L'Institut Vila de Gràcia, al barri de Gràcia de Barcelona, va ser informat el desembre passat, just abans de les vacances de Nadal, que hauria de tancar el seu batxillerat d’Arts Escèniques. Els que estan cursant enguany primer podran acabar, però pel curs vinent ja no s'oferiran aquests estudis pels estudiants que ara estan a 4t d'ESO. El Consorci d’Educació de Barcelona ha pres la decisió de tancar la línia en aquest centre i també a l'institut Pedralbes, en constatar que el quòrum d'alumnes és escàs i hi ha més oferta que demanda. Tots dos instituts públics presenten una quinzena d'alumnes per classe cursant el batxillerat escènic. La idea ara és concentrar l'alumnat en grups més grans en altres centres especialitzats de la ciutat, com el Poeta Maragall. Alumnes i famílies del Vila de Gràcia no ho veuen de la mateixa manera i lluiten perquè el barri no perdi la xarxa cultural que ha teixit fins ara.
Els estudiants afectats sostenen que desapareixerà la formació artística a Gràcia i que aquesta quedarà de facto "privatitzada", perquè l'única alternativa que quedarà al barri per cursar el batxillerat escènic serà als Jesuïtes. "És una autèntica vergonya que càrrecs del Govern parlin de potenciar la cultura i l’altra cara de la moneda sigui que tanquin els llocs que ho fan", lamenta en declaracions a El Nacional un estudiant de segon de batxillerat escènic al Vila de Gràcia. Aquest afegeix que l'alternativa que els queda és "buscar altres oportunitats i més lluites per a entrar a batxillerats públics" o pagar per poder formar-se en interpretació en centres privats, una opció que no totes les famílies es poden permetre.
Els alumnes demanen a les autoritats educatives un compromís amb l'ensenyament públic i amb la comunitat artística. Per mostrar el seu rebuig a la decisió del Consorci, han protagonitzat protestes en el marc de les vagues del professorat d'aquest març i van tancar simbòlicament durant unes hores les portes de l'institut amb una cadena. També han anat juntament amb representants de l'Associació de Famílies al Parlament de Catalunya per abordar la qüestió amb els diversos grups polítics. I han expressat el seu rebuig al tancament a la primera tinent d'alcaldia de Barcelona, Laia Bonet. Tanmateix, la tònica general de les respostes rebudes, expliquen, és la d'una expressió de solidaritat, però d'incapacitat de fer res.
Des de les famílies admeten que el tancament cau "com un gerro d'aigua freda". La portaveu de l'Afa del Vila de Gràcia, Mireia Valls, explica a aquest diari que el projecte d'Arts Escèniques de l'institut es treballava des de feia vuit anys i estava consolidat. També destaca que el model funcionava bé, amb la feina de docents que a més de professors són professionals de les arts escèniques, i amb una ràtio reduïda a una quinzena d'alumnes que permetia una atenció dedicada i qualitativa. El centre no té instal·lacions escèniques pròpies, de manera que els alumnes aprenen i actuen en els diversos teatres i centres cívics de Gràcia, per la qual cosa Valls lamenta que el tancament suposa la pèrdua d'aquesta singular xarxa amb el teixit cultural del barri.
"Fer una obra de teatre és millor amb quinze que amb trenta"
Aquests ensenyaments, com a projecte del centre, s'ofereixen també als alumnes d'ESO i d'altres batxillerats en optatives que els donen eines útils per qualsevol àmbit de la vida: com l'expressió corporal i oral o la pèrdua de la timidesa. "Perdre aquest projecte i el teixit comunitari és una mirada molt des dels números, economicista, amb poca visió local i territorial. És retallar sense saber què està passant en aquest centre. Em sembla d’una fredor espectacular", critica la portaveu de l'Afa, que explica que han proposat sense èxit al Consorci l'alternativa de retallar alumnes als grups grans d'altres centres, tot aprofitant per abaixar ràtios.
Fonts del Vila de Gràcia coincideixen que treballar amb classes de quinze alumnes era "un avantatge", donat que la idiosincràsia de la matèria s'adapta bé als grups petits. "Fer una obra de teatre és millor amb quinze que amb trenta, que fa difícil que tothom tingui la seva veu", explica una persona coneixedora del batxillerat escènic. Les mateixes fonts també lamenten que el tancament afecta el projecte global del centre, que havia apostat per aquest ensenyament amb molts materials i inversions durant anys. Tanmateix, admeten que, al cap i a la fi, és "més rendible" per Educació tenir pocs grups grans que més grups petits, a l'hora de repartir els docents i les hores. Dos dels professors especialistes en arts escèniques hauran de deixar el centre —si bé fonts coneixedores apunten que són funcionaris i seran reubicats—.
Tant les famílies com personal de l'Institut Vila de Gràcia coincideixen a lamentar que no se'ls ha oferit alternativa i que han tingut molt poc marge de maniobra davant d'una decisió "unilateral". Aquest abril ja han començat les preinscripcions de batxillerat pel curs vinent i revertir el tancament per l'any vinent és "gairebé impossible". Tanmateix, l'Afa manté la voluntat de continuar lluitant per recuperar les Arts Escèniques pel curs següent, el 2027-2028. D'altra banda, des de l'entorn del Vila de Gràcia també lamenten pressions del Consorci per evitar més rebombori sobre la qüestió després de les protestes i les reunions amb responsables polítics.
El Consorci apunta que calia racionalitzar els recursos davant la sobreoferta: "És un dispendi públic, no tenia sentit"
Pel que fa al Consorci d'Educació de Barcelona —l'òrgan de gestió educativa a la ciutat que aplega la Generalitat i l'Ajuntament—, apunten que cal "racionalitzar els recursos i reordenar l'oferta per ajustar-la a la demanda real". "Mantenir una oferta excessivament dispersa mentre hi ha places disponibles a la xarxa pública, genera ineficiències que el sistema no es pot permetre. Cal evitar duplicitats i garantir que els recursos es destinin allà on poden tenir més impacte", apunten. Amb el model actual, hi ha un excés de 69 places que queden sense cobrir. "És un dispendi públic. No tenia sentit", afirmen des del Consorci. I assenyalen també que com el Vila de Gràcia no té les instal·lacions adequades, calia llogar espais privats, amb el consegüent cost addicional.
La intenció ara és que els alumnes puguin aplegar-se en centres amb més línies i que "puguin tenir un batxillerat escènic més potent, amb més professors, més optatives per triar, i les instal·lacions adequades", segons expressen portaveus de l'administració a El Nacional. En aquest sentit, assenyalen que això es garanteix a un centre proper com, per exemple, l'Institut Poeta Maragall. Sobre la qüestió, des del Consorci expliquen també que el batxillerat no es planifica amb una idea de proximitat, sinó amb una visió global de ciutat. Així, la idea és potenciar que hi hagi centres grans especialitzats amb una oferta àmplia i diversificada, que ofereixen als alumnes de tots els barris "un entorn molt més suggerent".
Pel que fa a les acusacions de privatització dels estudis d'arts escèniques, l'administració apunta que els Jesuïtes són un centre privat, no concertat, i que, per tant, poden obrir i tancar les línies que vulguin amb autonomia. "Si es compleixen una sèrie de criteris de professors i espais, l’autorització [per obrir una línia] es dona automàticament", aclareixen. També assenyalen que el Vila de Gràcia podrà continuar oferint assignatures d'arts escèniques a l'ESO i que el projecte "continuarà essent un element distintiu del centre".