La Casa Macià, a la localitat nord-catalana de Prats de Molló, es convertirà en un museu i espai de memòria coincidint amb el centenari, aquest mes de novembre, dels Fets de Prats de Molló, la temptativa d’un complot per independitzar Catalunya en plena dictadura de Primo de Rivera. Un particular va comprar l’any 2020 l’edifici on va viure el Francesc Macià, i ara s’ha creat una fundació per agafar el llegat de la tasca voluntària que s’ha fet fins ara. L’exconseller de Cultura, Lluís Puig, presideix aquesta fundació que té entre els membres del seu patronat al president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, els presidents Pere Aragonès i Quim Torra, i l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell. Puig ha subratllat que els Fets de Prats de Molló van servir per “projectar internacionalment Catalunya i crear el mite de l’Avi”, i ha subratllat que l’episodi, en certa manera, també té paral·lelismes amb les condemnes judicials del procés.
“Estem treballant per arribar al 4 de novembre amb la casa rehabilitada i museïtzada”, ha subratllat Lluís Puig. “Per a nosaltres és importantíssim poder posar llum a aquest fragment de la nostra història; perquè tot i que la seva detenció semblava un fracàs, va acabar convertint-se en un gran final, que va ajudar a generar el mite de l’Avi de Catalunya”, ha afegit l’exconseller, en referència a Macià. El 4 de novembre de 1926 els gendarmes francesos van entrar a la Vil·la Denise de Prats de Molló per detenir Francesc Macià i el seu estat major. D’aquesta manera, avortaven l’intent de complot armat que havia planificat Macià i la direcció del seu partit, Estat Català, per independitzar Catalunya en plena dictadura del general Primo de Rivera. El seu pla consistia en la penetració de dues columnes armades —una des de Sant Llorenç de Cerdans i l’altra des del coll d’Ares— que havien d’ocupar Olot i proclamar la independència de la República Catalana.
Un projecte de cinc anys
Ara fa cinc anys, va començar un projecte per posar en valor aquest episodi de la història de Catalunya i recuperar el llegat de la Casa Macià. Hi participen més d’un centenar de voluntaris, que treballen per restaurar Vil·la Denise, recopilar documentació als arxius i bastir el projecte expositiu que es podrà veure a la Casa Macià. L’any 2020 Jaume Aragall va comprar Vil·la Denise als seus antics propietaris. Aquest any 2026, coincidint amb el centenari dels Fets de Prats de Molló, l’objectiu és que la casa on va viure Francesc Macià es converteixi en un espai de memòria històrica, a través d’una exposició permanent i un audiovisual que, precisament, es vol inaugurar el novembre. Fins ara, el projecte ha rebut uns 200.000 euros de diferents administracions (la Generalitat, les diputacions de Barcelona i Girona, el Consell Departamental dels Pirineus Orientals i l’Ajuntament de Prats de Molló). Aquest any tenen compromeses més subvencions i aportacions voluntàries que sumarien uns 100.000 euros més, i esperen tenir-ne 100.000 més a través de diferents vies com el micromecenatge.
Una trentena d’actes
De fet, és a través d’un projecte de micromecenatge a la plataforma Verkami amb la qual es vol finançar l’audiovisual que formarà part de l’espai de memòria de la Casa Macià. El repte és aconseguir 35.000 euros en 40 dies per poder finançar la peça que, amb una durada d’un quart d’hora, repassarà tant la preparació del complot com les seves conseqüències. A més de la inauguració de la Casa Macià, que es farà el 8 de novembre, s’han organitzat una trentena d’actes per commemmorar el centenari dels Fets de Molló, que culminaran amb l’obertura de la casa-museu. Entre aquests destaquen la caminada de Prats de Molló fins a Olot el dia 1 de maig, l’Aplec Nacional de Cultura a principis de juliol, un acte institucional al Parlament al setembre, i un repic de campanes amb pirotècnia que es farà a dos quarts de vuit del matí del 4 de novembre, coincidint amb el moment exacte dels Fets. “Volem fer memòria dels centenars de persones que es van implicar en aquest episodi històric, però que després van quedar en l'anonimat; aquí hi tindran el seu memorial”, ha dit Puig, precisant que precisament també s'està contactant amb els seus familiars i hereus.
Paral·lelisme amb el procés
Finalment, Puig també ha dit que els Fets de Prats de Molló, en certa manera, tenen un paral·lelisme amb el procés independentista. “En aquell cas es tractava d'una acció armada, però la condemna va ser l'extradició a Bèlgica; sense anar massa lluny, no fa gaire un govern escollit democràticament va ser condemnat a penes que en conjunt sumaven més de 100 anys de presó, algunes de les quals estan vigents, i part d'ells van exiliar-se”, ha afirmat. “Per tant, la història cíclicament s'ha anat repetint”, ha conclòs Puig. L'alcalde de Prats de Molló, Claudi Ferrer, ha posat en relleu que la Casa Macià és “un escenari molt important de la memòria històrica”. I el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Albert Piñeira, ha subratllat que el futur centre d'interpretació a la Casa Macià permetrà “pensar i reflexionar” sobre la història i entendre també què suposava una dictadura —en aquest cas, la de Primo de Rivera—. “A més, aquest espai de memòria és també un exemple de l'agermanament nord-sud”, ha dit.