A Catalunya, de mitjana, cada dia s’executen una trentena de desnonaments o desallotjaments —la majoria, a Barcelona—. D’aquests, en un 20% l’autoritat judicial demana la presència dels Mossos d’Esquadra i només en un 1% d’aquests hi ha incidents. Els darrers anys, i segons les dades recopilades pels mateixos Mossos d’Esquadra, en 600 desnonaments ha calgut fer ús de la força i s’han identificat i denunciat persones, o bé les persones que havien de ser desnonades o persones que impedien el desallotjament. Des de l’inici de la legislatura que el conseller de l’Interior, Joan Ignasi Elena, havia anunciat la seva intenció de demanar als Mossos d’Esquadra que articulessin un protocol per tal d’actuar, de manera igual a tot el país, en casos de desnonaments, sobretot, quan hi havia menors o persones vulnerables que calia fer fora de casa seva. En aquesta línia també hi havia sobre la taula la manera de fer que en aquests desallotjaments només hi participessin unitats d’ordre públic, com la Brigada Mòbil (Brimo), en els casos que hi hagi risc d’incidents o quan siguin requerits per l’autoritat judicial. 

Si bé es deixa per escrit que serà "l'últim recurs", com ja es feia fins ara, i d'aquesta manera s'evita que d'ofici els Mossos despleguin unitats d'ordre públic en desnonaments que no faci falta, s'evita també tancar la porta que, en casos que s'ordeni judicialment o que sigui necessari, sí que els desallotjaments es facin amb equips de la Brimo i de l'ARRO.

Dos nous protocols de desnonaments i desallotjaments

Avui, a la seu d’Interior, el comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent, acompanyat del mateix conseller, ha presentat dos Procediments Normalitzats de Treball (PNT) que s’han dissenyat per homogeneïtzar com des de les diferents comissaries dels Mossos caldrà actuar a l'hora de fer desallotjaments —habitatges o locals ocupats en un delicte flagrant (s'ha dotat de pautes clares per als agents quan detectin que s'està produint una ocupació)— i desnonaments —quan es tingui ordre judicial—. La principal novetat, tal com han explicat el comissari en cap i el mateix conseller, és que ara la policia catalana tindrà un protocol compartit per a tot el país —ara n’hi havia algun només a Barcelona ciutat, de fa anys, pactat amb la judicatura i l’advocacia— que permetrà que tots els desallotjaments i desnonaments que es facin segueixin les mateixes pautes. D’aquesta manera, s’assegura des del cos policial, es dona més seguretat a les parts, però també als agents dels Mossos que han d’actuar en aquests incidents. 

Els dos nous PNT, que es van començar a dissenyar amb el comissari Estela al capdavant de la Prefectura i que ja han rebut l’aval del cap de la Divisió d’Avaluació de Serveis (DAS), el major Trapero, i també de la Fiscalia, pivoten sobre tres punts claus, que si bé ja es posaven en pràctica, ara queden normalitzats: la mediació, l’atenció a les persones vulnerables i evitar el desplegament d’unitats antiavalots quan no sigui necessari. "Mediació, mediació, mediació i després, unitats de Seguretat Ciutadana, i, en darrer terme, dispositius d'ordre públic", ha detallat, en resum del protocol, el conseller Joan Ignasi Elena.

“Mirada social” a l’actuació dels Mossos

Des dels Mossos asseguren que la presència policial en un desnonament és la “darrera baula” d’un procés “on no s’han trobat solucions a una problemàtica social” i recorden que la policia actua com a policia judicial “per garantir en tot moment l’actuació judicial”, que és qui ha ordenat el desnonament. "Els Mossos d'Esquadra no desnonen, ho fa una societat injusta", ha assegurat el conseller d'Interior. Elena, també ha reclamat més mesures de protecció de l'habitatge, que, assegura, els "lobbys dels grans tenidors" han fet tirar enrere. "Algú en sabrà els motius", ha reblat el conseller.

