Aquest divendres, 4 de novembre, entra en vigor el nou protocol dissenyat per la Prefectura dels Mossos d’Esquadra amb relació als desallotjaments en ocupacions flagrants i també en les desnonaments per ordre judicial. Els dos Procediments Normalitzats de Treball (PNT) pauten com ha de ser el dispositiu policial, i també quins recursos s’han d’activar, per enfrontar-se a aquestes dues situacions. Des d’Interior s’assegura que el protocol dissenyat per Mossos “posa les persones al centre” amb una “mirada social”, un fet que implica que els Mossos no només facin prevenció, sinó que també, en casos on s’hagin de desallotjar persones vulnerables, siguin la policia qui també actuï en un vessant assistencial per activar tots els recursos socials si abans ningú més ho ha fet. El protocol també perfila com actuar quan es reben requeriments de desallotjaments judicials i com actuar quan els agents tinguin constància d’una ocupació il·legal i flagrant, que és un dels punts nous i més interessants.
Radiografia dels dos nous protocols
No hi ha grans canvis i els dos protocols, que han estat redactats pel comissari en cap Eduard Sallent i avalats per la Divisió d’Avualació de Serveis del major Trapero i la Fiscalia, deixen pel darrer recurs l’activació equips antidisturbis com l’ARRO o la BRIMO.
Si un desallotjament és considerat de nivell 3 -textualment, el PNT diu si són “de complexitat alta o amb possibilitat d’incidents greus (mobilització de grups susceptibles d’oposar-se al desallotjament mitjançant actuacions potencialment perilloses, que poden causar danys en les persones i els béns i alterar greument l’ordre públic)”-, els caps de l’operatiu així ho creuen oportú o l’autoritat judicial així ho reclama, es podran activar unitats d’ordre públic. El protocol sí que deixa clar que no s’han d’activar unitats d’ordre públic “d’ofici” i que només han de participar en operatius de desallotjament judicial quan sigui necessari.
El protocol també obre la porta que en nivell 2 -“Desallotjaments de complexitat mitjana o amb possibilitat d’incidents lleus (mobilització de col·lectius que puguin fer enganxada de cartells, pintades, llançament d’objectes no lesius, etc.)”- no es facin amb equips d’ordre públic i siguin les unitats de Seguretat Ciutadana qui ho lideri. De totes maneres, el PNT, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, sí que permet als caps dels operatius activar ordre públic quan es puguin generar “accions que dificultin o impedeixin l’execució de l’ordre judicial”.
Sense Brimo "d'ofici" als desallotjaments
En resum, el PNT 231/01/22 “Actuació policial en desallotjaments d’immobles per mandat judicial” deixa clar qui serà el cap dels dispositius i quan podrà activar recursos d’ordre públic, que si bé sembla que s’ha convertit en un tema nuclear, també per la dependència política del Govern de la Generalitat dels antisistema de la CUP, no ha canviat substancialment amb relació a com es feia fins ara. Ara s’ha aconseguit posar sobre paper el protocol i marcar una línia concreta en la planificació, però sense tancar la porta que, en els casos que hem explicat, cada comandament territorial pugui activar, com fins ara, recursos d’ordre públic com l’ARRO o la Brimo.
Protocol per com actuar en ocupacions flagrants
El segon PNT, el 230/01/22, “Actuació policial davant l’ocupació d’immobles”, sí que contempla novetats importants. En 11 pàgines els Mossos detallen als seus agents com han d’actuar quan són sabedors que s’ha produït una ocupació i com cal actuar per protegir la propietat privada i els drets de totes les parts amb seguretat jurídica pels mateixos agents de les unitats de Seguretat Ciutadana que han de fer front a aquests incidents.
El protocol diu com s’ha d’actuar i com s’ha de fer l’atestat i la minuta policial per tal que el jutge de guàrdia pugui obrar amb més celeritat per revertir l’ocupació. Entre altres coses, el protocol demana als agents que en la instrucció hi afegeixin tota la informació que puguin, des de fotografies de com ha quedat l’espai ocupat, la identificació de tots els ocupants que s’han pogut detectar, també si hi ha voluntat de permanència -objectes, maletes, etc.- i si s’ha detectat que els identificats tenen antecedents o si es pot observar intenció d’ocupació per objectius delinqüencials.
Demanar al jutge desallotjaments exprés
A l’hora de presentar l’atestat al jutge, però, aquí és on el protocol incorpora una novetat. El punt 7.7 d’aquest PNT 230/01/22 detalla com els Mossos demanaran a la Fiscalia que aquesta sol·liciti al jutge que, com a mesura cautelar, ordeni el desallotjament exprés, sense haver d’esperar els llargs mesos que pot comportar tot un procediment judicial. És un dels drets que tenen els propietaris de l’habitatge ocupat, i els Mossos regulen en el protocol com sol·licitar-ho a la Fiscalia, per tal que des del Ministeri Fiscal es demani al jutge. A més de la petició concreta de la propietat, els Mossos també afegiran els antecedents dels ocupes, un document que acrediti que els ocupes no són vulnerables o informació de si hi ha defraudació de fluid elèctric o d’altres subministraments.
D’aquesta manera, la policia agilitza un dels drets que tenen les víctimes d’aquests tipus de delictes i permeten que el jutge, en el cas que l’ocupació ja no es pugui aturar, que de manera cautelar s’ordeni un desallotjament i recuperar en el menor temps possible l’immoble. Aquest procediment es fa de manera coordinada amb la Fiscalia, que és qui té la potestat de demanar-ho al jutge de guàrdia que rebi l’atestat de les diligències policials de l’ocupació. Si bé l'última paraula la tindrà sempre el jutge, amb el nou protocol es normalitza fer aquesta petició de desallotjament exprés quan s’entregui l’atestat, per evitar perdre temps, sobretot, en casos de reincidents o quan es creu que l’ocupació pot ser l’inici d’un malson delinqüencial pels veïns de l’habitatge usurpat.