El PP i Vox han imposat el canvi de nom de València, que passarà a denominar-se segons la versió bilingüe Valencia/Valéncia. És a dir, en castellà i amb l'accent no normatiu en català. En el ple municipal ordinari de juliol —celebrat aquest dimarts—, l'equip de govern de l'Ajuntament de València ha acordat aprovar el canvi de denominació i sotmetre l'expedient corresponent a informació pública. Tot seguit, el consistori elevarà l'acord al Consell de la Generalitat, que adoptarà l'última decisió sobre el nom de la capital valenciana. Cal recordar que ni l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) —la institució estatutària competent en matèria lingüística— ni cap altra entitat oficial han avalat el canvi, que només ha estat avalada per un informe del lingüista Abelard Saragossa i que es basa en les Normes del Puig —que no són oficials.
El regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno (PP), ha assegurat que el canvi té com a objectiu "donar sentit comú a aquest tema": "Tracta de posar sobre la taula arguments coherents i raonables". En aquesta línia, Moreno ha assenyalat que s'aposta per la denominació bilingüe atenent "una raó de realitat social". "Som partidaris del bilingüisme perquè és un reflex del que és la societat actual a la ciutat", ha remarcat, alhora que ha fet referència al decret que possibilita la doble denominació i l'elecció d'una de les dues denominacions oficials "en funció del context lingüístic utilitzat".
El suport d'un únic filòleg
Moreno ha apuntat que "els municipis que tinguin la doble denominació, el bilingüisme, faran servir la forma valenciana en contextos orals o escrits en valencià, i la forma castellana en contextos orals o escrits en castellà". Així mateix, ha destacat que la proposta presentada en el ple està "recolzada per un estudi d'un (1) filòleg" —sí, l'esmentat Abelard Saragossa, sense la llum verda de l'AVL— i, per tant, està escrita "com demana la normativa". Pel que fa a l'accent tancat, el regidor ha fet "una reflexió": "Aquest procediment és un compromís amb la veritat científica, històrica i social. L'estudi té una premissa bàsica, la pronunciació real dels habitants del municipi com a criteri principal".
El titular d'Acció Cultural ha insistit en la qüestió i ha fet referència al que planteja "el Grup d'Experts de les Nacions Unides en Noms Geogràfics", que "considera especialment la pronunciació local i les variacions lingüístiques". De la mateixa manera, s'ha referit —ara sí— a l'acord adoptat el 2021 per l'AVL sobre "l'ortografia del municipi de l'Énova, que era obert i es va rectificar a tancat perquè els seus habitants el pronuncien tancat". "En el cas de València ens trobem en la mateixa situació", ha assegurat, que ha defensat que "no s'està demandant cap sacrilegi a la llengua" i que "la filologia no és una ciència exacta" perquè "evoluciona" i "en totes les llengües existeixen excepcions a la regla". "L'obligació de l'administració és adaptar-se a la forma de parlar i fomentar les denominacions que els valencians fem servir", ha conclòs.
Crítiques de l'oposició
Per la seva banda, el portaveu de Vox i segon tinent d'alcalde, José Gosálbez, ha assenyalat que València té "dues llengües oficials, l'espanyol i el valencià", i ha apuntat que "totes dues mereixen respecte, espai i reconeixement". El regidor ultra també ha reiterat que la proposta respon al "sentit comú" i que suposa "una cosa molt senzilla": "Que el nom de la ciutat estigui en valencià i en espanyol". Aleshores, ha rebutjat "la forma catalanitzada imposada pel govern Ribó (Compromís)" —en referència a l'accent obert normatiu—, que és "una forma imposada, sense consens, sense valenciania i amb molt catalanisme". Finalment, s'ha vantat que el 2023, "gràcies a una esmena de Vox", es va aconseguir que "la forma en valencià fos amb l'accent tancat, amb la pronunciació del poble com ho defensa la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana i entitats com Lo Rat Penat". "Avui, a la fi, es culmina el procés amb un informe tècnic que és absolutament clar i demolidor. La motivació és acadèmica, no ideològica", ha dit.
La imposició de la forma bilingüe ha generat una pluja de crítiques per part de l'oposició. El portaveu del PSPV, Borja Sanjuán, ha censurat que la dreta cerqui "posar la cultura i la llengua dels valencians al que ells consideren una cultura de primera, l'espanyola". També ha criticat que es pretengui "invisibilitzar l'oficialitat i la institucionalitat d'una llengua sense gens de respecte a l'AVL" i "eliminar qualsevol mostra de diversitat cultural, lingüística i política dins d'Espanya". "El que hi ha és un exercici de supremacisme", ha afegit, alhora que ha manifestat que l'objectiu de la proposta del govern municipal "no és canviar l'accent" i posar un de tancat on n'hi ha un d'obert", sinó "tornar a la denominació en castellà". "Si es produeix aquest canvi, tornarem al temps en el qual aquesta administració només utilitzava la denominació en castellà, perquè serà oficial", ha sentenciat, abans d'asseverar que "quan la dreta diu bilingüisme, vol dir jerarquia".
Competència de l'AVL
Per part de Compromís, Pere Fuset ha criticat que "València està cada dia més bruta i avui, a l'ajuntament, dediquem uns preciosos minuts a discutir per accents", i ha apuntat que els regidors cobren "per fer política i no per fer lingüística". En aquesta línia, ha fet una crida per "potenciar el valencià i no convertir-lo en una arma política, partidista i ignorant que és patrimoni de tothom", al mateix temps que ha recordat que l'AVL "és la responsable de marcar les normatives del valencià". També ha lamentat que Vox vulgui "asfixiar i estrangular fins a la mort" aquesta entitat, que "representa la pluralitat i la concòrdia entre valencians que pensen diferent".
"És l'AVL, amb la composició plural dels seus membres, la que dictamina si València ha de tenir accent obert o tancat", ha insistit Fuset, que ha criticat que l'executiu local, encapçalat per la popular María José Catalá, creï "un problema on no n'hi ha". Aleshores, ha aprofitat per preguntar a Catalá si "anirà a Torrent, el seu poble, a dir que és Torrente", i a demanar-li que no ataqui l'Estatut d'Autonomia. Per acabar, ha reiterat la seva petició que sigui l'AVL "la que decideixi sobre l'accent". En la seva presa de possessió, l'alcaldessa ja va avisar que volia reprendre la denominació bilingüe i estudiar el canvi d'accent.