RDP DEPARTAMENT INTERIOR Eduard Sallent / Foto: Montse Giralt
El comissari en cap, Eduard Sallent, durant la presentació dels PNT de Mossos / Foto: Montse Giralt

És per això que la Prefectura opta per dotar aquests protocols “d’una mirada social” per garantir una major coordinació entre tots els actors que hi participen, no únicament els policials, com per exemple en casos de desnonaments amb menors o amb persones vulnerables quan s’activen els serveis socials. Només s’activaran recursos d’ordre públic, ARRO i Brigada Mòbil, quan sigui una petició del jutge que n’ordena el desallotjament o si, per la informació recollida pels serveis d’intel·ligència policial es detecta que el desnonament pot comportar incidents. Alhora, els Mossos també faran la gestió amb els serveis socials per tal d'analitzar qui són les persones que hauran de ser desnonadades i quins riscos socials se'n poden derivar.

Nivell de l'1 a 3 per valorar el risc

En el cas dels desallotjament judicials, i tal com ha detallat el comissari en cap, els Mossos analitzaran tots els requeriments per dictaminar quin és el risc, donant un nivell de l’1 a 3, segons el que la Comissaria General d’Informació avaluï, amb intel·ligència policial. Els dispositius, que liderarà el cap de cada comissaria, es dimensionaran segons aquest nivell de risc, que anirà escalant amb mediació, patrulles d’unitats de Seguretat Ciutadana i també “d’unitats especialitzades”, tal com s’ha referit Sallent a la Brigada Mòbil i l'ARRO.

D'aquesta manera s'evitarà la presència, des d'un primer moment, d'equips d'ordre públic, que, ha assegurat el mateix comissari en cap, que "molts cops els jutge no ens ho demana". "La Brimo i l'ARRO no són per fer desnonaments, ni ara ni mai. Els necessitarem només quan sigui complicat fer aquest desallotjament", ha detallat el comissari en cap.

Més mediació

La mediació també serà una de les potes d’aquest protocol que avui han presentat els Mossos d’Esquadra; de manera prèvia al dia del desnonament i també durant el llançament. La policia catalana potenciarà aquest recurs “per establir un diàleg per a la resolució pacífica de l’actuació”, detalla el protocol.

Pel comissari en cap, Eduard Sallent, aquests dos protocols "ensenyen la policia que volem ser", ha assegurat. “Som la policia de Catalunya i no deixarem de fer el que és el nostre deure, que passa fer compliment de les resolucions judicials”. Amb tot, però, reconeix que alguns cops, aquests requeriments no són "agradables". Els Mossos hem de ser “fiables en la nostra missió institucional de fer complir la llei, però, per altra banda, hem d'afavorir la cohesió social”, ha detallat també el comissari en cap.

A l'hora de fer els atestats i la minuta policial, els Mossos, amb aquests nous protocols, també faran una petició de la mesura cautelar de petició del desnonament a l'autoritat judicial.

Intel·ligència policial per anar a l'arrel

La Prefectura dels Mossos també ha posat en marxa una nova unitat central formada per quatre persones que s’encarrega d’analitzar el fenomen de les ocupacions a Catalunya i generar intel·ligència policial per tal d’abordar la prevenció i també la reacció, en els casos d’ocupacions socials i, sobretot, en les ocupacions de caràcter delinqüencial. La Unitat Central d’Intervenció en Conflictes en l’habitatge (UCICH) —que penja de l'Àrea Tècnica de Proximitat Seguretat Ciutadana— s’encarrega de la interlocució i coordinació amb tots els actors implicats en aquests àmbits, amb coordinació directa amb les regions policials a través dels seus interlocutors.

La intel·ligència policial que genera aquesta unitat central dels Mossos ha de permetre a la policia disposar de dades que oferixen una visió particular de cada territori i una visió global a escala de Catalunya de la problemàtica que ocasiona policialment el fenomen dels desnonaments i de les necessitats socials en aquest àmbit. El comissari en cap ha explicat que cal aquesta informació per "prevenir-la i poder-la abordar més enllà de la reacció", que és com, fins ara, assegura Sallent, s'havia treballat en els desnonaments arreu del país.