Comunicadors científics han estirat les orelles a 'El Hormiguero' per la polèmica entrevista a Marcos Llorente, en la qual el jugador de l'Atlètic de Madrid va tornar a negar l'evidència científica —com fa sovint a les xarxes socials i altres espais. En el programa del passat dimarts 19 de maig, el futbolista va posar en dubte la relació entre la radiació ultraviolada i el càncer de pell, així com l'efectivitat de la crema solar —creu n'hi ha prou d'exposar-se al Sol des que surt, ja que "prepara la pell i el cos". Pel que fa a la radiació ultraviolada, va arribar a fer la següent pregunta: "Com saben que és el Sol (el que fa mal) i no aquesta llum?".
Una setmana després de l'emissió de l'entrevista, l'Associació Espanyola de Comunicació Científica (AEC2) ha enviat una carta a la direcció del programa, al Comitè de Compliment Normatiu i al Consell d'Administració d'Atresmedia per recordar-los la seva "responsabilitat" davant de missatges que posen en risc la salut de la ciutadania. Abans de res, han recordat que no existeix cap "debat", a diferència del que diu Llorente: "No és veritat que existeixi un debat científic real sobre aquesta qüestió i, d'existir un debat social, està, precisament, animat per aquesta mena de qüestionaments en aquesta mena de canals".
.@marcosllorente vuelve a abrir debate con uno de sus temas más comentados: no usar crema solar #LlorenteEH pic.twitter.com/uqaaKtLTFR
— El Hormiguero (@El_Hormiguero) May 19, 2026
En lloc d'un "debat", els comunicadors científics defensen que hi ha "un gran consens". "L'Organització Mundial de la Salut (OMS) assumeix la radiació ultraviolada —provinent principalment del Sol— com a factor causal principal del càncer de pell. La Skin Cancer Foundation també estima que aproximadament el 86% dels melanomes i el 90% d'altres càncers de pell estan associats a aquesta exposició. I l'Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia recomana evitar l'exposició solar en les hores centrals del dia i, explícitament, mesures de fotoprotecció física i ús adequat de protector solar —que poden ser de tipus químic, físic o mixt, sense variar en la seva seguretat", argumenta.
L'AEC2 insisteix en aquesta línia, i recorda que una enquesta recentment publicada a la revista científica Dermato recull que la immensa majoria dels ciutadans espanyols (97%) afirma fer servir protector solar. També cita un altre treball publicat el 2024 a Journal of Public Health que analitza les creences de salut sobre la prevenció del càncer de pell a l'Estat, i conclou que la comunicació exerceix un paper fonamental, ja que contribueix a augmentar la consciència i els comportaments preventius entre la població en risc. "Estudis com aquests reforcen la idea que entre la població no hi ha rebuig a la fotoprotecció, però sí que és necessària una major conscienciació i divulgació sobre el dany potencial de la radiació solar i de la importància d'una bona fotoprotecció, sobretot entre els homes i les persones menors de 25 anys, un grup d'edat sobre el qual Llorente pot tenir especial influència", assenyalen.
La AEC2 pide a "El Hormiguero" y Atresmedia responsabilidad en la comunicación de la salud pública. aecomunicacioncientifica.org/carta-a-el-h...
— Asociación Española de Comunicación Científica (AEC2) (@aecomcientifica.bsky.social) 22 de maig del 2026, a les 16:42
[image or embed]
És cert que el presentador, Pablo Motos, va rebatre amb dades les mentides de Llorente. Per exemple, va dir que "el dany solar és acumulatiu i el 90% dels càncers de pell venen pels 20 anys de Sol de la persona". Tanmateix, els comunicadors científics consideren que amb això no n'hi ha prou, ja que el programa va posar l'evidència científica i les opinions personals en el mateix nivell de "debat". "De fons hi ha un problema que considerem editorial", diu la carta.
Així doncs, des de l'AEC2 han sol·licitat a El Hormiguero i Atresmedia una "rectificació clara" després de l'entrevista. "En el mateix format i franja d'audiència en el qual es van exposar declaracions del futbolista Marcos Llorente", afegeixen. Així mateix, volen que la rectificació estigui fonamentada en l'evidència científica contrastada i en veus expertes en dermatologia i oncologia, i que el programa adquireixi un compromís més gran amb la comunicació científica rigorosa pel que fa a continguts relacionats amb la salut pública.