El 14 d'octubre del 2019 el Tribunal Suprem va condemnar a presó diversos polítics catalans que havien participat en la preparació del referèndum del Primer d'Octubre del 2017. Dels dotze jutjats, consellers del Govern del president Carles Puigdemont i els dos Jordis, Sànchez i Cuixart, presidents de l'ANC i Òmnium, nou van ser condemnats a penes de presó. Els consellers Mundó, Borràs i Vila, en canvi, van ser inhabilitats però no van haver d'ingressar a la presó. Aquell dia, a primera hora del matí, després de saber-se la sentència, milers de ciutadans, arreu del país, van sortir al carrer per mostrar-se en contra d'una decisió judicial que confirmava la presó per als líders del que s'havia batejat com el procés —més endavant es va saber que, més enllà del referèndum de l'1 d'octubre, no hi havia res preparat. Les protestes, que van concentrar-se el primer dia a l'aeroport del Prat, amb hores de bloqueig, i també a Via Laietana i a Urquinaona, al centre de Barcelona, van acabar amb greus aldarulls que van fer necessària la intervenció, durant diversos dies, d'unitats antiavalots dels Mossos d'Esquadra i també de la Policia Nacional.
Ara, més de sis anys després, Filmin ha estrenat un documental, Ícaro: la semana en llamas, que narra com ho van viure diversos grups de la Unitat d'Intervenció Policial (UIP) de la policia espanyola, arribats de diversos punts de l'Estat. El documental, dirigit per Elena G. Cedillo i Susana Alonso, inclou imatges inèdites fins ara dels incidents, gravades per agents d'aquestes unitats i també per helicòpters policials, a més d'imatges enregistrades pels mitjans de comunicació que van seguir les protestes —si bé no es referencien. Es va acabar d'editar el 2022, però fins ara no s'ha publicat en cap plataforma, passant fora del radar de l'opinió pública fins ara.
Durant l’hora i deu minuts que dura el reportatge s'entrevista diversos comandaments i operadors de la UIP que aquells dies van estar desplegats a Catalunya. Entre ells, dos dels que van resultar ferits greus en els enfrontaments i llançaments a la zona d'Urquinaona, tots dos retirats de la carrera policial per les lesions sofertes. Un d'ells, el que va resultar ferit més greu en una de les nits d'incidents, va estar diversos dies a l'UCI de l'hospital, fins que es va despertar. S'entrevista també la conductora que va traslladar un dels ferits i altres membres de l'equip del ferit, entre d'altres.
"Era una guerra, volien causar baixes", "no havíem vist mai res semblant", "era pitjor que Kabul", "pensàvem que no en sortiríem vius" són algunes, entre d'altres, de les frases que els agents de la UIP narren en el documental estrenat a Filmin i que mostra una visió nova dels incidents, més personal, que aporta molt poc més enllà d'un "cafè per a cafeters". Un documental-homenatge que podria servir per passar en una festa de final de curs de la UIP, epidèrmic i que no fa justícia als fets, molt greus, que es van viure, per la frivolitat del relat subjectiu dels policies. Si era l'objectiu, ben aconseguit. Si es volia explicar alguna cosa, un documental prescindible.
Deshonest amb els Mossos
El documental no aporta cap novetat als fets, més enllà de donar veu als policies que hi van treballar, des del vessant més personal o opinatiu, en cap cas sobre l'operativa. El resultat, però, a part d'oferir imatges inèdites, és un treball poc honest amb la realitat que es va viure aquells dies a la capital de Catalunya. Ícaro és com es va batejar l'operatiu de desplegament d'unitats de la UIP de tot l'Estat a Catalunya durant aquells dies, en un escenari que, per la presència de Tsunami Democràtic, ja s'havia previst, juntament amb els Mossos d'Esquadra, que, com marca la llei i així va ser en tot moment, va ser qui va liderar la contenció dels avalots i la coordinació, per tot el país, de la resposta als incidents, que van ser generalitzats, no només a Barcelona.
En les imatges d'aquest documental hi apareixen agents dels Mossos, de les unitats d'ordre públic de la policia catalana, la Brigada Mòbil (Brimo) i ARRO, però cap dels agents entrevistats es recorda d'anomenar-los. Per la falta de coneixement dels carrers de la ciutat de Barcelona, on es van produir els incidents més greus, molts cops les unitats de la UIP van haver de ser rescatades per equips dels Mossos, que també van ser els que, desplegant un tanc d'aigua, van obrir pas després d'hores d'incidents a la plaça d'Urquinaona, el 19 d'octubre. També van ser els Mossos, amb molta feina, tal com recorden els caps de la Brimo, els que van poder desencallar la situació a l'aeroport, quan els manifestants es van anar retirant al vespre, moment en què les unitats d'ordre públic van poder recuperar l'espai.
Totes les maniobres policials d'aquells dies es van decidir des d'un centre de comandament que lideraven els Mossos, titulars de l'ordre públic a Catalunya, i eren els que donaven les ordres a les unitats de la UIP de la policia espanyola i al Grupo de Reserva y Seguridad (GRS) de la Guàrdia Civil, que també es va desplegar en alguns punts, sobretot a la zona del Port de Barcelona i altres infraestructures crítiques. Un fet que el documental passa per alt. En les seqüències d'imatges es poden detectar talls de vídeo de protestes a la ciutat de Tarragona, davant de la delegació del govern espanyol, a la plaça Imperial Tàrraco, si bé no es referencien.
Armes llargues de foc real a Prefectura
Una de les poques informacions operatives que es descobreixen és que en un dels dies els agents van rebre l'encàrrec de deixar les armes llargues de foc real a l'interior de la Prefectura de la policia a Via Laietana; segons un dels agents, per si els manifestants violents els superaven i calia defensar l'edifici. Sense dir-ho explícitament, cala la idea que els comandaments no van descartar haver de fer ús de munició real contra els manifestants si s'aconseguia prendre algun edifici oficial, fos la delegació espanyola, al carrer de Mallorca o la Prefectura de la policia espanyola, a Via Laietana.
Rebuts amb banderes a casa seva
Ícaro: la semana en llamas tanca amb el retorn a les seves ciutats dels agents desplegats a Catalunya. Això no són imatges noves, però presenten els agents que van estar a Barcelona aquella setmana com, gairebé, els que van salvar la "unitat" d'Espanya, rebuts per familiars i seguidors a les comissaries amb flors i, clar, banderes espanyoles. El colofó perfecte per a un documental extemporani que no aporta cap novetat més enllà d'ordenar —amb alguns errors— les imatges dels greus incidents d'aquells dies i posar veu a una part de la història i que ara Filmin, per raons que es desconeixen, ha volgut promocionar.