havia estat el seu número dos, Emilio Argüeso, els dos únics investigats en la causa, estan descarregant la responsabilitat del retard en l’enviament de l’ES-Alert per alertar la població. Però segons el testimoni del subdirector d’Emergències, la demora de l’enviament de l’alerta també es va deure al debat que es va suscitar entre els polítics en el Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) sobre la petició que “romanguin als seus domicilis”, que va plantejar dubtes jurídics en la consellera sobre si això podia “interpretar-se com un confinament” com el de la pandèmia. I perquè es va voler avisar els alcaldes de la ribera del riu Magre.
Cronologia dels fets
En el seu testimoni, Suárez —empleat a Emergències des de fa 12 anys— ha manifestat que el Cecopi es va constituir a les 17 hores, tot i que la reunió no va començar fins a les 17.15 hores, i que prèviament van estar en una sala visualitzant els recursos que tenien. És llavors quan van veure imatges d’Utiel i de Requena, amb persones als terrats, i van veure que ni els recursos de la Unitat Militar d’Emergències (UME) ni de bombers forestals podien arribar fins a la zona.
El testimoni ha assegurat que el que més el “preocupava” eren les persones atrapades i la possibilitat que patissin hipotèrmia. Per aquest motiu va plantejar —encara no s’havia connectat el Cecopi— la utilització de l'alerta massiva a la població, encara que no va emprar el nom d'ES-Alert. Va comentar que tenien capacitat d’enviar un avís a tots els mòbils, ha reproduït. Suárez ha assegurat que ell mateix va informar a les 17.15 i a les 17.38 que es podien enviar missatges a la població, el que desmenteix el que va afirmar la consellera Pradas, la qual sosté que el missatge no es va plantejar en el Cecopi fins a les 19 hores.
El subdirector d’Emergències ha declarat que, poc després, el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va explicar la situació a la presa de Forata, que estava empitjorant a mesura que passaven les hores i s’havia de declarar un escenari d’emergència. En aquell moment, Suárez va proposar enviar aquest missatge massiu als municipis afectats per aquest embassament i, segons ha revelat, va escriure un primer esborrany a la seva llibreta a les 17.45, que deia: “Accediu a zones altes i romaneu atents a nous missatges”. Suárez ha relatat que aquest missatge “no va triomfar” perquè es va considerar massa agressiu. Ha afirmat que una de les persones que s’hi va oposar va ser el cap de Bombers, José Miguel Basset, però ha afegit que la resta de presents al Cecopi tampoc no van donar suport a aquest enviament.
Després d’aquest primer esborrany, ha explicat que se’n va fer un de nou, que es va introduir al sistema ES-Alert a les 18.38 i que no es va enviar perquè, segons ha relatat, l’aleshores consellera Salomé Pradas, juntament amb el president de la Diputació, Vicent Mompó, i altres persones, van afirmar que no es podia enviar un missatge sense avisar abans els alcaldes, i pels canvis lingüístics esmentats.
Imatges en el Cecopi
D’altra banda, segons informa Europa Press, el testimoni ha confirmat que, tot i que aquestes gravacions s'esborren al cap d'un mes, es va decidir conservar les imatges enregistrades per una càmera mentre les autoritats entraven al Cecopi, en el Centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana, el mateix dia de la DANA, ja que es tractava “d’una estructura crítica” i “s’entenia que hi havia un interès social”. Ha indicat que aquesta decisió, que va proposar el coordinador de Prevenció d'Emergències, Alfonso López de Vicuña, i que el mateix Suárez va secundar, no es va comunicar a cap autoritat judicial, sinó a la secretària autonòmica. Quan després se li va demanar un inventari sobre les autoritats que aquell dia havien anat al Cecopi, el testimoni ha dit que es va utilitzar el vídeo per fer el requeriment judicial. Sobre l’arribada de Mazón al Cecopi, el testimoni ha manifestat que va quedar “sorprès” quan va constatar que havia arribat a les 20.28 hores, perquè ell tenia al cap que era una altra hora. “A la premsa havia sortit que Mazón havia arribat a partir de les 19.30 hores i també ho va dir en la compareixença a les Corts”, ha puntualitzat.