Adif va anunciar la setmana passada, concretament el 12 de març, el tancament del túnel de Rubí, un punt essencial del trànsit de mercaderies del país, al pas dels trens. El Govern i Adif van proposar com a alternativa la desviació dels trens fins a Lleida, incrementant de forma significativa els temps de viatge i els quilòmetres a recórrer alts trens que circulen per les vies d’ample ibèric i que vulguin anar des de l’estació de Portbou fins a Can Tunis i el port de Barcelona. La situació ha portat que, fins ara, cap companyia de transport de mercaderies hagi optat per fer servir el desviament per Lleida, però això no ha sorprès el Govern. De fet, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha afirmat que “no ens sobta que no hagi estat una de les opcions més escollides”. En un acte als Aiguamolls de l’Empordà, la consellera ha recordat que “ja en el seu moment vàrem traslladar que aquesta era una opció que augmentava els costos perquè multiplicava pràcticament per quatre els quilòmetres a recórrer”, però ha indicat que “l’obligació” del Govern és oferir aquesta alternativa i que són les companyies de mercaderies les que decideixen finalment la millor opció per salvar el tall de Rubí, que durarà set setmanes.
Un trajecte de set hores que cap empresa vol fer
“El que hem d’assegurar és que les mercaderies puguin transportar-se de la millor manera possible durant aquest període de temps”, ha apuntat la consellera de Territori, que també ha posat sobre la taula l’altra opció disponible per a les companyies: arribar fins a la terminal de mercaderies de la Llagosta i completar el trajecte fins al port o Can Tunis en camió. “La nostra obligació era oferir aquests dos mecanismes compensatoris i, en fi, seran les empreses qui escullin”, ha conclòs Paneque. Des de l’inici del tall, cap empresa de mercaderies ha optat per entrar a Barcelona pel desviament via Manresa, Lleida i Sant Vicenç de Calders una setmana després del tall de Rubí, un recorregut de més de set hores. Segons un document d’Adif, l’opció de Lleida suposa incrementar la distància que han de recórrer els trens dels 192 quilòmetres fins als 521, la qual cosa suposa també augmentar el temps de viatge fins a les set hores, mentre que amb el túnel operatiu tardaven 2 hores i 42 minuts. La interrupció del servei es va fer efectiva l’endemà de l’anunci, el que va deixar poc marge de reacció a les empreses, i arribava només un mes després que la circulació ja s'hagués interromput per una incidència durant deu dies.
Transport per carretera amb la benzina pels núvols
A Portbou, l’empresa Raisider Mediterraneo, que es dedica a importar i exportar mercaderies de productes siderometal·lúrgics, ha elaborat una operativa de transport per carretera per atendre les demandes més “urgents”. Les instal·lacions que tenen a Portbou compten amb un estoc habitual d’unes 10.000 tones i calculen que amb la interrupció arribaran fins a les 25.000 tones en les pròximes setmanes si el servei continua aturat. Laura Jamás, responsable de persones i sistemes de gestió de l’empresa, afirma que poden absorbir-ho sense problemes i que, tot i el poc temps, han pogut organitzar un pla per atendre la demanda més “urgent” dels clients. Per fer-ho, carreguen entre 15 i 20 camions al dia, amb una capacitat d’unes 2.000 tones de transport setmanals. En circumstàncies normals, transportaven amb tren entre 8.000 i 10.000 tones setmanals. Jamás admet que la situació, però, arriba en un moment “complex” tenint en compte que han d’organitzar transport per carretera amb la benzina pels núvols. A més, els camions de gran tonatge es veuen obligats a circular pel nucli urbà, la qual cosa suposa que han de sortir en horaris de poc trànsit, com la nit o la tarda. En aquest sentit, reclamen que la connexió directa amb l'N-260, una “inversió de futur”, “tiri endavant”.
A la Catalunya Nord, l’escenari no és més esperançador. A Cervera de la Marenda, l’empresa Transfesa France, que es dedica a fer els canvis d’eixos dels trens d’ample internacional i ample ibèric perquè puguin circular tant en sentit França com a la resta del territori espanyol, no veu un tren des del divendres 13 de març. Des del tal de Rubí tenen l’activitat completament aturada i els seus 40 treballadors estan “aprofitant” per fer tasques de manteniment. El director general de Transfesa France, Marc Salas, explica que l'alternativa que ofereixen de transport per la línia de Manresa fins a Lleida no està funcionant perquè no està adaptada ni els maquinistes estan habilitats. I tot i que els consta que hi estan treballant, fins que això no passi, no rebran trens. Al seu entendre, la situació planteja la necessitat de repensar “plans alternatius de transport”. “No podem dependre només d'una sola connexió per poder arribar a tantes terminals”, remarca Salas.